Resultats de la cerca

Per la seva fidelitat a l’arxiduc Carles fou expulsat del país 1714 i treballà a Perpinyà, a Roma i d’altres ciutats italianes Retornà a Catalunya l’any 1723 De l’estada a l’estranger deixà un Itinerari , fins avui no retrobat també escriví una Exposició o declaració de la regla seràfica , igualment desconeguda És interessant l’ Índex indicum seu repertorium generale huius bibliothecae , enllestit el 1727, obra ordenada per matèries de predicació, amb la referència a les fonts que estaven a l’abast a Escornalbou

D’origen franc o germànic, degué ésser enviat a Barcelona com a home de confiança de Carles el Calb D’aquest rebé un privilegi el 862 pel qual se li atribuïen una part del Montseny i una sèrie de percepcions econòmiques fiscals entre altres, el terç de la moneda i de les mercaderies marítimes, privilegi confirmat encara pel rei Lluís el Tartamut el 878 La seva condició d’estranger i de ritu romà l’enemistà amb uns preveres immigrats de ritu visigòtic Això provocà les reclamacions de Frodoí davant l’assemblea d’Attigny del 874, on hom tractà principalment dels afers barcelonins…

Pertanyent a una família de l’elit veneçolana, el seu pare fou diverses vegades ministre de Finances de Veneçuela El 1966 ingressà a la Companyia de Jesús  i el 1977 fou ordenat sacerdot Llicenciat en filosofia per la Universitat Catòlica Andrés Bello 1972, estudià també teologia 1978 i es doctorà en ciències polítiques per la Universitat Central de Veneçuela 1994 Redactor 1977-96 i director 1979-96 de la revista SIC , i director del Centro Gumilla 1985-94, fou coordinador de l’apostolat social de la Companyia de Jesús a Veneçuela 1979-85, de la qual fou superior provincial en 1996-2004…

Fill illegítim del comte Joan Ramon Folc III de Cardona, secundà, durant la postguerra, les accions d’aquest, fetes en nom del rei, contra el comte de Pallars Hug Roger III, i participà en la defensa contra les incursions franceses al Rosselló El 1472 succeí el seu besoncle, el cardenal Jaume de Cardona i de Gandia, al bisbat d’Urgell i com a abat i administrador de l’abadia de Solsona 1473-1515 Fou també abat de Lavaix i de Bages Residí, tanmateix, habitualment a Barcelona a causa dels seus càrrecs polítics, des d’on participà, al costat del seu pare i del seu germà, Joan Ramon Folc IV, en…

Francesc de nom de fonts, ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i fou ordenat de sacerdot el 1933 Després del 19 de juliol de 1936 pogué passar a Itàlia, gràcies a la protecció de la Generalitat, en un vaixell italià El 1938 anà a Saragossa i, avançant-se alguns dies a les tropes del govern de Burgos, al gener del 1939, fou un dels primers que retornà al monestir de Montserrat i es donà ell mateix el títol de prior, la qual cosa evità la intervenció d’un, ja nomenat, comissari eclesiàstic procedent de Salamanca Confirmat com a prior el mateix 1939 i abat coadjutor, per elecció feta el…

La característica principal d’aquesta església és el baptisme per immersió L’antecedent històric més proper als baptistes és el moviment anabaptista El 1606 el prevere aglicà John Smith organitzà un grup dissident a Gainsborough Lindsey, que el 1608 es traslladà a Holanda i el 1609 fundà una església a Amsterdam En 1611-12 fou organitzada a Londres la primera església baptista en territori anglès, fundada per Thomas Helwys, que fou perseguit i morí empresonat vers el 1616 Fou el primer que a Anglaterra defensà el dret de tots els homes a la llibertat religiosa Els baptistes s’establiren més…

Vida i obra Especialista en història social i cultural de la Illustració espanyola i, particularment, del pensament i l’obra de Gregori Maians i Siscar Cursà estudis d’ensenyança mitjana al Seminari Metropolità de València 1944-56 i universitaris a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma 1961-66 sota el magisteri dels professors Batllori, Ricardo García Villoslada i Kempf, i obtingué, en finalitzar la carrera, la Medalla d’Or d’aquesta universitat L’any 1966 defensà la seva tesi doctoral en història de l’Església, titulada Ilustración y reforma de la Iglesia Pensamiento regalista de D…

La designació protestant els ve de la dieta d'Espira 1529 Gradualment el mot esdevingué comú als deixebles de Martí Luter 1483-1546, als seguidors de Huldrych Zwingli 1484-1531, als continuadors de Thomas Cranmer 1489-1556 i als addictes de Joan Calví 1509-64 Per raons teològiques i històriques, alguns grups s’estimen més aviat ésser anomenats evangèlics o reformats No volien pas crear una nova Església, sinó reformar l’Església existent i tornar-la a la doctrina i les pràctiques apostòliques, però, progressivament, la separació esdevingué un fet Subratllaren la glòria i la transcendència…

Biografia  En morir la seva mare poc després del seu naixement, el seu pare acabà la carrera eclesiàstica i s’ordenà de sacerdot, mentre deixava els fills a familiars Eduard passà a Barbastre amb una de les àvies i, en morir aquesta, a Mataró amb un altre familiar Alumne de retòrica de l’Escola Pia de Santa Anna, demanà entrar a l’orde on vestí la sotana el 27 de novembre de 1859 i professà el 8 de febrer de 1860 Acabat el noviciat a Sabadell anà a Moià per als estudis de filosofia i de teologia, els quals acabà a Sant Antoni de Barcelona El 1869 tornà a Moià com a professor de filosofia Del…

Històricament han estat nombrosos els monestirs i els grups, els ordes i les congregacions monàstics que han pres la regla de sant Benet com a norma de vida Benet de Núrsia, però, no fundà cap orde, sinó alguns monestirs, que desaparegueren amb la invasió longobarda d’Itàlia al segle VI La seva regla fou una de les moltes de què, durant els segles VI al VIII, els abats prenien normes de vida monàstica, i fou a la Gàllia meridional on hom començà a observar-la amb una certa exclusivitat, sobretot a partir del segle VIII Des d’Anglaterra, al començament del segle VIII, sant Bonifaci la difongué…