Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
passió
Episodi del davallament de la Creu, en un fragment de la biga de la Passió (s XII-XIII)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Celebració litúrgica commemorativa de la passió i mort de Crist durant la setmana santa, inaugurada el diumenge de Rams o ‘‘de la Passió del Senyor’’, per tal com hom hi llegeix la pàssia
, i que culmina el divendres sant o ‘‘dia de la Passió i de la Mort del Senyor’’, en què és llegida la pàssia i s’observa el ritu antic de l’adoració de la creu
.
En senyal de dol hom observa el dejuni, primitivament trencat només a l’alba de Pasqua
torxa
Cristianisme
Ciri constituït per unes quantes candeles entortolligades.
Hom solia donar-ne als caps de dol per a oferir a la missa de funerals
Setmana Santa
Cristianisme
Darrera setmana de quaresma que s’inicia amb el diumenge de Rams i fineix amb el tridu pasqual.
Centre de l’ any litúrgic , es caracteritza per la commemoració solemne de la mort i resurrecció de Crist Els actes religiosos han tingut, a més de llur sentit litúrgic, un marcat caràcter popular i folklòric començaven pròpiament el Dimarts Sant , en què se celebrava a Barcelona fins el 1863 la processó “dels esclaus”, i s’iniciava a les parròquies, sobretot rurals, el salpàs , excepte a les Balears que es feia el dissabte de Glòria i continuava després de Pasqua El Dijous Sant el matí era destinat a les cerimònies de la catedral benedicció dels sants olis i reconciliació dels pecadors i a…
funeral
Cristianisme
Conjunt de ritus i pregàries que l’Església practica amb motiu de la mort d’un fidel, des del moment de l’expiració fins a l’instant que el cadàver és col·locat al sepulcre.
Aquest conjunt ritual rep també el nom més tècnic d' exèquies i el més popular d' enterrament , bé que en el llenguatge corrent el mot funerals s’aplica només a la missa exequial, tant si acompanya l’enterrament com si se celebra més tard Els funerals cristians sovint són el resultat de la cristianització de ritus religiosos preexistents o de costums socials comunament acceptats Així, l’Església primitiva acceptà pràctiques funeràries de l’època, purificant-les de tot residu idolàtric o supersticiós i donant-los una significació cristiana la toaleta fúnebre, els àpats funeraris, que,…
túmul
Cristianisme
Cadafal, cobert de draps de dol, sobre el qual hom col·loca el taüt i que hom erigeix per a la celebració de les exèquies.
Quan la missa o les absoltes no eren de cos present, hom n'erigia un de simbòlic, davant el qual hom feia els mateixos ritus per al difunt
salmòdia
Música
Cristianisme
Cant dels salms
.
Hom no en coneix cap de les melodies originals ni la manera com eren executats abans del culte sinagogal Devien ésser cantats per un solista, llevat de les tornades el saltiri en manté algunes, sobretot l’alleluia, que el poble corejava Eren acompanyats per instruments de corda, predecessors de l’arpa i la cítara En les grans manifestacions de festa o de dol el cant era un component més de l’aldarull del poble Les cantilenes tradicionals de les sinagogues poden haver conservat alguna reminiscència d’antigues melodies sàlmiques, però llur estil, de cantilena d’un text llegit, s’…