Resultats de la cerca

Estudià teologia i el 1960 fou ordenat sacerdot El 1967 obtingué la càtedra de teologia moral especial a l’ateneu salesià, del qual fou rector 1989-91 L’any 1991 fou ordenat arquebisbe de Vercelli, i el 1995 el papa Joan Pau II el nomenà secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, en la qual fou un estret collaborador del cardenal Joseph Ratzinger L’any 2003 esdevingué el nou arquebisbe de Gènova i cardenal Amb l’accés de Ratzinger al papat, el 2006 fou nomenat nou secretari d’estat de la Ciutat del Vaticà Des del 2007, també ocupa el càrrec de cardenal camarlenc L’…

Canonge de la catedral de Barcelona, intervingué activament en les qüestions del Cisma d’Occident com a home de confiança de Benet XIII, amb qui mantingué una llarga correspondència xifrada durant les gestions diplomàtiques per a obtenir l’obediència dels reis de França i de Castella intervingué, a més, en el setge i en l’evasió del castell d’Avinyó Fou prior de Daroca 1399, ardiaca del Penedès 1401, bisbe de Tortosa i de Barcelona i arquebisbe de Saragossa, d’on fou deposat pel papa Martí V Retornà a Barcelona com a administrador perpetu de la diòcesi fou també patriarca de Jerusalem Exercí…

Quan tenia deu anys, la seva família adoptà la fe presbiteriana  Del 1941 al 1943 estudià enginyeria elèctrica a la universitat de Waseda Tòquio, i posteriorment retornà a Corea, on es casà El 1946, anà a Pyongyang, on fundà l’Església Kwang-Ya, però amb el conflicte que acabà amb la guerra de Corea i la divisió de Corea, fou empresonat pels comunistes Alliberat el 1950, retornà al Sud i el 1954 fundà l’Associació per a la Unificació del Cristianisme Mundial, més coneguda com a Església Unificada, que en poc temps obrí un gran nombre de centres Es presentà a ell mateix com un messies que…

Primogènit d’una família de senyors benestants, estudià a l’Institut de Palma 1866-71, on fou alumne de Josep Lluís Pons i Gallarza Començà la carrera de dret a Barcelona 1872-75, on conegué Ramon Picó i Campamar, Jacint Verdaguer, Jaume Collell i, especialment, Marià Aguiló i Antoni Rubió i Lluch Publicà la primera poesia a la Revista Balear La vall 1873, que fou seguida d’altres Bé que era enemic de la poesia floralesca, participà en els Jocs Florals de Barcelona del 1874, on no es tornà a presentar fins el 1900, i obtingué un accèssit a la viola amb La primera llàgrima Produí notables…