Resultats de la cerca

Austriacista, fou un dels promotors de les corts celebrades a Barcelona el 1705 Presidí la junta de braços reunida a Barcelona del 30 de juny al 6 de juliol de 1713 que decidí la resistència de Catalunya contra Felip d’Anjou

Elegit l’any 1844, després de la mort de Joseph Smith , per tal que la secta se sostragués a l’hostilitat de la gent, decidí de fer la gran marxa vers l’est l’"Èxode”, que conclogué amb la fundació de Salt Lake City Fou el primer governador del territori d’Utah 1850-58

Donà un fort impuls a les obres del monestir El 1194 gestionà amb Alfons I de Catalunya-Aragó la fundació del monestir de Piedra Aragó, en un castell que el rei cedí a Poblet, i l’entrada de l’infant Ferran a Poblet El rei decidí aleshores d’ésser enterrat a Poblet i el nomenà marmessor seu Morí pocs mesos després d’haver mort el rei

Obtingué el nomenament en el conflicte provocat per Esclua en intentar de constituir un arquebisbat d’Urgell deslligat del de Narbona El bisbat d’Adolf es formà amb territoris segregats dels d’Urgell Fracassat el projecte 890, Adolf no fou deposat gràcies al prestigi del comte Ramon I de Pallars i Ribagorça, promotor del projecte, però hom decidí la desaparició del bisbat a la mort o renúncia d’Adolf

Paborde de Tarragona, fou elegit després que fos invalidat el primer candidat Berenguer de Castellbisbal 1238, per la discussió de la jurisdicció sobre València entre Toledo i Tarragona El papa Gregori IX decidí l’afer a favor de Tarragona 1239, cosa que feu possible aquest nomenament La nova tasca fou d’endegament de la diòcesi, transformant mesquites, que foren consagrades com a esglésies, i establint-hi un primer servei religiós

Formà part de la junta d’eclesiàstics nomenada per Carles d’Àustria abans de l’alliberament de Barcelona 1705 El 1713 era canonge i ardiaca d’Urgell Participà en la junta de braços reunida a Barcelona que decidí de resistir a les tropes assetjants de Felip V El 1719 fou membre de les juntes de la Generalitat de Catalunya Els borbònics l’expulsaren del país a la caiguda de Barcelona 1714

Fill del cavaller de Ribes Julià de Solanell i de Foix Monjo benedictí, es doctorà a Lleida en teologia i dret canònic, que hi dictà més tard Austriacista, fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Cugat del Vallès Diputat del braç eclesiàstic de la generalitat 1710-13, a la junta de braços del 1713 decidí d’inhibir-se en la qüestió de la resistència contra Felip V Fou privat de l’abadia pels filipistes Historià els monestirs de Ripoll i Sant Cugat en treballs que han romàs inèdits

El 1568 decidí de retirar-se a fer penitència i visità el santuari de la Cova Santa d’Altura Alt Palància i la cartoixa de Valldecrist, on fou acollit com a penitent i li fou assignada una ermita El 1585 intervingué en la fundació de la cartoixa d’Aracristi El patriarca Juan de Ribera se l’endugué al seu palau el 1602, on continuà tanmateix portant vida retirada Fou enterrat a l’església del Corpus Christi de València, on recorden el seu nom una làpida sepulcral i una pintura de la capella de Santa Maria de l’Antiga

Fou canonge a Colònia Passà a ensenyar a l’escola de la catedral de Reims 1057 i entre els seus deixebles hi hagué Odon de Lagny, el futur papa Urbà II Canceller de l’arxidiòcesi de Reims, haguè de desterrar-se per causa d’un conflicte amb l’arquebisbe Manassès de Gournay 1076 Destituït aquest 1080, pogué retornar a Reims, però al cap de poc temps decidí de retirar-se a la vida benedictina sota la direcció de Robert de Molesmes Poc després, amb sis companys anà a Chartreuse, on fundà una comunitat monacal en terrenys cedits per Hug, bisbe de Grenoble, origen de l’orde cartoixà 1084…

Estudià filosofia i teologia a Palència 1184-94 i, ordenat de sacerdot, esdevingué sotsprior del capítol dels canonges regulars d’Osma El 1203 acompanyà a Roma el bisbe d’Osma, Diego de Azevedo, antic prior del capítol De tornada, féu estada al Llenguadoc amb els legats i predicadors tramesos per Innocenci III per convertir els albigesos El 1208 fundà a Prouille, prop de Tolosa, una casa de monges sota la regla augustiniana Després de la croada contra els albigesos 1209-13, decidí de fundar, amb sis companys, una petita comunitat de predicadors a Tolosa El 1217, amb l’aprovació del papa, rebé…