Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Benet d’Aniana
Cristianisme
Abat reformador, d’origen got.
Es deia Vítiza, i era fill del comte de Magalona De jove serví a la cort del rei Pipí d’Aquitània i a la de Carlemany Monjo vers el 774 a Dijon, no acceptà l’abadiat i es retirà al seu país, on fundà Aniana ~780 per menar-hi vida eremítica després passà a Gellone fundació del duc Guillem de Tolosa, el conqueridor de Barcelona, on observà la regla de sant Benet, de qui prengué el nom Compilà un comentari de la regla esmentada a base de passatges concordants de les altres regles conegudes Concordia regularum Després de reformar monestirs de la Septimània i Aquitània passà al nord de l’imperi…
Pelagi II
Cristianisme
Papa (579-590).
Got, elegit i consagrat papa precipitadament sense la confirmació bizantina quan Roma era assetjada pels longobards, fou sempre oposat a la cort i al patriarca bizantins Cercà debades l’ajut dels francs Actiu restaurador de Roma, veié com els visigots començaven a convertir-se a la fe catòlica
Climent V
Climent V , fragment d’un fresc de Tadeo Gaddi a la capella degli Spagnoli (Santa Maria Novella, Florència)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que prengué Bertrand de Got en ésser elegit papa (1305-14).
Fou arquebisbe de Bordeus 1297-1305 Elegit papa gràcies a l’ajuda de Felip el Bell, fixà la seu papal a Avinyó 1309 Evità un procés contra el seu predecessor Bonifaci VIII, demanat pel rei de França, però cedí a les primeres exigències d’abolir l’orde dels templers, cosa que dugué a terme el concili de Viena
Teodulf d’Orleans
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Era got originari de la regió pirinenca catalanoaragonesa Es refugià a la cort de Carlemany arran de la campanya frustrada d’aquest a Saragossa 778, sens dubte a causa del seu collaboracionisme antiàrab Fou abat de Fleury i d’altres monestirs francesos i a la vegada arquebisbe d’Orleans 798-821 Protegit pels emperadors Carlemany i Lluís I, fou acusat després d’haver participat en el complot del rei Bernat I d’Itàlia contra el darrer, el qual l’exilià a Angers A la presó compongué una de les seves millors poesies, el Gloria laus , que ha entrat a la litúrgia del dia del Ram Entre…
adopcionisme
Cristianisme
Doctrina que ensenya que Jesucrist, com a home, és fill de Déu només per adopció.
Els precedents de la doctrina es troben ja en Teodot a Roma cap al 190 i en els monarquians Pau de Samòsata s III afirmà que el Verb només influïa damunt Jesucrist, dins el qual habitava com en un temple Arri s IV inclogué dins l’adopció el mateix Verb Segons Marcel d’Ancira ~300-~374 el Verb serà veritable fill de Déu a la fi dels temps Idees semblants es retroben en Teodor de Mopsuèstia, Nestori i l’escola d’Antioquia L’adopcionisme aparegué a la península Ibèrica per obra d'Elipand de Toledo, al s VIII, que polemitzà amb el Beat de Liébana El bisbe Fèlix d’Urgell s’hi adherí i el defensà…
Vigili
Cristianisme
Papa (537-555).
Essent diaca, Bonifaci II el designà per a succeir-lo 532, bé que l’elecció recaigué en Joan II, i després en Agapit I, amb el qual anà a Constantinoble 536 a demanar a Justinià I la reconquesta d’Itàlia, sotmesa als gots Mort el papa a Constantinoble 536, es féu garantir la successió per l’emperadriu Teodora Mentrestant, a Roma, el got Teodat havia fet elegir Silveri Quan Vigili tornà a Roma féu deposar el papa Silveri per Belisari 537 i es féu elegir papa Àvid i ambiciós, feble i violent alhora, féu un trist paper en la qüestió dels Tres Capítols en signà amb reserves la…
Benet

San Benet en un retaule de Jaume Bacó, a la catedral de València
© Fototeca.cat
Cristianisme
Abat, fundador de monestirs i organitzador de la vida monàstica a Occident.
Era de família noble de la regió romana de Núrsia Començà a estudiar lletres i potser dret, a Roma Ben jove, però, es retirà a fer vida eremítica en una cova de Subiaco Elegit abat de Vicovaro, els monjos intentaren d’emmetzinar-lo pel fet d’haver exigit una disciplina més estricta El seu renom li atragué tot seguit nombrosos deixebles a Subiaco, els quals organitzà en una dotzena de monestirs entorn de les ruïnes aprofitades de la villa imperial de Neró al costat del llac artificial que barrava l’Aniene Tingué dos deixebles, nobles romans, Maur i Plàcid Benet, per fugir de les ires d’un…
Joan Gaspar Roig i Jalpí
Historiografia
Cristianisme
Historiador especialista en història eclesiàstica i de Catalunya.
Vida i obra Habità durant la seva infantesa a Girona i després a Barcelona, on fou testimoni del Corpus de Sang 1640 Algun temps després ingressà en l’orde dels mínims i residí al convent de Girona d’aquest orde des del 1663 El 1667 era vicari corrector en aquest convent més tard fou provincial dels mínims i examinador sinodal dels bisbats de Girona i Barcelona i del priorat de Santa Maria de Meià Entre el 1670 i el 1673 s’installà a Madrid i en aquest darrer any obtingué el títol de cronista reial per a la Corona d’Aragó El 1677 residia en el convent dels mínims de Barcelona Durant els…
, ,
Arnau de Vilanova
Inici del De somniorum interpretatione, d’Arnau de Vilanova, en un incunable de l’any 1485
© (BC) Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Historiografia catalana
Medicina
Metge, reformista espiritual i escriptor en català i en llatí.
Vida i obra No consta amb certesa el lloc de naixença Un document inèdit medieval ~1400, exhumat per John F Benton, de Passadena Califòrnia, el fa nascut a Villanueva de Jiloca, prop de Daroca Aragó Probablement emparentat amb el franciscà Bernat de Vilanova, hauria anat a viure de jove a la diòcesi de València, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi Estudià medicina i lletres a l’Studium de Montpeller i el 1260 s’hi graduà de mestre en medicina Si certament ell fos l’autor del gran tractat…
, ,
papa
Cristianisme
Títol amb el qual hom designa el bisbe de Roma i cap de l’Església catòlica, per bé que el mot (‘pare’) era aplicat fins al segle VII a qualsevol bisbe i encara avui el conserva també el patriarca d’Alexandria.
És elegit des del 1059 pels cardenals reunits en conclave Pau VI en regulà les modalitats 1975 Pot ser elegit papa qualsevol catòlic de sexe masculí El darrer papa no cardenal fou Urbà VI 1378-89, i a partir de Climent VII 1523-1534 l’elecció recaigué sempre en un italià, fins al papa Joan Pau II 1978, polonès, al qual succeí l’alemany Benet XVI 2005 Aquest renuncià l’any 2013, i fou succeït per l’argentí Francesc, el primer pontífex llatinoamericà i jesuïta Els Països Catalans han donat dos papes Calixt III i el seu nebot Alexandre VI Acceptada l’elecció i ordenat de bisbe, si no ho era, el…