Resultats de la cerca

Fora de testimonis independents Josep Flavi, Tàcit i Suetoni, escrits rabínics, com el Talmud , etc, les dades principals sobre Jesús provenen dels Evangelis , el caràcter dels quals Formgeschichte , evangelis de la infància fa que llur ús hagi d’ésser sempre crític La tradició, per exemple, que Jesús nasqué a Betlem Mt 2,1 Lc 2,4-7 no és fàcil de valorar històricament, però sí que ho és que cresqué a Natzaret Mt 4,23 i que fou educat en la tradició religiosa del seu poble obediència a la llei, pràctica de la pregària, esperança messiànica Coneixia bé l’Antic Testament, tot i no pertànyer a…

L’Església Catòlica posa la credibilitat com a exigència lògicament prèvia a l’acte de fe, enfront dels reformadors, els quals, accentuant el caràcter d’opció de la fe, no acceptaren de considerar-hi necessàries condicions prèvies d’objectivitat

Franciscà conventual, no acceptà la reforma del 1567 i entrà a la cartoixa de Valldemossa 1570, d’on esdevingué prior 1595 Publicà Instrucció i doctrina que ensenya lo que deu considerar i contemplar lo cristià quan ou la santa missa 1588, i deixà inèdites una biografia de Caterina Tomàs i l’obra llatina De instructione missae

Paper destacat en el moviment progressista ha tingut la Union des Chrétiens Progressistes UPC, fundada a França el 1945 Tot assimilant redempció i revolució, el progressisme ha volgut en certa manera introduir la lluita de classes en el si de l’Església mateixa i ha estat acusat d’alterar la consciència religiosa en confondre el progrés històric i l’esperança escatològica Hom el pot considerar, d’altra banda, com a clar antecedent del fenomen actual de la secularització

Per tal de fer front a les amenaces del rei longobard Desideri, demanà l’ajuda de Carlemany, el qual vencé Desideri i atorgà al papa la seva protecció, no sense considerar una certa subjecció dels estats pontificis, que Adrià hagué de tolerar, així com l’oposició de la cort franca al concili II de Nicea VII ecumènic contra la iconoclàstia, que Adrià havia sancionat El papa envià a Carlemany els principals llibres litúrgics romans, i això fou motiu de la difusió d’aquesta litúrgia per Occident Igualment féu amb la regla de sant Benet Envià una carta als bisbes hispànics sobre l’…

Les discussions sobre la Trinitat es mantingueren durant els quatre primers segles del cristianisme al segle I, els ebionites cregueren que el fet de reconèixer Crist com a Déu implicava abandonar el monoteisme al s II, els gnòstics subordinaren el Fill al Pare, en comptes de considerar-lo una persona igual subordinacionisme Semblantment, els monarquians s II, sabellians s III, arrians s IV i d’altres A l’edat mitjana, diverses sectes espiritualistes i panteistes tingueren una concepció antitrinitària Després de la Reforma, alguns sectors o confessions protestants adoptaren també…

Professor a la Universitat de Bonn, dedicà una bona part de la seva activitat a estudis hispànics, en especial a manuscrits illuminats, com per exemple les miniatures del comentari de Beat a l' Apocalipsi És remarcable la seva tesi 1913 sobre la illustració de les dues bíblies catalanes del s XI, dites de Ripoll i de Rodes publicada el 1922, les quals s’han de considerar com a arrels d’inspiració de l' Apocalipsi d’Albrecht Dürer 1931 i 1951 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1947 Dirigí, juntament amb HFincke, GSchreiber, JVincke i JVives, les Spanische…

Capellà a Vilalba dels Arcs Terra Alta i beneficiat a Sant Miquel de València Cap al 1646 emprengué la traducció en vers castellà de tota l’obra d’Ausiàs Marc, que feu precedir d’una nota biogràfica del poeta i comentà amb glosses marginals Las obras del profundo y elegante poeta Ausias March, nuevamente corregidas y sin abreviatura alguna, desenterradas de su lengua lemosina, en octavas rimas castellanas Romangué inèdita al segle XVIII, un manuscrit d’aquesta traducció fou descrit per V Ximeno, mentre que Cerdà i Rico utilitzà notes que sobre la traducció havien deixat els germans Maians,…

Confessor de la fe sota Maximià És un dels signants del concili d’Elvira Conseller de Constantí el Gran i delegat seu a Orient per als afers de l’arianisme, presidí el concili de Nicea, on advocà decididament per l' homooúsios Hom el pot considerar com l’autor de la major part dels cànons del concili de Sàrdica, que també presidí Defensor d’Atanasi d’Alexandria i de les llibertats de l’Església, tingué dificultats greus amb els successors immediats de Constantí I fou retingut un any a Sírmium i pogué tornar a Còrdova quan, desfet pels sofriments i per l’edat, subscriví la segona…