Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Joan Escot Eriúgena
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg.
Estudià a Irlanda, i dirigí l’escola palatina de Carles el Calb, per al qual traduí el Pseudo-Dionís Les seves obres, De divisione naturae i De divina praedestinatione , foren condemnades Suscitada per la dogmàtica cristiana, la seva obra fou el primer gran intent medieval de fer-ne una sistematització d’estructura neoplatònica El principi organitzador és la Natura, absoluta i única, alhora causa eficient i final de tot, car tot en procedeix per emanació i tot hi retorna per exigència ontològica d’allò que és creat i, més encara, redimit Entre els pols de la Natura increada i creadora i de la…
Josep Maria Rovira i Belloso
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1948, posteriorment estudià al seminari de Barcelona i a la Universitat Gregoriana de Roma, on s’ordenà sacerdot el 1953 i, el 1956, es doctorà en teologia A Roma entrà també en contacte amb els moviments de renovació teològica propers al concili II del Vaticà , que tingueren una importància decisiva en la seva trajectòria De tornada a Catalunya, des del 1964 fou professor del seminari de Barcelona Ocupà diversos càrrecs diocesans i fou catedràtic de teologia de la Facultat de Teologia de Catalunya , institució que contribuí a crear, fins a…
Verb
Cristianisme
Nom amb què hom tradueix (a partir de la Vulgata) el Logos del quart evangeli, que designa la Paraula creadora encarnada en Jesucrist (paraula de Déu).
concurs diví
Cristianisme
Acció concurrent de Déu amb la criatura, que possibilita l’acció intramundana creadora de l’home. El tema fou objecte de grans disquisicions entre els escolàstics.
missió
Cristianisme
En la doctrina trinitària, nom amb què hom designa l’acció creadora i historicosalvífica de la segona i la tercera persones de la Trinitat en el sentit que el Pare envia el Fill i l’Esperit Sant com a paraula de Déu i com a principi de vida nova per als homes.
litúrgia
Cristianisme
Culte públic ofert a Déu per l’Església en nom de Crist, sacerdot per excel·lència.
En una bona síntesi, el concili II del Vaticà explicà així aquest concepte l’obra de la redempció humana i de la perfecta glorificació de Déu, que Crist ha portat a terme pel seu misteri pasqual, és feta present pel sacrifici i els sagraments, entorn dels quals gira tota la vida litúrgica La litúrgia, doncs, és considerada com l’exercici del sacerdoci de Crist, en el qual, per mitjà d’una acció sagrada i comunitària, se significa i es causa la santificació de l’home, i tota l’Església, és a dir, el cap Crist i els membres els cristians, exerceix el culte públic íntegrament La litúrgia, doncs…