Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
David Qimḥí
Gramàtica
Cristianisme
Judaisme
Gramàtic i exegeta jueu, fill de Yosef Qimḥí, que emigrà al Llenguadoc durant la invasió almohade.
La seva obra principal és el Miklol , que conté una gramàtica hebrea, amb importants innovacions, i un lèxic bíblic que eclipsaren les gramàtiques i lèxics anteriors En exegesi bíblica Gènesi, Profetes i Salms es mostra racionalista, seguidor de Maimònides i fortament anticristià
Andrés Muriel
Historiografia
Cristianisme
Historiador i eclesiàstic castellà.
El 1808 féu costat a Josep Bonaparte i fou president de la Junta de Instrucción y Beneficencia, però arran de la derrota de les tropes napoleòniques emigrà a França Escriví Notice sur don Gonzalo O'Farril 1831, Gobierno del señor rey don Carlos III 1838 i, l’obra més important, Historia de Carlos IV, publicada en el Memorial histórico español 1893-94
Josep Maria Escolà i Cugat
Cristianisme
Sacerdot.
Participà en la primera guerra Carlina després del conveni de Bergara 1839 emigrà a França i a Roma, on acabà la carrera eclesiàstica Retornat a Catalunya, fundà a Lleida l’ Acadèmia Bibliograficomariana 1862 Autor de dos llibres sobre la predicació, d’un Breviarium marianum i d’una España sagrada , de la qual publicà només la part sobre el Segrià i les Garrigues
Joan Moncunill i Parellada
Cristianisme
Teòleg.
Estudià dret a Barcelona i el 1867 entrà a la Companyia de Jesús A causa de la revolució del 1868 emigrà al Llenguadoc i a Provença, on féu els estudis Exercí el professorat de metafísica, ètica i teologia a València 1876, a Veruela 1878, a Tortosa 1886 i a Sarrià, on edità el seu notable Cursus theologicus Publicà vuit tractats de teologia, en llatí, a més d’articles en castellà
Dorotea de Chopitea i de Villota
Cristianisme
Impulsora de la primera fundació salesiana a Catalunya —les escoles professionals salesianes de Sarrià (1883)—, que la posà en contacte amb Giovanni Bosco, amb qui mantingué una relació personal.
El 1816 emigrà, amb la seva família, a Barcelona, a causa de la guerra El 1832 es casà amb Josep M Serra, també emigrat xilè i descendent d’una família catalana Vídua 1882, es dedicà a l’acció de caràcter benèfic Possibilità, també, la fundació de l’hospital de Nostra Senyora del Sagrat Cor Collaborà en la creació d’escoles religioses als barris obrers de Barcelona i en d’altres institucions benèfiques
Sebastián de Miñano y Bedoya
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor castellà.
S'oposà a la invasió francesa i es negà a reconèixer Josep Bonaparte, però després es convertí en un dels seus consellers Emigrà a França 1814, però pogué tornar a Espanya el 1816 i restar-hi fins el 1831 Collaborà en ‘El Censor”, escriví Lamentos políticos de un pobrecito holgazán 1820, Histoire de la révolution d’Espagne de 1820 à 1823, par un espagnol témoin oculaire 1824 i Diccionario geográfico y estadístico de España y Portugal 1826-29
Cirilo de Alameda
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Negocià el casament de Ferran VII i el del seu germà Carles amb dues princeses del Brasil fou nomenat gran d’Espanya i general de l’orde franciscà al qual pertanyia 1817 El 1832 fou consagrat arquebisbe de Santiago de Cuba, però el 1837 fugí de l’illa, s’uní als carlins, i fou designat president de la junta d’estat carlina Emigrà amb el pretendent al final de la guerra, però tornà a la península al cap de deu anys i fou arquebisbe de Burgos 1850 i de Toledo 1857, i el 1858 rebé el nomenament de cardenal
Antoni Bernabeu
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou beneficiat a Alacant i més tard ardiaca de Morvedre a la seu de València D’ideologia liberal, el 1820 fou nomenat diputat a corts lluità contra els absolutistes i especialment contra la inquisició L’any 1823 emigrà a Londres Publicà escrits de caràcter politicoreligiós, com és ara Juicio histórico, canónico y político de los derechos de las naciones sobre los bienes eclesiásticos 1812, que li valgué un procés de la inquisició, tot i que després fou absolt El 1823, en ésser instaurat a València per l’arquebisbe Simón López un dels primers tribunals de la fe, Bernabeu en…
Mary Elizabeth Hesselblad
Cristianisme
Monja sueca.
Nascuda en una família luterana, als divuit anys emigrà a Nova York, on treballà com a infermera des del 1888 L’any 1902 es convertí al catolicisme, i el 1904 anà a Roma per a realitzar la seva vocació religiosa Ingressà inicialment a la casa de Santa Brígida de l’orde carmelità, i dos anys després el papa Pius X li donà permís per a prendre l’hàbit de les brigitines , orde que refundà el 1911 Entre el 1923 i el 1931 obrí cases a Itàlia, Suècia, Suïssa i Anglaterra, i el 1937 a l’Índia Durant la Segona Guerra Mundial amagà més de seixanta jueus de la persecució nazi, i per…
Pere Giralt i Montana
Cristianisme
Eclesiàstic, educador i filòleg.
Sacerdot escolapi, més tard abandonà l’orde i es féu soci d’una lògia maçònica Féu estudis de llatí a la Universitat de Barcelona i ensenyà en un centre escolapi L’any 1835, en acabar les guerres carlines, emigrà a Amèrica i 1836 s’establí a Montevideo, aconsellat pels escolapis Miquel Antoni Vilardebò i Josep Gestal, que li prometeren ajut governamental per fundar una escola Així doncs fundà el Colegio Escolapio de los Santos Apóstoles Felipe y Santiago 1836, considerat el primer collegi d’ensenyament elemental i mitjà de Montevideo, del qual fou director fins el 1857 Formà part…