Resultats de la cerca

Fou referendari papal, administrador de l’abadia de Solsona 1441-66 i canonge i ardiaca de Barcelona Predicà a Barcelona en la canonització de Vicent Ferrer 1456 i en les exèquies d’Alfons IV 1458 El 1459 fou un dels ambaixadors de Joan II prop del rei de França per tal d’evitar que aquest ajudés Carles de Viana El mateix any fou fet bisbe de Girona, i el 1461 fou creat cardenal el 1462 passà a la diòcesi d’Urgell Partidari de Joan II durant la guerra civil, sembla que la seva actitud influí en la del seu nebot Joan Ramon Folc III, llavors comte de Prades El 1513 les seves…

Jurista a la cort de Lluís IX de França Vidu, prengué l’estat eclesiàstic el 1247 Confirmà Carles d’Anjou com a rei de Sicília i excomunicà Conrad IV, emperador romanogermànic, per la seva campanya italiana Refusà el divorci de Jaume I de Catalunya-Aragó

Protegit pel seu oncle matern, el prelat Arnau Roger de Pallars, i pel seu germà Jaume, bisbe de Vic, fou ardiaca de Cerdanya i promogut a la seu d’Elna, en ésser traslladat a la de Girona el Bisbe Margarit 1461 En prengué possessió el 1462, coincidint gairebé amb el començament de la guerra civil Fou partidari de Joan II i estigué en molt bones relacions amb Lluís XI de França, que ocupava les rendes del Rosselló i de qui fou conseller

Bisbe de Sogorb 1692-1707 Durant la guerra de Successió, el rei arxiduc Carles III, en arribar a València 1706, li demanà expressament que intervingués en la cerimònia litúrgica del jurament dels furs, per absència de l’arquebisbe Antoni Folc de Cardona A Sogorb, acollí molts fugitius de la persecució borbònica

Filla del duc de Cardona Joan Ramon Folc IV i cosina germana del rei Ferran II el Catòlic, el qual tractà el seu matrimoni amb Llorenç II de Mèdici La núvia renuncià 1515 els seus drets a l’herència paterna i a la materna a favor del seu germà, el duc Ferran I de Cardona, en consideració al dot quantiós que aportava al matrimoni 10 000 ducats d’or, el qual no arribà a efectuar-se Ingressà al monestir de Santa Maria de Jerusalem, i el 1521 fou elegida abadessa del de Pedralbes

Fill illegítim del comte Joan Ramon Folc III de Cardona, secundà, durant la postguerra, les accions d’aquest, fetes en nom del rei, contra el comte de Pallars Hug Roger III, i participà en la defensa contra les incursions franceses al Rosselló El 1472 succeí el seu besoncle, el cardenal Jaume de Cardona i de Gandia, al bisbat d’Urgell i com a abat i administrador de l’abadia de Solsona 1473-1515 Fou també abat de Lavaix i de Bages Residí, tanmateix, habitualment a Barcelona a causa dels seus càrrecs polítics, des d’on participà, al costat del seu pare i del seu germà, Joan Ramon…

Una devoció semblant, bé que fora del marc litúrgic, ha estat coneguda en diversos llocs d’Occident, on la representació plàstica ha trobat sobretot forma estatuària sovint en un dels anomenats passos Com a tema iconogràfic general, no lligat a actes culturals, està estretament vinculat als del davallament, la deposició, la pietat i la resurrecció, bé que, en general, potser per la seva menor espectacularitat, ha estat menys representat L’han tractat artistes com ara Quentin Metsys, Cranach el Vell, Miquel Àngel, Ticià, Rembrandt o Van Dyck Als Països Catalans n'hi ha bones mostres de…

Fill illegítim del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona Abat comendatari de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i canceller reial, fou elegit bisbe de Barcelona per Carles V L’escut del seu llinatge encapçala el cens heràldic dels canonges dibuixat el 1536 per Francesc Tarafa No fou, tanmateix, consagrat fins el 1545, per pressió del lloctinent de Catalunya Francesc de Borja, que havia informat Carles V de la seva mala conducta Tingué com a vicari general Vicenç Navarra, l’antic bibliotecari erasmista de l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona Residí, com aquest, a la torre…

Escollits per aquest, que comunica llur nomenament en un consistori, tenen a llur càrrec l’elecció de successor a la mort del pontífex conclave Molts càrrecs eclesiàstics certes diòcesis i seus primades, ambaixadors, presidències de congregacions romanes, etc comporten l’atorgament del cardenalat Unes altres vegades el títol és concedit com a reconeixement personal per mèrits i treball dins l’església Canònicament i teològicament, el collegi cardenalici té una categoria molt inferior a la del collegi episcopal, però de fet ha gaudit, en la història de l’església catòlica, d’una influència…

Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida…