Resultats de la cerca

Eclesiàstic barceloní Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, on presentà una dissertació sobre La ortografía catalana 1792 Feu estudis d’onomàstica catalana 1797 i sobre la Reconquesta a Catalunya 1806 El 1816 feu una versió de les Ordinacions de Santacília Pertangué al grup dels “polemistes” del Diario de Barcelona , decidits a restaurar l’ús literari del català

Ingressà al convent del Carme de Barcelona 1830, on estudià fins a l’exclaustració 1835, que passà a Itàlia, al convent de Lucca, d’on fou mestre de novicis i professor de teologia El 1847 retornà a Barcelona, i fou nomenat professor de teologia moral del seminari i rector de la parròquia de Sant Miquel Fou nomenat bisbe de les Canàries 1858, de Salamanca 1868, de Barcelona 1874-77 i arquebisbe de Sevilla 1877-82 L’any mateix de la seva mort fou nomenat cardenal És autor d’una dissertació llatina en defensa dels religiosos 1854 i de molts articles i pastorals en els butlletins de…

Ingressà a l’orde dominicà al convent de Sant Onofre, prop de València Enviat a Alemanya per a contrarestar els calvinistes, fou regent d’estudis a Colònia i professor de teologia a la Universitat de Colònia El 1611 es féu remarcar per la seva dissertació sobre l’autoritat del papa i del concili en un capítol general de l’orde, a París Fou nomenat pel papa inquisidor general a les arxidiòcesis de Magúncia, Trèveris i Colònia 1618 Fou un gran auxiliar dels bisbes i prínceps electors en les lluites amb els protestants per això, en envair Gustau Adolf de Suècia les províncies de l’…

Estudià la carrera eclesiàstica a Palma i es doctorà en teologia a Roma Antilullista militant durant la seva joventut i home erudit, es convertí aviat en un predicador de prestigi Fou beneficiat a les esglésies parroquials de Sóller i Manacor i a la seu de Mallorca, qualificador del Sant Ofici i prior del tercer orde de Sant Domènec En castellà, publicà unes ordinacions per a aquest orde religiós 1730, alguns sermons 1730-32 i una narració en prosa i en vers relativa a les festes amb les quals els mallorquins, el 1732, celebraren la conquesta d’Orà, i deixà inèdita una Disertación histórica…

Vida i obra Fill de Paulí Valls i Martí, notari de Rupià, i de Narcisa Geli, el 1763 es doctorà en teologia a la Universitat de Gandia Després de prendre els ordes religiosos fou rector, consecutivament, a Santa Cristina d’Aro, Borgonyà i Aiguaviva Una vegada abolit l’ensenyament dels jesuïtes, el 1769 fou cridat pel bisbe de Girona Lorenzo de Taranco per a ocupar la càtedra de retòrica al collegi tridentí i fou afavorit alhora amb un benefici a la catedral El 1777 deixà la càtedra en mans d’un substitut adduint raons de salut però, l’any següent, fou nomenat qualificador del…

Vida i obra Era fill de Joan Amat de Palou i Salvam, i Teresa Pont i Auguirot, dos representants de la petita noblesa catalana, i germà de l’economista, pintor i comerciant Jaume Amat de Palou La seva nissaga comptà amb avantpassats com el diputat Miquel Joan Amat de Palou o Joan Amat, el seu avi, que impedí que Sabadell fos saquejada durant la guerra de Successió i altres membres amb gran tradició eclesiàstica com Joan Torres i Oliva, antic preceptor dels Colonna el carmelità descalç fra Josep de Sant Tomàs d’Aquino Francesc Amat, ardiaca de Xerès a Sevilla Pere Cererols, abat…