Resultats de la cerca

Entre el 1854 i el 1879 portà a terme l’edició de l’enciclopèdia gallesa Y Gwyddionadur Cymraeg Participà, també, en la publicació de la revista Y Faner ‘La bandera’, fundada el 1843 des d’on defensà el dret d’autogovern de Galles

Vida i obra Fill del primer comte de Peralada Francesc Jofre de Rocabertí i de Pacs, fou educat al palau de Rocabertí Amb motiu de la guerra amb França, davant la invasió de les tropes franceses, es refugià amb el seu germà Ramon Dalmau I, que ja havia heretat el comtat i s’havia declarat addicte a Felip IV de Castella, al castell de Llers, on foren fets presoners durant tres anys 1642-45 Armat cavaller el 1646 entrà al servei de Felip IV, però poc després el 1647 prengué l’hàbit al convent dominicà de Girona Començà els estudis eclesiàstics a Tortosa, però, saquejada aquesta ciutat, fou…

El 1925 fundà una església baptista a Terrassa, la qual ha originat altres comunitats a la mateixa ciutat, i el 1933 organitzà una nova església a Manresa Durant la Guerra Civil del 1936-39 gestionà i assolí la tramesa de queviures des d’Anglaterra Acabada la lluita, es dedicà a ajudar els republicans internats als camps de concentració francesos Havent retornat a Terrassa, no féu cas de les disposicions oficials en matèria religiosa i continuà celebrant el culte fins que el temple li fou clausurat oficialment Treballà activament en l’alliberament d’empresonats protestants jutjats per llur…

Fou director del Museu Diocesà de Tarragona 1902-36 Collaborà en La Illustració Catalana i Catalunya És autor de Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona 1903 i El cartoral major de Poblet 1931, i editor de la versió catalana medieval dels Diàlegs de sant Gregori 1931

Fou el fundador de la ciència diplomàtica moderna De re diplomatica , 1681 i de l’ideal del monjo investigador Traité des études monastiques Historiador de l’orde de Sant Benet Annales Ordinis Sancti Benedicti i Acta Sanctorum Ordinis Sancti Benedicti , 1688-1701 i liturgista De liturgia Gallicana , fou, a més, editor de texts antics Sancti Bernardi opera, Vetera Analecta

Estudià teologia, lleis i llengües orientals a Roma, on fou protegit per Juli III El 1560 s’ordenà sacerdot Probablement induït per l’impuls editorial promogut a Roma pel concili de Trento, creà a Càller la primera impremta estable de Sardenya 1566 Juntament amb Vincenzo Sembenino, impressor seu, muntà també una llibreria Publicà un Catecismo o suma de la religión cristiana 1566, traducció castellana de l’obra d’Edmond Anger Edictes e pragmàtiques generals per lo bon govern 1572 Capítols de cort de l’estament militar de Sardenya 1572 la primera edició dels Carmina 1574 de…

Obtingué el grau de mestre en Arts el 1693, i es graduà com a doctor en Sagrada Teologia per la Universitat de València el 1699 Fou elegit canonge de la catedral de València el 19 de maig de 1723 Persona d’activitats diverses, compaginà la canongia amb les tasques de qualificador del Sant Ofici i confessor dels seus presos, rector del Collegi dels Sants Reis, examinador sinodal de l' arquebisbat de València i superintendent de cerimònies i prevere beneficiat de l’església de Sant Pere Màrtir i Sant Nicolau Durant algun temps regentà una càtedra d’Escriptura a la Universitat de València Home…

Frare augustinià, fou llatinista i ensenyava a Barcelona seguint les Introductiones de Nebrija És autor i editor en costejà l’edició de l’adaptació catalana del Dictionarium latinum-hispanum et hispanum-latinum de Nebrija, que publicà a Barcelona amb el títol Vocabularius Aelii Antonii Nebrissensis 1507, amb un doble propòsit perquè els catalans poguessin treure profit de l’obra i perquè els hispans no catalans coneguessin la llengua catalana Collaboraren Busa, Joan Garganter i Martí Ivarra, que publicaren versos llatins als preliminars

Fou fundador de l’entitat Franciscàlia 1948, editor de la revista Estudios Franciscanos des de la represa 1948 i iniciador i director de la collecció “Critèrion” És autor de nombrosos articles en diverses revistes i d’obres com Reforma de Regulares a principios del siglo XIX 1943, Necrologi dels frares menors caputxins de Catalunya i Balears 1945, Art pessebrístic 1947, La última hora de la tragedia Hacia una revisión del caso Verdaguer 1958 i El padre Bernardino de Manlleu 1962, Les corts generals de Pau Claris 1976, Un segle de vida caputxina a Catalunya 1978, Els caputxins a…

Professor de Nou Testament a Bonn, en fou acomiadat el 1933 per motius polítics i el 1939 li fou negada la nacionalitat alemanya pels nazis Professor a Basilea 1935-53, fou un dels capdavanters de la Formgeschichte , després d’una primera època en què es mantingué prop de la teologia dialèctica Editor dels Theologische Blätter des del 1922 i redactor en cap de la Theologische Zeitschrift , accentuà la responsabilitat social i política dels cristians Obres Der Rahmen der Geschichte Jesu ‘El marc de la història de Jesús’, 1919, Die Verkündigung der Kirche in der Welt ‘La proclama…