Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Ramon de Marimon i de Corbera-Santcliment

Ramon de Marimon i de Corbera-Santcliment
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe de Vic (1721-44).
Fill dels primers marquesos de Cerdanyola, Feliu de Marimon i Jerònima de Corbera-Santcliment, fou, com tots els seus germans, un decidit partidari de Felip V, fins al punt que escriví una Carta d’exhortació a obeir per rei a Felip V Era canonge ardiaca i vicari general apostòlic de Tarragona quan fou designat bisbe de Vic, per a subsistir el bisbe Manuel de Santjust, mort a l’exili per austriacista Morí en fama de santedat Els jesuïtes Codorniu i Pratdeseba n'escriviren la biografia i en demanaren la beatificació
Manuel Bonet i Muixí
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Barcelona, a la Universitat Gregoriana i a l’Ateneu Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic Al Collegi Màxim de Sarrià es llicencià en teologia Exercí de professor al seminari de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Salamanca El 1950 fou nomenat auditor de la Rota romana, on arribà a sotsdegà Escriví articles especialitzats sobre matèries canòniques, i dedicà alguns estudis, com ara la tesi doctoral, a les relacions entre el dret canònic i el dret català Personalitat de fort ascendent en els ambients cristians de Barcelona i de tot Catalunya,…
Església rutena
Cristianisme
Nom donat a l’Església uniata de ritu bizantí escampada per Polònia, Galítsia, Eslovàquia, Hongria i Bohèmia, amb comunitats emigrades a l’Europa occidental, als EUA, al Canadà, al Brasil i a l’Argentina.
Formaren part de l’Església russa, sota la jurisdicció del metropolita de Kíev, fins que el metropolita Isidor en fou expulsat 1443 arran de la promulgació de la unió amb Roma en el concili de Florència El 1485 Pius II nomenà un metropolita catòlic de Kíev, d’acord amb Casimir IV de Polònia, amb jurisdicció sobre vuit eparquies de la província que es trobava sota el control de Polònia i de Lituània Tot i que la majoria d’aquestes Esglésies tornaren a l’ortodòxia segle XVI, el 1595 el metropolita de Kíev i altres bisbes veïns demanaren la comunió amb Roma unió de Brest-Litovsk,…
Josep de Calassanç

Josep Calassanç segon dibuix a carbó de Juli Borrel, conservat a l'Arxiu Provincial de l’Escola Pia
© Escola Pia
Cristianisme
Eclesiàstic, educador i fundador.
Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida 1571-77 i teologia a les de València i Alcalá de Henares i l’acabà a Lleida el 1583 Ordenat de sacerdot el 17 de desembre de 1583 a Sanaüja Residí a Barbastre com a familiar del bisbe Felipe de Urríes A Montsó actuà com a redactor de les actes de la comissió per a la reforma dels frares agustinians 1585, durant les Corts de la Corona d’Aragó que allí se celebraven Acompanyà el bisbe electe de Lleida Juan Gaspar de la Figuera a la visita apostòlica de Montserrat 1585-86 Traslladat a la seva diòcesi d’Urgell, fou mestre de cerimònies…
anglicanisme

L’arquebisbe de Canterbury
Cristianisme
Doctrina dels cristians que viuen en comunió amb la seu de Canterbury.
Orígens, estructura i desenvolupament Tenen un sistema ideològic diferent tant del de l’Església de Roma com del de les Esglésies protestants El terme d’Església anglicana designava primitivament l’Església d’Anglaterra, però actualment enclou les Esglésies de diversos països del Commonwealth britànic i àdhuc d’altres països com, per exemple, l’ Església episcopaliana dels EUA A mitjan primera dècada del segle XXI, l’anglicanisme tenia uns 27000 ministres i uns 2,6 milions de fidels repartits entre les illes Britàniques, els EUA, el Pakistan, l’Índia, Myanmar, Sri Lanka, el Canadà, l’…
concili
Cristianisme
Reunió legítima de pastors de l’Església per a legislar o decidir sobre problemes eclesiàstics generals.
Els concilis, segons llur àmbit i importància, poden ésser universals o ecumènics i particulars , els quals se subdivideixen en plenaris i provincials Origen i història dels concilis cristians El fenomen conciliar no és exclusiu del cristianisme l’existència de concilis budistes de la família Theravāda, o tradicional, per a la fixació o el manteniment de l’ortodòxia ajuda a descobrir-hi un sentit religiós bàsic, que és el de la fixació legal de formes de creure i d’actuar per part de tota una comunitat o dels qui la representen, de manera que els individus hagin d’optar entre sotmetre-s’hi…