Resultats de la cerca

Per bé que fou conegut amb aquest nom religiós, el seu nom de naixement fou el de Josep Busquets Arribà el 1747 a la Guaiana amb el setè grup de missioners caputxins El 1755 s’establí a la missió de Nuestra Señora de los Angeles de Maruca o Amaruca, amb Antoni d’Agramunt El 1756 fou elegit prefecte de les missions, càrrec que exercí fins al 1779 Collaborà amb l’oficial José de Iturriaga en la tasca de fixar els límits entre les possessions espanyoles i les de Portugal al Brasil amb Tomàs de Mataró, explorà el riu Caroní Fundà la missió de San Antonio d’Upata 1762 i s’…

Era fill natural d’Alfons d’Aragó, primer duc de Vilafermosa Establí a Tortosa la festa de la Santa Cinta

Segons els Actes dels Apòstols, evangelitzà Samaria i les comarques de la costa palestina S'establí a Cesarea de Palestina, on acollí Pau vers l’any 58

El seu nom original era Jean Cauvin , que llatinitzà en Calvinus Inicià la carrera eclesiàstica i estudià filosofia a París 1523-27 amb l’humanista Mathurin Cordier i amb Noël Beda i es vinculà amb Guillaume Budé i Nicolas Cop, deixebles de Lefèvre d’Étaples en 1528-31 es llicencià en dret a Bourges, on treballà amb el luterà Melchior Wolmar, i es doctorà a Orleans El 1532 publicà un comentari al De clementia de Sèneca La seva conversió a la fe reformada l’obligà a fugir de França i s’establí a Basilea 1535, on acabà Christianae Religionis Institutio i en publicà la primera…

Filla del notari Llorenç de Vedruna i Malet, pertanyia a la petita noblesa barcelonina el 1799 es casà amb el vigatà Teodor de Mas i de Sauleda, procurador causídic, i s’establí a la ciutat de Vic Enviduà a trenta-tres anys 1816, després d’haver tingut nou fills Fixà la seva residència al mas de l’Escorial de Vic Entre el 1821 i el 1824 es traslladà a la Catalunya del nord de l’Albera a causa del triomf liberal i de les seves idees absolutistes De retorn a Vic portà a terme la fundació d’una congregació femenina destinada a la beneficència i a l’educació de noies 1826, animada…

Fou el principal endegador de l’arxidiòcesi tant en l’aspecte intern com extern Establí el capítol de canonges 1154 sota la modalitat augustiniana i organitzà la demarcació de la diòcesi per mitjà de dues butlles del papa Anastasi IV del 1154, en les quals es detallen les parròquies de l’arxidiòcesi i gràcies a les quals féu notables reclamacions de parròquies als bisbats de Barcelona i de Vic, que només obtingué en part Malgrat tot, la delimitació fou imprecisa, com ho revela el plet que mantingué amb el bisbe de Barcelona per la jurisdicció del lloc de Santes Creus, on s’…

Foren creats pel concili quart del Laterà 1215 i llur funció regularitzada pel concili de Trento El concordat amb l’Estat espanyol del 1851 establí que el càrrec fos proveït per oposició Tenia com a càrrega annexa ensenyar teologia moral al seminari de la seva diòcesi

D’origen hispanovisigòtic, probablement en temps de Carlemany s’establí de primer amb alguns monjos al Vallespir, en una cella de Sant Martí d’Albera, i tot seguit passà a Sureda, entre el Tec i l’Albera, per a fundar-hi el monestir de Sant Andreu

Canonge d’Elna Rosselló, fou enviat a Roma el 1657 per sollicitar el nomenament d’un bisbe per a Elna, i s’hi establí d’una manera definitiva És important la seva correspondència amb Josep Oriol, de Barcelona, que ell hostatjà el 1686, i amb Oleguer de Montserrat

Al principi del segle VI tingué una important activitat política a la cort de Ravenna, on redactà documents oficials, compilats en els Variae , conjunt de lletres amb referències de decrets i edictes imperials, i una història dels gots publicada entre els anys 525 i 533, perduda, que segons tots els indicis era un panegíric per a legitimar el regnat de Teodoric Fou la base d’una obra molt més breu de Jordanes El 514 fou nomenat cònsol, i influí poderosament en la reconciliació de Teodoric I  amb l’església romana Després de la mort d’aquest 526, continuà la seva carrera a la cort i el 533…