Resultats de la cerca

Estudià història i arqueologia a la Universitat del Caire i teologia al seminari copte del Caire Posteriorment ingressà al monestir copte de Suriani Ordenat sacerdot el 1955 i consagrat bisbe el 1962, fou investit papa d’Alexandria el 1971 Entre el 1981 i el 1985, enfrontat al president Anwar al-Sadat visqué exiliat L’any 1991 fou elegit membre de la presidència del Consell Ecumènic de les Esglésies, amb seu a Ginebra El seu pontificat es caracteritzà per la internacionalització de l’Església copta Contrari a algunes tesis del concili II del Vaticà, l’any 1973 visità oficialment…

La seva demarcació s’estén per la zona meridional de l’actual província d’Alacant Oriola, Dolores, Elx, Alacant, Novelda, Monòver, Villena, Xixona, la Vila Joiosa, Callosa d’En Sarrià, Callosa de Segura, Mutxamel i Torrevella Consta de cent vuitanta-cinc parròquies, dividides en disset arxiprestats una de les parròquies és a l’illa de Tabarca Té una extensió de 4415 km 2 La creació definitiva del bisbat tingué lloc el 1563 a instàncies de Felip II i amb l’autorització del papa Pius IV 1564 El seu territori corresponia a la governació d’Oriola més Cabdet…

Havia estat monjo cluniacenc, professor de teologia a París i arquebisbe de Besançon 1225-27, i fou fet cardenal i bisbe de Sabina el 1227 El papa Honori III, sembla que a petició de Jaume I de Catalunya-Aragó, l’envià com a delegat el 1228 o el 1227 a la península Ibèrica perquè hi fes efectius els decrets del quart concili IV del Laterà 1215 Fou cèlebre per a l’església catalana el concili de Lleida, que reuní el 1229, en el qual foren promulgats decrets sobre el clericat, els monjos i els laics el mateix any el legat anullà el matrimoni de Jaume I amb Elionor de Castella Durant la legació…

Fill dels comtes de Pallars Artau I i Llúcia de la Marca Ardiaca de la Seu d’Urgell, en fou nomenat bisbe el 1095 Sobresortí per la fermesa i el seny amb què solucionà els problemes, molt de temps debatuts a l’església d’Urgell, sobre usurpació de béns per part de nobles i n'obtingué la restitució dels comtes d’Urgell i de Pallars i d’alguns nobles En ésser erigida la seu de Barbastre per trasllat de la de Roda, reclamà les esglésies de la seva diòcesi que havien passat a aquella església 1101, cosa que ocasionà la intervenció dels papes…

Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…

Monjo de Lerins, fou després abat d’una comunitat a la illeta del Roine, prop d’Arle Elegit arquebisbe d’Arle, aleshores seu primacial de les Gàllies i d’Hispània, convocà diversos sínodes, entre els quals hi ha el concili II d’Aurenja 529, que condemnà el semipelagianisme i ensems es pronuncià per un augustinisme moderat Se'n conserven 238 sermons, tres tractats teològics i dues regles monàstiques La seva festa se celebra el 27 d’agost

Abat de Vilabertran, bisbe d’Elna 1377-80, de Lleida 1380-86 —conservà, però, l’administració de la seu d’Elna— i de Barcelona 1386-98 Doctor en decrets i conseller de Pere III de Catalunya-Aragó Féu promulgar 1385 els estatuts sinodals de la seu d’Elna, assistí als concilis tarraconenses del 1391 al 1395, contribuí a l’armament d’una galera per a combatre els pirates musulmans, promogué a la catedral de Barcelona les obres de clausura del cor, del campanar damunt la porta de Sant Ivó i de la capella dels Sants Innocents —on fou després…

Fill de Guilhem de Leyris, senyor d’Esponchez, fou canonge de la catedral de Nimes El 1788 fou nomenat bisbe d’Elna Elegit diputat pel braç eclesiàstic als estats generals 1789, hi adoptà una actitud conservadora i fou destituït per les autoritats revolucionàries de Perpinyà, que nomenaren en lloc seu el bisbe intrús Gabriel Deville S'hi oposà en un opuscle, que fou prohibit tornà al Rosselló i fou detingut, acusat de conspirar, i deportat Aconseguí d’evadir-se, i es refugià a Roma Des d’allí demanà de passar a Barcelona, la qual cosa li fou negada

El 1243 ingressà, contra la voluntat de la seva família, a l’orde de predicadors Deixeble d’Albert Magne a París i a Colònia 1245-48 i 1248-52, inicià després el seu ensenyament a París, que interrompé durant la seva estada a Itàlia 1259-68, al servei de la cúria pontifícia a partir del 1272 ensenyà a Nàpols Morí mentre era en camí per assistir al concili de Lió Canonitzat el 1323 i proclamat doctor de l’Església el 1567 i patró de les escoles catòliques el 1880, és el representant més característic de l’escolàstica És autor de nombroses obres filosòfiques, exegètiques i teològiques que van…

Erigit al segle VI com a desmembració de la diòcesi de Narbona, el primer bisbe conegut és Domne Als concilis de Toledo i de Narbona consten cinc bisbes d’Elna entre el 571 i el 683 Després d’un segle de silenci, a causa de la invasió àrab, la successió episcopal és represa amb Venedari Des del segle IX el bisbat comprenia el Conflent, el Vallespir i el Rosselló al segle XI es dividí en tres ardiaconats el del Rosselló, o gran ardiaconat, el del Vallespir i el del Conflent A l’època carolíngia, diversos preceptes afavoriren l’establiment de comunitats monàstiques, sovint procedents del sud…