Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
memento
Cristianisme
Part del cànon de la missa en què hom fa commemoració dels fidels vius i dels fidels morts.
Ambdues commemoracions, separades per la consagració, en el cànon romà tradicional, formen una sola pregària en les anàfores orientals i en les modernes pregàries eucarístiques del ritu romà
homilia
Cristianisme
Predicació, després de l’evangeli de la missa, que normalment comenta les lectures bíbliques fetes en la mateixa celebració.
L’homilia de la missa queda reservada als sacerdots i diaques i és obligatòria els diumenges i festes de precepte quan hi ha concurrència del poble En les celebracions no eucarístiques, pot ésser encomanada als laics, tant homes com dones
Andreas Rudolf Bodenstein
Cristianisme
Teòleg protestant alemany, conegut generalment per Carlstadt i Carlostadius.
Obtingué el doctorat en teologia a Roma 1515 De retorn a Alemanya, acceptà les doctrines de Luter i les defensà davant Johan Eck a Leipzig 1519 Durant el recés de Luter a la Wartburg 1521-22 fou capdavanter de l’aplicació radical de la nova doctrina, però, desautoritzat per Luter, anà a Dinamarca 1523 i després a Suïssa, on acceptà les doctrines eucarístiques d’Ulrich Zwingli i rompé definitivament amb els luterans
Pasqual Bailón

Sant Pasqual Bailón, pintura de Giambattista Tièpolo
© Fototeca.cat
Cristianisme
Religiós franciscà llec d’origen aragonès.
El 1564 entrà al convent reformat de la Mare de Déu de Loreto, a València, on romangué fins el 1573 després d’estar en diversos convents del País Valencià, el 1589 fixà la residència a Vila-real Dedicat sempre al servei de la comunitat i dels pobres, excellí també en la devoció a l’eucaristia Fou canonitzat per l’Església Catòlica el 1690 i proclamat patró de les obres eucarístiques el 1897 El seu culte és molt estès al País Valencià Al convent del Roser de Vila-real, convertit en Santuari de Sant Pasqual, hom conserva la cella mortuòria la capella de Sant Pasqual d’aquest…
epiclesi
Cristianisme
Invocació a Déu perquè enviï el seu poder santificador (l’Esperit Sant) damunt algú o alguna cosa.
Apareix en la litúrgia dels sagraments, i ha adquirit un relleu especial en la celebració eucarística, sobretot a l’Orient, com a part important de l'anàfora Amb l’epiclesi hom demana al Pare d’enviar l’Esperit Sant damunt el pa i el vi perquè siguin convertits en el cos i en la sang de Crist i siguin profitosos per a la santificació dels combregants Les anàfores de la tradició alexandrina la tenen abans de les paraules de la institució de l’eucaristia les altres anàfores orientals, després, com una seqüència de l'anamnesi A l’Occident, l’epiclesi no ha estat mai tan explícita com a l’Orient…
anàfora
Cristianisme
Part central de la missa, en les litúrgies orientals, que correspon al prefaci i al cànon de la litúrgia romana.
És la pregària eucarística de lloança i de súplica pronunciada sobre el pa i el vi, en la qual hom fa present el que Jesucrist féu a l’últim sopar El seu origen es troba en la benedicció de Jesús sobre el pa i el vi, en el darrer sopar És la pregària de benedicció per excellència i de súplica, pronunciada sobre el pa i el vi, en la qual hom recorda i fa present les paraules i els fets de Jesús en instituir l’eucaristia Comença amb un diàleg inicial igual o semblant al de prefaci de la missa romana segueix l’acció de gràcies i la lloança pel do de la creació i redempció dels homes Les altres…