Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Abu al-Qāsim Maḥmūd ibn ’Umar az-Zamakhsharī
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Filòleg i teòleg musulmà.
Fou un dels representants màxims de l’escola mutazilita de Bagdad És autor d’un comentari de l’Alcorà al-Kaššaf ‘an ḥaqā'iq al-tanzīl , on fonamenta l’exegesi alcorànica en argumentacions filològiques, i d’altres obres filològiques, com al-Mufaṣṣal
Jeroni
© Corel Professional Photos
Literatura
Cristianisme
Escriptor, pare de l’Església i doctor.
Educat a Roma, una llarga malaltia decidí la seva dedicació, i el 374 passà a Palestina, on es lliurà a l’estudi de l’hebreu i a l’exegesi Ordenat prevere a Antioquia, residí uns quants anys a Constantinoble, i del 382 al 385 a Roma, com a secretari del papa Damas, a la mort del qual s’installà a Betlem 386, totalment dedicat a l’estudi i a la direcció d’un monestir d’homes La seva labor es traduí en una obra copiosa i extraordinària, des de la versió llatina de la Bíblia, dita Vulgata , d’incomptables comentaris a diversos llibres bíblics, amb una exhaustiva aportació de dades geogràfiques i…
Antoni Agustí i Albanell
© Fototeca.cat
Filosofia
Cristianisme
Dret
Eclesiàstic, jurista i humanista.
Fill del vicecanceller Antoni Agustí i de Siscar i net del regent de la cancelleria de Ferran II Jeroni Albanell Estudià a Alcalá de Henares 1526-28 i passà a Salamanca, on es doctorà en dret civil el 1535 Continuà els estudis de dret a Bolonya 1535-37 i de grec i lletres a Pàdua 1537 El 1538 anà a Viena com a ambaixador el 1539, tornà a Bolonya, on rebé el grau de doctor en dret el 1541, i el 1544, nomenat auditor de la Rota 1544-61, passà a residir a Roma Prengué posició el 1550 en la controvèrsia sobre la licitud de la reducció per la força dels indis americans, en fer publicar i en…
Antoni Maria Alcover i Sureda
© Fototeca.cat
Folklore
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Comunicació
Eclesiàstic, lingüista, folklorista i publicista.
De família rural, de tradició carlina, es traslladà a 15 anys a Palma per tal de seguir-hi els estudis de seminarista Del 1877 al 1886, que fou ordenat prevere, es donà a conèixer com a polemista intransigent, defensor d’un integrisme extremat, i alhora es despertà la seva vocació literària, primer en castellà, i a partir del 1879 decididament en català Així, i gràcies al seu origen pagès, aviat descobrí la riquesa de la literatura i de la llengua popular, que recollí, sota el pseudònim de Jordi d’es Racó, en publicacions insulars i més tard a les Contarelles primera edició, 1885 segona…