Resultats de la cerca

Fill de Joan de Prades i de Foix, comte de Prades El 1389 era a Avinyó a la cort de Climent VII esperant algun benefici important El 1390 li fou cedit el bisbat de Mallorca, on anà el 1392 Governà la diòcesi activament entre el 1393 i el 1403, donant diversos decrets, impulsant les obres de la catedral i visitant l’illa i Menorca El 1403 fou promogut a la diòcesi de Tortosa, on pràcticament no residí, car estigué sempre en les corts de Benet XIII De nou fou confirmat per bisbe de Mallorca el 1407, però continuà a la cort papal, on exercí de cambrer de Pero de Luna, a Sant Mateu i…

La seva actuació com a bisbe de Vic es troba àmpliament documentada concessions per part del comte de Barcelona, Borrell, d’alguns castells, com el de Tous 970, i consagracions d’esglésies, com la del monestir d’Arles 968 El comte Borrell confià Gerbert a Ató, que li ensenyà les ciències del quadrivi, en especial les matemàtiques Borrell i Ató, el 970, emprengueren un viatge a Roma i s’endugueren Gerbert, el qual fou retingut pel papa Joan XIII En un moment que tota la vida catalana s’anava deslligant del domini franc el comte i el bisbe aprofitaren l’ocasió i aconseguiren, mitjançant cinc…

Dant, a la Divina Comèdia , en féu el primer cercle de l’infern i hi situà els grans esperits de l’antiguitat

Com a expressió del que és l’objecte de l’esperança religiosa, l’escatologia ha estat configurada entorn de la renovació miraculosa del món Zaratustra, del regne messiànic judaisme, de la vinguda del regne de Déu cristianisme o del paradís islam Generalment hom n'estableix, com a moment previ, un judici final, que decideix la retribució definitiva dels homes segons llurs obres Això comporta també, a vegades, la divisió del més enllà en dos àmbits cel i infern En l’Antic Testament l’escatologia es refereix als esdeveniments darrers que el Déu de la Promesa anuncia al Poble d’…

Vida i obra Clergue, mestre en teologia i en arts, el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons IV de Catalunya-Aragó Alfons el Magnànim Residí a Nàpols del 1453 al 1466 Se li atribueix la confecció del text que és conegut amb el títol de Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim , d’ençà que el 1932 Sanchis i Sivera l’identifiqués com l’autor d’aquell manuscrit que fins llavors es considerava d’autor anònim en les bibliografies valencianes del segle XVIII després de l’edició de Sanchis i Guarner també hi ha hagut la de VJ Escartí el 1988 i la de MD Cabanes i Pecourt el 1991 Miralles, pel que explica…