Resultats de la cerca

Ingressà a la congregació religiosa dels Germans de les Escoles Cristianes i es formà en el noviciat de Premià de Mar, on es es feia una preparació especial per als missioners El 1930 fou destinat a Colòmbia, on estudià antropologia i arqueologia a la Universidad del Atlántico, a Barranquilla, i, més tard, es dedicà a l’ensenyament Posteriorment, se'n anà a Panamà, i més tard a Nicaragua, on s’establí Com a especialista en art rupestre, cal remarcar les seves exploracions a Sierra Nevada de Santa Marta, a Colòmbia, i a les serralades de Managua a l’illa d’Ometepe, a Chontales, a Estelí i a…

Fill d’Oliba Cabrera, comte de Cerdanya-Besalú, i d’Ermengarda, i germà petit del futur bisbe Oliba de Vic Actuà al costat dels seus germans comtes, especialment en la donació del monestir de Sant Pau de Fenollet, patrimoni familiar, a l’abadia de Cuixà 1000 Morí a la batalla d’Albesa 1003, contra els sarraïns

Fou canonge de la collegiata de Ponts i de la seu de Vic 1823 El 1808, durant la guerra del Francès, organitzà un cos militar anomenat La Croada, format exclusivament per religioses i eclesiàstics Publicà Respuesta familiar a las erradas máximas del cura de Porriños sobre el tribunal de la inquisición 1814 i Consideraciones sobre la naturaleza del gobierno constitucional 1827

Realitzà els seus estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de València, a la Universitat Pontifícia de Salamanca, a l’Acadèmia Alfonsiana de Roma i a la Universitat Lateranense de Roma Fou ordenat presbíter a València el 1971 El 1996 fou elegit bisbe de Sogorb-Castelló És president de la Subcomissió Episcopal de Pastoral Familiar i Defensa de la Vida, vicepresident de la Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar i vicepresident degà del Pontifici Institut Joan Pau II per a Estudis sobre el Matrimoni i la Família, amb seu a València, depenent de la Pontifícia Universitat…

Era germà d’Agustí Gallard, que el 1588 havia estat nomenat bisbe d’Elna, però que morí abans de prendre possessió de la diòcesi, i de Cristòfor, regent de la tresoreria del Principat 1609-15 i governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya 1615-38 A Perpinyà dugué a terme la unió dels capítols de Sant Joan i d’Elna, transferit aquest recentment a aquella vila El 1613 assistí al concili de Tarragona i, de retorn, impulsà a Vic l’organització d’una unió per a lluitar contra el bandolerisme Fou enterrat 1621 al panteó familiar de la cartoixa d’Escaladei

Doctorat en teologia a la Universitat de Saragossa 1593, en fou vicerector 1600-01 Fou també familiar de l’arquebisbe Ferran d’Aragó, racioner de mensa de la seu de Saragossa 1589 i prior de la seva confraria 1595, abat de Santa Maria d’Alaó, a la Ribagorça 1610, i abat de Sant Joan de la Penya 1614-32, on és enterrat El 1617 fou visitador dels monestirs benedictins claustrals del regne d’Aragó i diputat prelat d’aquest regne Publicà Historia de la fundación y antigüedades de San Juan de la Peña y de los reyes de Sobrarbe, Aragón y Navarra 1620

Estudià a València i a Lleida, es doctorà en ambdós drets a Bolonya i s’establí a Roma Familiar del cardenal Pietro Barbo futur Pau II, fou auditor de la Rota, comissari pontifici a Magúncia i referendari Des del 1464 fou bisbe no residencial de Tarassona Acumulà el deganat de Tudela 1471 i les abadies de Veruela i de San Juan de Corias Cardenal in pectore de Pau II 1468, el 1476 en fou creat per Sixt IV Protector de l’orde dominicà, fou sebollit a Santa Maria sopra Minerva en un esplèndid sepulcre renaixentista obra de Mino da Fiesole