Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
marista
Cristianisme
Membre de l’institut de vots simples anomenat Societat de Maria, fundat el 1824 a Lió pel sacerdot francès Jean-Claude Colin i aprovat per Pius IX el 1873, amb una finalitat bàsicament missionera.
Consta de sacerdots i de germans El 1882 fundaren un seminari major a Barcelona, que perdurà deu anys el 1890 hi fundaren un seminari menor, que el 1908 fou traslladat a Malgrat
desert
Cristianisme
Nom donat, en record del retir al desert de Jeroni i d’altres Pares de l’Església, a uns determinats ermitatges, convents i monestirs d’alguns ordes religiosos, situats en despoblat.
Prop d’alguns convents carmelitans, ja abans de la reforma teresiana, foren construïts ermitatges coneguts amb el nom de deserts els més antics foren els de Halne, a Anglaterra, i Liedekerke, als Països Baixos La primera casa caputxina fundada als Països Catalans, la de Barcelona, el 1578, fou anomenada també desert de Sarrià Els carmelitans descalços fundaren, el 1592, el desert de Bolarque Castella la Nova el 1593 en fundaren un altre a la província d’Andalusia, i el 1599, el de Las Batuecas Castella la Vella Cadascuna de les províncies carmelitanes fundà el seu desert La província d’Aragó…
hospitalària del Sagrat Cor
Cristianisme
Membre d’una congregació religiosa femenina fundada el 1881 per B.Menni, restaurador de l’orde dels hospitalaris de Sant Joan de Déu.
El 1888 les hospitalàries installaren a les Corts de Sarrià Barcelona l’Asil de Sant Rafael, per a noies escrofuloses i cegues, i a València fundaren el 1919 l’Asil del Carme, situat al costat del sanatori de Malvarosa
lapsi
Cristianisme
Nom donat, als s. III i IV, als cristians que negaven llur fe per por de les persecucions.
Considerats, en un principi, imperdonables, en multiplicar-se els defalliments, particularment arran de la persecució de Deci 250-251, la disciplina de l’Església es modificà sota la influència de Cebrià, bisbe de Cartago i fou acceptat que els lapsi fossin readmesos a l’Església després d’una seriosa penitència Els intransigents s’hi oposaren, i amb Novacià fundaren una església cismàtica
germaneta de l’Assumpció
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a París el 1865 per Esteve Bernat, agustí de l’Assumpció, amb la finalitat de recristianitzar les famílies habitant a les cases dels malalts de què hom té cura.
Als Països Catalans, el 1902 fou fundada la primera casa, al Poble-sec Barcelona, i el 1906 una segona casa, al carrer de Montcada, també a Barcelona Cremat el primer convent durant la Setmana Tràgica 1909, els membres se n'anaren a França, d’on tornaren el 1925, i fundaren una nova casa a Barcelona Més tard s’estengueren per tot l’Estat espanyol
germà de les Escoles Cristianes
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a Reims (1682) per Jean-Baptiste de La Salle.
Fou aprovada el 1725, suprimida el 1792 i restaurada definitivament el 1802 Dedicada sobretot a l’ensenyament primari, secundari, tècnic i professional, s’ha estès molt per Europa i Amèrica Entraren a l’Estat espanyol el 1878 i amb pocs mesos de diferència fundaren cases a Madrid i a Barcelona al carrer del Pont de la Parra Els primers germans eren francesos de les províncies de l’institut de Besiers i Tolosa Les fundacions es multiplicaren a partir del 1880, de manera que en ésser creada la província canònica de Barcelona, el 1892, hi havia cases a Barcelona, Arenys de Mar,…
Alberic
Cristianisme
Monjo, cofundador de l’orde del Cister juntament amb Robert de Molesme i Esteve Harding.
A la recerca de les noves formes de perfecció més simples que les monàstiques de llur temps sortiren 18 monjos dels benedictins de Molesme per reunir-se a Cîteaux, on fundaren el nou orde sota el mestratge de Robert Alberic el succeí en l’abadiat el 1098 La seva devoció a la Mare de Déu féu que totes les noves fundacions cistercenques portessin aquesta advocació La seva festa se celebra el 26 de gener
pentecostal
Cristianisme
Membre d’un moviment carismàtic protestant, la primera manifestació important del qual s’esdevingué als voltants del 1830, dirigida pels anglesos E.Drumond i E.Irwing.
A la primeria del s XX, el pastor Barrat, en tornar d’Amèrica, va voler introduir el do de llengües a la seva comunitat, però aquesta no el seguí i ell hagué d’anar-se'n Alguns fidels adoptaren els seus punts de vista i fundaren noves comunitats a Anglaterra La finalitat pentecostal és d’assolir, per la manifestació de l’Esperit Sant, una vida més santa, bé que no exempta d’imperfeccions La característica principal és la pràctica de la glossolàlia i la guarició de malalts per la intervenció de l’Esperit Sant, la qual no s’oposa pas a la medicina Els cultes es distingeixen per una…
Pere Bernat
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1113-29).
Inicià les seves actuacions amb la intervenció en un plet entre els monestirs de Cuixà i d’Arles sobre la possessió de Sant Pere de Torrelles 1114 El mateix any aprovà la unió del monestir del Canigó i el de la Grassa Consagrà algunes esglésies, com Sant Esteve de Salses 1114, Sant Nazari de Torderes 1116, Sant Sadurní de Montesquiu i el monestir de Sant Andreu de Sureda 1121 i assistí a la consagració de Sant Quirze de Colera 1123 El 1126 anà a Terra Santa i al seu retorn cedí la vila i l’església de Marcèvol als canonges del Sant Sepulcre, on aquests fundaren un priorat…
teresiana
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada a Tarragona el 1876 per Enric d’Ossó, amb un grup de noies que es preparaven per a mestres d’escola.
Procedien de l’arxiconfraria teresiana o congregació de filles de Maria Immaculada i de Santa Teresa Inicialment s’anomenà Agrupació de Professores Catòliques Seglars, però el 1879 es redactaren les seves constitucions religioses i es convertiren en congregació religiosa El 1878 fundaren el primer collegi a Vilallonga del Camp i el 1882 ja eren 40 membres, gairebé totes mestres amb títol oficial Foren aprovades definitivament per Roma el 1908 Es dediquen a l’ensenyament i a les missions, tenen una editorial de texts d’ensenyament i pietosos i la revista de temes escolars Jesús…