Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Adó de Viena
Cristianisme
Arquebisbe de Viena, al Delfinat (859-875).
Benedictí, és autor d’un martirologi, compost l’any 858, ple de llegendes i errors, que tingué una indubtable influència damunt els martirologis posteriors, especialment en el Martirologi romà
abaciologi
Cristianisme
Llista d’abats d’un monestir, una col·legiata o una canonja.
Per imitació dels episcopologis, les llistes d’abats comencen al segle VIII a França, però són rares fins al segle XI A Catalunya, el més antic que es conserva és el de Ripoll segle XIV L’erudició historiogràfica, a partir del segle XVII, generalitzà la recomposició d’abaciologis fins aleshores sovint plens d’errors i de dades fabuloses impulsada pels maurins Jaume Villanueva en el seu Viage literario reféu els de gairebé tots els monestirs i collegiates catalans que visità
Pau Orosi
Historiografia
Cristianisme
Historiador i teòleg.
Ha estat dit que era originari de Tarragona Viatjà pel nord d’Àfrica a l’encontre de sant Agustí 410-415, amb qui discutí dels errors priscillianistes i de l’origen de l’ànima Agustí l’envià a Palestina per a tractar amb Jeroni A Jerusalem polemitzà contra Pelagi De retorn, i en no poder anar directament a la península Ibèrica per causa de les pertorbacions produïdes pels invasors germànics, deixà a Menorca unes relíquies de sant Esteve En una darrera estada a Hipona 416-17, Agustí l’animà a escriure una història universal contra els pagans coneguda a l’edat mitjana amb el títol…
Martí Serra
Literatura catalana
Cristianisme
Teòleg i escriptor.
Dominicà 1664 Intervingué virulentament contra el bisbe de Mallorca Pere d’Alagó amb motiu de l’interdicte posat per aquest al convent dominicà de la ciutat de Mallorca, a causa dels escàndols antilullians esdevinguts el 1699 fou exiliat de Mallorca Escriví en castellà, català i llatí en defensa de la doctrina de Tomàs d’Aquino, i contra la doctrina lullista, en especial contra les Disertaciones 1699 del jesuïta Jaume Costurer La gallina orba que cerca les mentides contingudes en una apologia lulliana , i contra els errors atribuïts a Ramon Llull i la facultat de donar-li culte…
,
Juan Gerardi Conedera
Cristianisme
Bisbe guatemalenc.
Essent bisbe auxiliar de Guatemala i coordinador de l’Oficina de Drets Humans de l’Arquebisbat ODH, fou assassinat el 26 d’abril de 1998, 48 hores després d’haver presentat un informe sobre les atrocitats de la guerra civil en aquell país L’informe, intitulat Guatemala mai més , revelava que entre les víctimes directes de la guerra hi ha 150 000 morts, 1 milió de refugiats, 50 000 desapareguts, 200 000 orfes i 40 000 vídues En total, 1 440 000 víctimes L’informe responsabilitza l’exèrcit del 90% de les accions, i la guerrilla, del 9,3%, i demana a l’estat que reconegui els fets i les…
inquisició
Cristianisme
Organisme eclesiàstic que tenia com a finalitat de vetllar per la puresa de la fe, investigant els errors i castigant-los públicament.
La gran florida de moviments càtars dels segles XI-XII, i també d’altres moviments espirituals i apocalíptics, determinà la urgència de la funció episcopal de vetllar per la conservació de la fe de la comunitat cristiana En el context de la croada contra els albigesos, el concili de Tours 1163 determinà que les autoritats tenien l’obligació de cercar els heretges de llur diòcesi o territori d’aquí vingué la primera aplicació, bé que temporal —tres mesos—, a Tolosa, per obra del cardenal legat, Pere de Sant Crisògon, i el comte Ramon V L’experiència del Llenguadoc i la política repressiva de…
Guiu de Terrena
Cristianisme
Dret canònic
Teòleg escolàstic, canonista i bisbe.
Frare carmelità, dit també Guiu de Perpinyà i doctor breviloquus i doctor mellifluus pels escolàstics medievals Estudià a la Universitat de París, on es graduà de mestre de teologia abans del 1313 i hi exercí el professorat fins el 1316 Després fou també professor de l’estudi que el seu orde tenia a Avinyó, i per això nomenat mestre del Sacre Palau En aquest mateix temps fou provincial dels carmelitans a Provença i general de l’orde entre el 1318 i el 1321 Fou remarcable la seva actuació com a teòleg i inquisidor en la qüestió dels begards i dels espirituals El papa Joan XXII li encomanà l’…
sant sudari
El sant sudari de Torí, en un positiu fotogràfic
© Fototeca.cat
Cristianisme
Llençol fúnebre amb què fou embolcallat el cos de Jesús.
A partir del s VII hom començà a parlar d’un sant sudari venerat a Jerusalem i després a Constantinoble a l’edat mitjana moltes esglésies es vantaven de posseir-ne l’autèntic Un d’aquests, que ha merescut l’atenció dels científics moderns, és el que hom venerà fins el 1997 a la capella de la Santa Sindone de la catedral de Torí des del 1578 el mateix que era venerat a Lirey de la Xampanya des del 1353 El 1997 un incendi destruí la capella, però el sant sudari pogué ser rescatat Es tracta d’un llençol de lli d’una sola peça 4,36 per 1,10 m que duu impresa la imatge —frontal i dorsal— d’un cos…
Alcuí
Educació
Literatura
Cristianisme
Polígraf, pedagog i teòleg anglosaxó.
Diaca Educat dins la tradició de Beda el Venerable a l’escola catedral de York, dirigida aleshores pel futur arquebisbe Egbert, acompanyà aquest a Itàlia per adquirir-hi llibres Fou director de l’esmentada escola des del 766 fins al 780, on obtingué un renom tal que, en un altre viatge a Itàlia, conegué Carlemany, el qual li proposà de dirigir ajudat per mestres cridats d’Itàlia i d’Hispània l’escola palatina d’Aquisgrà Mentre exercí aquest càrrec, Alcuí fou conegut per Flaccus Albinus versió llatina del saxó Alcwin El 796 es retirà en una de les abadies que successivament havia rebut de…
dogma
Cristianisme
Formulació doctrinal d’una veritat religiosa proclamada per l’Església, mitjançant el magisteri ordinari universal o una definició solemne, com a revelada per Déu.
Com a tal, és objecte de fe divina i catòlica, i comporta, doncs, obligatorietat eclesiàstica i canònica La teologia tradicional distingeix entre dogmes generals veritats fonamentals del cristianisme, que cal creure explícitament per a assolir la salvació, i dogmes especials articles de fe, que reclamen només un assentiment implícit D’altra banda, hom distingeix els dogmes pròpiament dits misteris en sentit estricte, coneguts només per revelació dels que són assequibles a la raó, tot i que l’esforç de raonabilitat és present també respecte als primers El concepte de dogma no es convertí en…