El nucli primitiu fou un grup de cabanes bastides entorn d’una capella. Malgrat la posterior construcció d’un monestir, el cenobi conservà l’estructura de cel·les individuals i independents, prototip de totes les cartoixes posteriors. A partir de la fundació (1091) d’una nova cartoixa a la Torre, Calàbria, l’orde es difongué considerablement i arribà a tenir 282 comunitats. Sant Bru no dictà cap regla. El cinquè prior de Chartreuse, Guigo, compilà (1128) les Consuetudines, que reberen successives aprovacions i modificacions amb les Additiones (1259) de Basili, els Nova Statuta (1368) de Rainaldi i la Nova Collectio (1581) de Carasse. Malgrat la fluïdesa de les seves regles, l’orde mai no ha hagut d’ésser reformat, i ha conservat per espai de nou segles l’ideal eremític del fundador. Té actualment 17 cases (5 de monges) amb 387 professos (109 monges). La Grande Chartreuse (Gran Cartoixa) o casa mare destil·la el licor conegut per chartreuse; fou suprimida arran de la Revolució Francesa i en 1903-40.
La primera fundació cartoixana als Països Catalans —primera també a la península Ibèrica— fou la d'Escaladei (Priorat), fundada el 1163 per sis monjos enviats pel prior general de l’orde a precs d’Alfons I de Catalunya-Aragó. S'establiren inicialment (1163) a Poboleda, al Priorat, d’on passaren (1203) al seu emplaçament definitiu, possessió confirmada per Pere I de Catalunya-Aragó. Escaladei fou la casa mare de les cartoixes que foren fundades a la península Ibèrica fins a l’exclaustració del 1835. Al Principat de Catalunya hi hagué les cartoixes següents: la de Sant Pol del Maresme (1270-1434), la de Sant Jaume de Vallparadís, fundada a Terrassa (1345-1414) i traslladada a Montalegre (1415-1835), Tiana (Maresme), on se li uniren el 1434 els monjos de Sant Pol del Maresme, i la d'Araceli (1569-96), establerta a Lleida, d’on passà a Butsènit (Segrià). Al País Valencià hi hagué les cartoixes de Portaceli, fundada el 1272 a la vall de Lullén amb monjos provinents d’Escaladei, la de Valldecrist (1385-1835), fundada prop de Sogorb, la d'Aracristi (1585-1835), prop de València, i la de Viaceli (1640), prop d’Oriola, que no reeixí. A les Balears hi hagué la de Valldemossa (1399-1835). Al regne d’Aragó, la d'Aula Dei, fundada el 1564, i la de la Concepció (1634-1835), properes a Saragossa. Totes aquestes cartoixes depengueren de la Grande Chartreuse fins el 1784, que fou constituïda i aprovada pel papa la congregació espanyola amb capítol propi. Actualment subsisteixen les de Montalegre, Portaceli i Auladei. A la Fassina de Tarragona (on fins el 1936 residí una comunitat cartoixana) és elaborat també el licor chartreuse. El 1968 fou fundat a Benifassà (Baix Maestrat) el primer monestir de monges cartoixanes. La influència espiritual i cultural dels cartoixans fou notable als segles XIV i XV a través de les versions catalanes, com les del Cartoixà de Lodulf de Saxònia, i la intervenció de Bonifaci Ferrer en la versió de la Bíblia en català. Cal destacar també el paper polític d’aquest en el Cisma d’Occident.