Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
acolitat
Cristianisme
A l’Església Llatina, darrer dels quatre ordes menors que precedien el sacerdoci.
Des del 1972, juntament amb el lectorat, constitueix un ministeri litúrgic, no exclusiu dels clergues, que habilita per a ésser ministre extraordinari de l’eucaristia
Alfons Maria Gubianas i Santandreu
Cristianisme
Nom que prengué Ignasi de Gubianas i Santandreu en ingressar a Montserrat el 1895.
Fou ordenat de sacerdot el 1903 Ocupà diversos càrrecs importants a la comunitat i es dedicà força a la predicació Collaborà, en català i en castellà, a Revista Montserratina , a Vida Cristiana , a l’ Almanac Marià Benedictí , etc Després del Congrés Litúrgic de Montserrat 1915, publicà un bon nombre d’obres de divulgació litúrgica en castellà, que tingueren un èxit extraordinari
Louis René Édouard Rohan
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Coadjutor a Estrasburg 1760, més tard anà a París Fou nomenat ambaixador extraordinari a Viena 1772, cardenal 1778 i arquebisbe d’Estrasburg 1779 El 1785, víctima d’una conxorxa cortesana i del seu desig d’assolir influència, fou detingut perquè comprà un collar sota la garantia —falsa— de la reina Maria Antonieta, per a la qual creia que feia la gestió Jutjat 1786, fou desterrat Elegit diputat dels Estats Generals 1789, topà amb els revolucionaris per la qüestió religiosa i no trigà a tornar a Estrasburg
Juan Everardo Nithard
Cristianisme
Jesuïta tirolès.
Confessor de Marianna d’Àustria, muller i després vídua de Felip IV de Castella, fou introduït per aquesta al consell de regència fet també primer ministre i president del consell de la inquisició, de fet en fou un valido Més que no pas la seva política desencertada, el féu impopular la prohibició de les curses de braus i de les representacions teatrals L’enderrocà Joan Josep d’Àustria en el cop d’estat del 1669, iniciat a Barcelona Marianna d’Àustria envià Nithard a Roma com a ambaixador extraordinari 1669
sínode episcopal
Cristianisme
Consell permanent representatiu de l’episcopat catòlic per a informar i assessorar el papa, el qual té el dret de convocar-lo i establir-ne el programa.
Creat el 1965 pel concili II del Vaticà, s’aplega en assemblea general per a afers d’interès universal, extraordinària per a afers urgents i especial per a afers de regions determinades Fins el 2019 ha celebrat quinze assemblees generals, onze d’especials i tres d’extraordinàries Fou molt significatiu el sínode extraordinari del 1985, convocat per a celebrar el vintè aniversari del concili II del Vaticà L’any 2021 el papa Francesc nomenà subsecretària del sínode episcopal amb dret a vot la religiosa francesa Natalie Becquart, la primera dona a incorporar-se a l’organisme
Romuald Simó i Costa
Cristianisme
Eclesiàstic.
Professà a Montserrat el 1897 i fou ordenat de sacerdot el 1903 Es doctorà en teologia a Roma 1906 i, retornat a Montserrat, fou professor de teologia i filosofia, censor d’ofici del bisbat de Barcelona 1912 i confessor extraordinari del bisbat Fou redactor i després director de la Revista Montserratina Fou prior de Montserrat 1913-17 i després d’El Pueyo Aragó, fins que, el 1918, fou cridat a Roma com a vicerector del Pontificio Ateneo Anselmiano El 1923 era procurador general de la Congregació Casinense i el 1924 abat general de la dita Congregació
Rafael Vives i Comas
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Entrà a l’Escola Pia de Mataró a dinou anys, començà el noviciat l’11 d’abril de 1848 i professà el primer d’abril de 1850 Féu estudis eclesiàstics entre Moià i Barcelona Impartí les assignatures de llatí, geografia, retòrica, filosofia i ciències naturals als collegis de Mataró 1856-65, Terrassa, Igualada i Sabadell El 1965 es convertí en tutor dels seus nebots Joaquim i Josep després Josep Calassanç Vives i Tutó quan perderen el pare, i els acollí com a fàmuls al collegi de Santa Anna de Mataró, on estudiaren llatí, i després ingressaren a l’orde dels frares caputxins Bibliografia…
Mateu d’Agrigent
Cristianisme
Predicador.
Religiós franciscà de l’observança i seguidor de l’espiritualitat de Bernadí de Siena Famós predicador popular, fou cridat a València per la reina Maria de Castella, el 1427, que l’escoltava amb devoció, igualment com el poble, pel seu parlar planer i místic, i era conegut amb el simple nom de fra Mateu Difongué anagrames de la salut o cartells amb les sigles IHS del nom de Jesús, ideades per Bernadí de Siena La gent l’anava a escoltar fent llargs viatges per mar i per terra Els consellers de Barcelona l’enviaren a cercar arran dels terratrèmols de 1427-28, i predicà a Barcelona i en altres…
confraria
Cristianisme
Associació de fidels constituïda per a l’exercici d’obres de pietat i de caritat i per a incrementar el culte públic del propi patró.
Els seus membres no pronuncien vots ni viuen en comunitat, però tenen uns estatuts, un títol i una forma particular d’hàbit o distintiu Són documentades a França ja al s VIII, i als Països Catalans des del s XIII, com la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat Algunes deriven del moviment místic dels flagellants i de l’expansió dels ordes mendicants al s XIII D’altres deriven del moviment concepcionista, com la Confraria de la Casa del Senyor Rei de Barcelona 1397 A partir del s XV prengueren un increment extraordinari les confraries del Roser i del Santíssim Sagrament o de la…
Pacià
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Escriptor i bisbe de Barcelona (360-390).
Fou el prelat més famós de la Hispània romana pels seus escrits, en els quals es trasllueix una gran formació clàssica —amb esments de Virgili, Hesíode i Soló— i eclesiasticopatrística beguda en la Bíblia, sant Pau, Tertullià i Cebrià, i un extraordinari zel pastoral són una font preciosa per al coneixement de la vida cristiana del s IV Segons sant Jeroni, es remarcà per la seva afinada eloqüència i fou famós en virtut i ciència Casat i pare de Nummi Emilià Dextre , que l’imità en l’interès per l’erudició, fou ordenat sacerdot pel bisbe, que substituí en l’episcopat Combaté tota…