Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Bernat Vilalta
Cristianisme
Eclesiàstic.
Prior del monestir benedictí de Sant Pere de Riudebitlles, el 1427 l’annexà a Montserrat, d’on esdevingué monjo El 1443 la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, l’envià a Itàlia a gestionar la tramesa de monjos de Montecassino a Catalunya, i en concret a Montserrat Hom li atribueix el nucli primitiu 1433 del Llibre de fundacions de Montserrat, recull fonamentalment de deixes per a fundacions d’aniversaris, destinat a la sagristia del monestir, d’un gran valor històric
germana de la caritat de Sant Vicenç de Paül
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a Felanitx (Mallorca), el 1798, pel rector de la localitat Antoni Roig i Reixach, perquè el poble tingués assistència per als malalts i per a l’ensenyament de les nenes.
A partir del 1850 s’estengué per tota l’illa E 1940 feren les primeres fundacions a Formenterai a Eivissa, i poc després a la península Ibèrica
Jaume Anton
Cristianisme
Religiós agustí del convent de Barcelona (1588).
Redactà la història de les diverses fundacions augustinianes del Principat de Catalunya com també les biografies dels religiosos més notables l’obra, però, quedà inèdita i no fou publicada fins el 1699 pel també agustí, Josep Massot
Josep de Barcelona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de la família noble Rocabertí-Gualbes, estudià a Alcalá, entrà a l’orde dels franciscans observants i fou després professor al collegi de Reus El 1578 passà als caputxins és tingut com a cofundador del convent barceloní Collaborà també en les fundacions de Valls, Perpinyà i Vilafranca, i hi deixà ensems establerta la devoció de les quaranta hores
silvestrí | silvestrina
Cristianisme
Monjo de la congregació monàstica de Sant Benet de Montefano (Macerata), Itàlia, fundada per Silvestro Guzzolini l’any 1231.
La congregació adoptà la regla benedictina i fou aprovada pel papa Innocent IV el 1248 El 1973 s’uní a la confederació benedictina, dins la qual constitueix una congregació pròpia Molt nombrosos a Itàlia durant l’edat mitjana, actualment són uns dos-cents Té fundacions a Sri Lanka i a Kerala Índia La congregació tingué una branca femenina que s’extingí el 1822
Alberic
Cristianisme
Monjo, cofundador de l’orde del Cister juntament amb Robert de Molesme i Esteve Harding.
A la recerca de les noves formes de perfecció més simples que les monàstiques de llur temps sortiren 18 monjos dels benedictins de Molesme per reunir-se a Cîteaux, on fundaren el nou orde sota el mestratge de Robert Alberic el succeí en l’abadiat el 1098 La seva devoció a la Mare de Déu féu que totes les noves fundacions cistercenques portessin aquesta advocació La seva festa se celebra el 26 de gener
caputxina
Cristianisme
Membre de l’orde femení fundat a Nàpols (1538) per la catalana Maria Llorença Llong, posat sota la regla més estricta de santa Clara i inspirat en les constitucions dels caputxins.
Els monestirs de caputxines clarisses, aviat difosos a Itàlia i a d’altres països, progressivament adoptaren constitucions diverses, si bé la majoria observaren les redactades pel caputxí Girolamo da Castelferretti, confirmades per Urbà VIII 1630 L’any 1927 fou establert un text nou i únic per a tots els monestirs El primer dels Països Catalans fou el de Barcelona Sarrià, fundat a la fi del s XVI per Àngela Margarida Serafina, del qual sorgiren les diverses fundacions hispàniques
Joan Dimes Lloris
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Bisbe d’Urgell 1572-76 i de Barcelona 1576-98 A Barcelona continuà l’obra reformadora posttridentina protegí les fundacions d’ordes religiosos carmelitans descalços, mínims, caputxins, introduí el missal i el breviari romans, i fundà el seminari diocesà 1593 Promogué la canonització d’Oleguer i Ramon de Penyafort És autor d’un tractat sobre la confessió, el Memorial de manaments i advertències per als sacerdots Barcelona 1598 Sembla que encarregà a M A Camós la reforma de les comèdies a la diòcesi barcelonina
,
Joan Josep Laguarda i Fenollera

Joan Josep Laguarda i Fenollera
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1902-07), de Jaén (1907-09) i de Barcelona (1909-13).
Es doctorà en dret, civil i canònic, i en teologia a València Fou prefecte i professor del seminari a València i fiscal del tribunal eclesiàstic de l’arxidiòcesi, regida pel cardenal Sancha Acompanyà aquest quan passà a Toledo, on fou nomenat vicari general i bisbe auxiliar el 1899 Al bisbat d’Urgell es remarcà per les seves fundacions d’obres de caràcter social per als obrers al bisbat de Barcelona promogué la reconstrucció dels temples destruïts durant la Setmana Tràgica, fomentà obres d’assistència social i patrocinà el tercer Congrés Nacional de Música Sacra 1912 i el primer…
Lluís Belluga i de Montcada
Cristianisme
Cardenal.
Introduí a Còrdova la congregació de l’Oratori El 1705 fou nomenat bisbe de Cartagena Filipista, armà a despeses pròpies 4 000 homes per combatre contra els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria a Múrcia, declarà la guerra santa en una carta pastoral en defensa de la legitimitat de Felip V a les corones d’Espanya 1705 —fet que suscità vives respostes polèmiques— i es presentà personalment al camp de batalla d’Almansa 1707 Fou recompensat per Felip V amb la lloctinència i capitania general de València, que no acceptà Tanmateix, antiregalista i enemic dels ministres francesos de Felip V,…