Resultats de la cerca

Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma 1937, fou canonge de la catedral de València i rector 1945-70 del Collegi Major de Sant Tomàs de Villanueva Delegat diocesà d’ecumenisme, fou el fundador del Centre Ecumènic Interconfessional de València Publicà Falsejaments i veritats cristianes 1969, i feu de redactor religiós del setmanari La Marina , d’Alacant Ha estat considerat com un dels principals promotors del moviment d’obertura de l’Església valentina arran del concili II del Vaticà

Tots aquests són considerats participants Són cambrers secrets de capa i espasa, també, els oficials laics al servei de l’avantcambra ho són supernumeraris , encara, un gran nombre de persones, nobles o no, nomenades de per vida El nom prové de l’uniforme de cerimònia, amb capa negra i espasa

Estudià filosofia i teologia al seminari de Lleida i el 1900 entrà a la Companyia de Jesús S’ordenà de sacerdot 1912 i fou nomenat professor de psicologia 1912 Aviat es remarcà pels escrits sobre la seva especialitat, en moltes revistes, i escriví molts articles no signats de l’Enciclopedia Espasa El 1925 organitzà un laboratori psicopedagògic a Sarrià i fou un dels iniciadors de la psicologia experimental a la península Ibèrica Expulsat de l’Estat espanyol el 1932, continuà les seves recerques i el seu magisteri a Avigliana Torí El 1939 retornà i dirigí la Balmesiana Entre les seves obres…

Successivament canonge de Tarragona, bisbe de Tarassona 1927, arquebisbe de Toledo 1933 i cardenal 1935, fou reticent amb la República o hostil a ella, en esclatar la guerra civil representà oficiosament la Santa Seu davant del govern de Salamanca Amb la seva influència personal contribuí decisivament al reconeixement de la causa del Movimiento Nacional, legitimat per la Carta colectiva del episcopado español 1937, escrita per ell mateix No aconseguí, malgrat les pressions, la signatura del cardenal Vidal i Barraquer i s’adreçà públicament a José Antonio Aguirre per excusar l’afusellament de…

Figura cabdal en la cristianització de la Gàllia, fou popularitzat per tot l’Occident per la biografia novellada de Sulpici Sever Una llegenda segons la qual, quan era soldat, compartí la capa amb un pobre ha influït gairebé tota la iconografia que hi fa referència La seva popularitat a Catalunya es reflecteix en l’onomàstica i en la toponímia És un dels primers cristians no màrtirs venerat com a sant La seva festa se celebra l’11 de novembre La famosa espasa de Sant Martí —del segle XIII, al bocal de la qual és representat el sant—, vinculada a la llegenda del drac de Vilardell, apareix…

Biografia Començà els estudis al seminari de Vic, però demanà entrar a l’Escola Pia i vestí la sotana escolàpia a Moià el 14 d’octubre de 1827 allí mateix professà el 7 de desembre de 1828 Acabats els estudis eclesiàstics i uns anys de dedicació a l’escola, el 1835 es refugià a Itàlia fugint de les lleis de supressió i secularització de Mendizábal Treballà als escolapis de Rieti 1836-44 com a director d’interns i professor de llatí de grec També fou preceptor d’aquesta segona matèria dels fills del cònsol anglès El 1844 tornà a Catalunya a petició del pare Calassanç Casanovas i quedà com a…

Biografia Vestí la sotana calassància a Moià el 16 de gener de 1881 i hi professà el 6 de gener de 1883 Estudià la carrera eclesiàstica a la casa central de San Marcos de Lleó 1883-87 Començà ensenyant en el collegi de Sant Antoni, però el 1902 fou enviat al de Sarrià, on passà la resta de la seva vida Féu classes de literatura, preceptiva literària, psicologia, lògica i ètica Fou un bon callígraf, com ho demostrà de jove organitzant exposicions de treballs manuals, en les quals inclogué algun dels seus treballs Escriví assíduament en diferents diaris, com  El Correo Catalán , Las Noticias i…