Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
evangelitzador | evangelitzadora
Francisco José Gómez Argüello Wirtz
Pintura
Cristianisme
Pintor i iniciador del Camí Neocatecumenal, conegut com a Kiko Argüello.
Estudià belles arts a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, i l’any 1959 rebé el Premio Nacional de pintura El 1964 fundà, amb la llicenciada en química i en teologia Carmen Hernández, el Camí Neocatecumenal al barri marginal de Palomeras Altas, als afores de Madrid Els seus esforços es centren en oferir una proposta de catequesi adequada als nous temps a partir del kerigma , la bona notícia de Crist ressuscitat que travessa tot l’itinerari neocatecumenal i que es basa en tres conceptes paraula, eucaristia i comunitat com a pilars de la vida cristiana Compagina la seva…
Lluís Bertran i Eixarc
Cristianisme
Religiós dominicà.
Ingressà a l’orde dominicà 1544 i fou mestre de novicis al convent de Llombai Es relacionà amb personalitats de la reforma posttridentina, com Maria Agullona, Nicolau Factor i Luis de Granada El 1562 se n’anà de missioner a Amèrica, al regne de Nova Granada, on acomplí una labor evangelitzadora a Tubará, Zipacua, Mahates, Cartagena de Indias, Paluato, Santa Marta i Tenerife S’oposà al tracte inhumà que els encomenderos donaven als indis i, en relació amb una seriosa advertència de fra Bartolomé de Las Casas, tornà a València el 1569, on des d’aleshores fou amic i conseller de l’…
Marià Paieres i Borràs
Cristianisme
Eclesiàstic, missioner franciscà.
Ingressà al convent de Sant Francesc Palma, Mallorca, on, el 1785, professà Destinat a Amèrica, el 1793 s’embarcà, a Cadis, i es traslladà a Mèxic, on pel setembre s’installà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando, a l’actual capital mexicana El 1796 fou enviat a les missions de l’Alta Califòrnia començà la seva tasca, de primer a la missió de San Carlos Borromeo, on arribà el juliol i hi restà més de dos anys Posteriorment, anà a la missió de Nuestra Señora de la Soledad, on romangué fins el 1803, i després a la de San Diego de Alcalá 1803-04 Finalment, fou destinat a la missió de…
predicació
Cristianisme
Anunci públic de la paraula de Déu, fet en forma de discurs (oratòria) pels ministres autoritzats, per tal de moure els oients a rebre d’una manera conscient i lliure el missatge de la salvació i construir i edificar l’Església.
N'hi ha de diverses menes, d’acord principalment amb la situació dels oients en relació amb la fe i la pertinença a la comunitat cristiana la predicació missionera o evangelitzadora també dita querigmàtica querigmàtic, que s’adreça als qui encara no creuen perquè es converteixin i acceptin la fe la catequètica catequesi, que exposa d’una manera sistemàtica als creients tot el contingut doctrinal i moral de la fe acceptada la litúrgica o homilètica , que explica la paraula de Déu proclamada en la litúrgia i en fa veure les aplicacions concretes a la vida dels membres de la comunitat la…
dominicà | dominicana

Convents dominicans als Països Catalans
© fototeca.cat
Cristianisme
Membre d’un dels ordes religiosos mendicants fundat per sant Domènec a Tolosa (Llenguadoc).
Origen i història L’orde sorgí com a rèplica catòlica al predomini del catarisme albigès, però amb una finalitat clara de predicació universal Aprovat per Folquet, bisbe de Tolosa, el 1215 i confirmat el 1216 per Honori III, inicialment es presentà com una comunitat de canonges regulars dedicats a la predicació diocesana, però evolucionà amb rapidesa i es constituí en orde clerical, amb unitat de legislació i de govern i amb l’objectiu de la predicació itinerant unit al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària orde mendicant Les Constitutiones atenyeren la redacció definitiva…
arquebisbat de Barcelona

Aquebisbat de Barcelona
© fototeca.cat
Cristianisme
Bisbat
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Barcelona.
Bisbat fins el 1964, fou erigida per la butlla Laeta animo en arquebisbat sense sufragànies, subjecte directament a la Seu Apostòlica L’arquebisbe continua assistint, però, a les reunions episcopals de la província eclesiàstica Tarraconense El 1118 els termes del bisbat, reflex d’un estat molt anterior, seguien al nord la línia que va des de Caldetes fins a Sant Marçal de Montseny —sensiblement la mateixa que separava els comtats de Barcelona i de Girona— a l’interior, la de Sant Marçal a la Brufaganya, passant per les línies de crestes de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat —el límit,…