Resultats de la cerca

Després d’exercir el mestratge a Cracòvia Polònia i a Cornigliano Itàlia, s’installà a Catalunya, on fou rector del collegi de Santa Maria i de Sant Antoni de Barcelona i director de la revista Academia Calasancia Cinc vegades fou prepòsit de les Escoles Pies de Catalunya, i durant el seu mandat obrí els collegis de Sitges i de Granollers, un altre a La Víbora Cuba, una casa i un noviciat a Mèxic i una casa a Los Angeles Califòrnia

Rector de Santpedor Bages, fou visitador general del bisbat de Vic Compongué i arreglà el ritual de la diòcesi Ordinari per als curats , que, seguit d’un tractat de Doctrina cristiana , en forma de diàleg, i d’una Breu instrucció per als rectors o curats que han d’exercir l’art de notaria en ses parròquies 1568, dedicà al bisbe de Vic Benet de Tocco L’obra respon a la línia de foment de la catequesi promoguda pel concili de Trento catecisme

Mercedari 1594, féu els estudis a Valladolid, Toledo i Salamanca Després d’exercir diferents càrrecs de comanador dins l’orde fou elegit mestre general 1622-26 Assistí a les corts de Montsó 1626 i fou elegit bisbe de Solsona el 1630 però no arribà a prendre'n possessió, car el rei el traslladà el mateix any a l’Alguer Sardenya, d’on fou lloctinent general 1631-32 Traslladat a la diòcesi d’Elna 1636, donà una sèrie de decrets el 1637 en pro de la moralitat És autor de dos tractats sobre la manera de fer les corts a la corona catalanoaragonesa

Estudià al seminari de Girona i s’ordenà el 1916 Després d’exercir el ministeri a Cornellà de Llobregat, Barcelona, etc, es traslladà a França, on estudià metodologia històrica a l’École des Chartes i s’especialitzà en litúrgia, dret canònic i colonització carolíngia Visqué més de cinquanta anys a París, on era conegut de la colònia catalana per la seva generositat i el seu pintoresquisme Fou capellà d’un orfenat i bibliotecari de l’Institut Catholique de Paris Escriví articles erudits, i la seva tesi sobre les fonts de la legislació eclesiàstica en un període de la província…

Mestre en arts, el 1551 ingressà a la Companyia de Jesús El 1559 fou el primer rector del collegi de Sàsser Sardenya, fundat pel jurista Aleix Fontana, que al s XVII esdevingué universitat Regí el collegi de Saragossa i en fou el primer rector El 1575 passà al Perú, on fou rector del collegi de Lima i, després d’exercir com a procurador a Roma i a Madrid, fou provincial del Perú 1581-85 i prengué part en el tercer concili de Lima, el 1582 Fundador del Seminario Real de San Martín, fou també fundador i el primer rector dels collegis de Quito…

Ja prevere, entrà a l’orde dominicà el 1469, després d’haver passat un quant temps als jerònims Lector de teologia als convents dominicans de Mallorca i, més tard, inquisidor, fou un notable predicador El 1484 fou designat per al càrrec de la inquisició al Principat, juntament amb Joan Franco, però no arribà a exercir a causa de l’oposició de les autoritats barcelonines, i el 1486 fou revocat amb la reorganització de Torquemada, inquisidor general de la corona catalanoaragonesa El 1502 fou nomenat inquisidor de Mallorca, però del 1506 al 1508 passà al Principat amb el mateix…

Després d’exercir de rector en diverses parròquies, fou professor de teologia a Durham 1940-50 i a Cambridge 1950-52 Bisbe de Durham 1952-56 i de York 1956-61, fou nomenat arquebisbe de Canterbury i primat d’Anglaterra 1961, càrrec que renuncià el 1974 Com a ecumenista, ocupà una de les sis presidències del Consell Ecumènic de les Esglésies 1961-68, visità oficialment el patriarca Aleix a Moscou 1962 i Pau VI a Roma 1966, primera trobada oficial entre representants de l’Església catòlica i l’Església anglicana des de l’escissió del 1534, a més de tenir contactes i colloquis amb…

Fruit d’una exigència religiosa, es dóna en totes les formes de religiositat Dins el cristianisme, la seva pràctica, limitada en un principi al món monacal, s’estengué a tota la vida de l’Església Es pot exercir mitjançant el tracte personal, que exigeix la manifestació de la pròpia consciència, o per escrit, en forma de cartes i àdhuc de tractats, de caire més general Entre aquests últims, a la península Ibèrica es destaquen el Libellus de Institutione Virginum s IV, de Leandre de Sevilla, els Confesionalia medievals, substituïts més tard per l’accent més personalista de la…