Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
felipnèria
Cristianisme
Membre de l’institut religiós femení germanes de la Immaculada Concepció) fundat a Vic el 1849 per Pere Bach i Targarona, prevere de l’Oratori.
L’institut fou aprovat per Roma el 1864 Des del 1858 eren de clausura de dret episcopal, que els fou treta modernament per lliurar-se a tasques més socials residència femenina de joves i ancianes Té la casa mare a Vic els Saits i una altra a la Gleva Osona
missioner dels Sagrats Cors
Cristianisme
Membre de la congregació fundada el 1890 per Joaquim Rosselló i Ferrà a l’ermita de Sant Honorat de la muntanya de Randa (Mallorca).
El 1891 els cinc primers membres es traslladaren al santuari de Lluc L’institut es dedica a la predicació de missions i exercicis pels pobles i a la missió al Tercer Món Té 33 cases, a Roma, a Brusselles, a l’Estat espanyol, a Ruanda i a l’Amèrica Llatina, i té cura de 22 parròquies Als Països Catalans, fora de Mallorca, té el santuari-parròquia del Coll, a Barcelona 1929, una parròquia a Esplugues de Llobregat i dues parròquies i un collegi a València un temps regentà la Gleva, prop de Vic
patró | patrona
Cristianisme
Sant, santa o advocació mariana sota la protecció dels quals està una església, un poble, un carrer o un barri, un estat, un país, una regió o una comarca, una congregació i confraria o una persona.
Les diades patronals són motiu de festes populars, sovint molt arrelades en la tradició Entre els primitius patrons generals dels Països Catalans hi ha sant Jordi, que gràcies al seu patronatge sobre la casa reial catalanoaragonesa s’estengué a tots els seus dominis, si bé més tard es concretà a Catalunya cadascun dels països té un o més patrons particulars, com Sant Vicent Ferrer al País Valencià, Sant Alonso Rodríguez a Mallorca, Sant Antoni Abat a Menorca, etc L’increment de la devoció mariana a partir dels s XIII i XIV féu que cada país prengués també per patrona una Mare de Déu, venerada…
Pere Casaldàliga i Pla

Pere Casaldàliga i Pla
© Presidència de la Generalitat/R. Moreno
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà el 1937 al seminari menor de la diòcesi de Vic, a santa Maria de la Gleva Membre de l’orde dels claretians, estudià successivament a Cervera, Barbastre, Vic, Solsona i Valls Ordenat de sacerdot el 1952, després d’un breu pas per Galícia fou destinat a Sabadell, on exercí la docència i es dedicà a tasques socials El 1958 començà l’activitat pastoral a Barcelona, on collaborà a la ràdio i entre d’altres, organitzà una borsa de treball per a la població immigrada, així com cursos d’alfabetització Nomenat prefecte del Seminari claretià de Barbastre 1965, al cap de poc anà a…