Resultats de la cerca
Es mostren 242 resultats
història eclesiàstica
Cristianisme
Investigació i esposició del curs efectiu del cristianisme en la seva organització com a Església al llarg del temps.
Hom troba els primers elements historiogràfics sobre l’Església en les actes autèntiques dels martiris i en les notícies històriques intercalades pels apologistes com Hegesip i Ireneu en llur argumentació Les cròniques de Sext Juli Africà i d’Hipòlit de Roma aportaren ja elements sobre l’origen i el creixements de l’Església, inserits en el context de la història general però fou Eusebi de Cesarea el primer que publicà una Història eclesiàstica , que en una segona redacció allargà fins el 324 El s VI Evagri prorrogà l’obra fins el 594 Eusebi fou traduït al llatí per Rufí d’Aquileia, que hi…
acadèmia eclesiàstica
Cristianisme
Universitat d’estudis teològics de l’Església ortodoxa russa.
Les primeres acadèmies eclesiàstiques foren fundades per l’emperador Pere el Gran quan, el 1917, la Revolució Russa abolí les institucions tsaristes, foren suprimides les de Kíev, Moscou, Sant Petersburg i Kazan El 1945 foren reobertes les de Moscou amb seu al monestir de la Santíssima Trinitat i de Sant Sergi, a Zagorsk i Leningrad
província eclesiàstica Cartaginense
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica, també denominada Cartaginense Espartària, basada en la província romana civil corresponent.
A mitjan segle VII comprenia les seus episcopals de Toledo metròpolis, Complutum Alcalá de Henares, Sigüenza, Osma, Palència, Segòvia, Valeria Valera, Arcavica i, a la part meridional, Oretum Granátula, Segobriga , confosa durant molt temps amb Sogorb, però que cal situar a Cabeza del Griego, prop d’Uclés, València, Xàtiva, Dénia, Elx juntament amb Elo , Basti Baza, Mentesa La Guardia de Jaén, Acci Guadix, Biatia Baeza, Castulo Cazlona i Bigastrum Cehegín Anteriorment, també al sud, existiren les seus d’ Abula Abla, Urci , Eliocroca Llorca, Carca Caravaca, la de Cartago Nova Cartagena, que…
província eclesiàstica Tarraconense
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica basada en l’antiga província romana civil de la Tarraconense.
Tot i la presència ja al segle III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses segle V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca o Auca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o Alisana Rioja…
província eclesiàstica de València
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica creada el 1492, quan Innocenci VIII concedí, a precs de Roderic de Borja, bisbe de València i vicecanceller de la cúria romana, l’elevació de l’Església valentina a la dignitat metropolitana.
Aquesta fou confirmada el mateix any pel mateix Roderic de Borja, ja elegit papa amb el nom d’Alexandre VI A la nova província eclesiàstica foren assignades, com a sufragànies, les diòcesis de Cartagena i Mallorca La primera abraçava aleshores el Regne de Múrcia, i limitava al nord amb la diòcesi de València, cosa que suposava que la seva extensió arribava fins al port de Biar i comprenia una àmplia zona del regne de València La jurisdicció de Mallorca abraçava totes les Illes Balears Ambdós bisbats eren exempts de tota jurisdicció metropolitana, per tal com eren subjectes directament a la…
eclesiàstic | eclesiàstica
Cristianisme
Membre de l’estament integrat per clergues , religiosos —ordenats o no—, religioses, novicis, postulants i seminaristes.
Fins a la fi de l’Antic Règim, els eclesiàstics gaudien d’immunitat personal només podien ésser jutjats per tribunals eclesiàstics tant en causes civils com criminals, eren exempts d’imposts, àdhuc dels municipals font d’inacabales conflictes privilegis que s’estenien a gran nombre de laics, parents, criats o familiars i sobretot als nombrosos funcionaris de la inquisició, i foren regulats pel dret canònic clericat Als diversos estats de la corona catalanoaragonesa, l’estament eclesiàstic tenia representació a les corts braç eclesiàstic
diòcesi
Cristianisme
Demarcació territorial sota la jurisdicció eclesiàstica d’un bisbe.
En l’Església d’Occident, fins el segle XII hom anomenava aquesta demarcació parochia o paroeceia L’Església d’Orient, a partir ja de la divisió de Dioclecià, aplicà el terme diòcesi a una territori més gran, integrant diverses províncies i presidit per un patriarca Com a expressió de l’Església local o particular, la diòcesi no és un simple districte administratiu, sinó que representa, en el seu territori, l’Església universal La seva forma jurídica es fonamenta en l’ofici episcopal per a la seva administració el bisbe disposa d’un equip de collaboradors cúria i, a aquest fi, el concili II…
Katherine Jefferts Schori

Katherine Jefferts Schori
© ENS/Robert Williams
Cristianisme
Eclesiàstica nord-americana.
Es graduà en biologia a la Universitat de Stanford 1974 i es doctorà en oceanografia a la Universitat d’Oregon 1983 Posteriorment estudià teologia al Church Divinity School of the Pacific de San Francisco, on es graduà el 1994, any en què fou ordenada per l’Església episcopaliana, i el 2001 obtingué el doctorat a la mateixa institució L’any 2000 fou elegida bisbe de Nevada i al juny de 2006 la primera dona cap de l’Església episcopaliana en una ajustada i disputada votació, que havia estat precedida d’una controvèrsia en relació amb l’elecció d’un bisbe que havia reconegut obertament la seva…
bisbat de Lleida

Mapa del bisbat de Lleida
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació eclesiàstica que té per capital la ciutat de Lleida.
El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’església de…
cristiandat
Cristianisme
Nom amb què és conegut l’ordre politicosocial medieval, caracteritzat per la coincidència del poder civil (Imperi) i de l’autoritat eclesiàstica (Església).
Considerada també com la situació de l’Església Catòlica que va des de Constantí fins, almenys, a la Revolució Francesa, règim de cristiandat suposa la integració de tots dos ordres, el civil i l’eclesial, en una realitat superior i única, conceptuada com a regne de Déu a la terra La coincidència també hi ha qui parla de confusió d’Església i regne fa que la cristiandat englobi tot el poble la persona individual esdevé membre de l’Església com a conseqüència d’ésser membre d’una comunitat que es professa i es vol cristiana Amb això la fe personal deixa d’ésser, de fet, l’element important per…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina