Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Joan Damascè
Cristianisme
Predicador, teòleg i el darrer dels pares grecs.
Monjo del monestir de Sant Sabas, prop de Jerusalem, combaté, amb la seva eloqüència i per escrit, la iconoclàstia Entre les seves obres es destaca Πηγ`η γνώσεως ‘Font de coneixement’, mena de summa teològica en tres parts, on exposa, resumida, la fe ortodoxa, basada en la Bíblia, els pares i els concilis, més unes nocions de la Dialèctica d’Aristòtil i la descripció de les principals heretgies La seva festa se celebra el 4 de desembre
Ramon Roca i Puig
Història
Cristianisme
Hel·lenista i sacerdot.
Fou canonge de Barcelona Autor de texts didàctics de la llengua grega i traductor de llibres bíblics, s’especialitzà en l’estudi dels papirs Obra seva és la Fundació Sant Lluc Evangelista, de Barcelona, que posseeix una important collecció de papirs, de la qual publicà texts clàssics d’autors com ara Homer fragments ptolemaics, del segle III aC, de la Ilíada i de l' Odissea , bíblics grecs fragment de l' Evangeli de Mateu , del segle II i coptes del segle III i del IV, literaris cristians, etc Posteriorment, publicà, entre d’altres, Anàfora de Barcelona i altres pregàries Missa…
ogdòade
Cristianisme
En el gnosticisme, terme tècnic per a designar una regió intermèdia entre el pleroma (divinitat) i l’univers material, habitada per la Saviesa inferior (valentinians) o pel Gran Arcont (Basílides).
Originàriament, designava entre els grecs el cel de les estrelles fixes
Teodor Balsamó
Cristianisme
Protosincel·le de Constantinoble i bisbe electe d’Antioquia el 1193, càrrec que no arribà a ocupar.
Pels seus 14 volums de comentaris al Syntagma, anomenats també Exegesis canonum, és considerat un dels més notables canonistes grecs
àgape
Cristianisme
Mot ( gr: ’
αγάπη) emprat pels primers autors cristians per a designar l’amor cristià en oposició a ’έροέ (‘amor’) per a designar l’amor sensual.
Apareix dues vegades als evangelis sinòptics i sovint a les epístoles de Pau i de Joan, referit a l’amor de Déu o del Crist, o a l’amor dels cristians entre ells Passà al vocabulari dels pares grecs de l’Església els escriptors llatins el traduïren per caritas ‘caritat’
Tacià
Cristianisme
Apologista cristià.
Format en l’hellenisme, es convertí al cristianisme i fou deixeble de Justí a Roma Antipagà violent, per influència del gnosticisme i de Marció caigué en l' encratisme Famós pel seu Logos contra els grecs i, sobretot, pel Diatèssaron , els seus escrits, esmentats per Eusebi de Cesarea, s’han perdut
Aberci
Cristianisme
Probable bisbe de Hieràpolis (Frígia Salutaris).
És conegut per una inscripció sepulcral en versos grecs epitafi d’Aberci , conservat als Museus Vaticans, en la qual narra el seu viatge a Roma i expressa, d’una manera simbòlica, la celebració de l’eucaristia a l’Orient i a l’Occident És venerat com a sant Festa 22 d’octubre
Isaac Casaubon
Filosofia
Cristianisme
Humanista protestant suís.
Fill d’un pastor, ensenyà grec a Ginebra 1582, Montpeller 1595 i Lió 1598 Enric IV el cridà a París 1599 com a bibliotecari reial El 1610 s’establí a Anglaterra, on fou protegit per Jaume I, que l’utilitzà com a pamfletari religiós, especialment contra els jesuïtes Edità autors grecs i llatins Té un gran interès la seva correspondència
Feofan Prokopovič
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor ucraïnès.
Ortodox, es féu catòlic, però tornà a l’ortodòxia 1701 i esdevingué superior de la Pečerska Lavra , a Kíev Bisbe 1708 i metropolita de Novgorod 1720, fou el braç dret de la reforma de Pere el Gran elaborà el Reglament eclesiàstic 1721 pel qual el patriarcat era substituït pel sínode, com a òrgan d’administració subjecte al tsar Com a teòleg, revalorà el ric patrimoni dels pares grecs i l’enriquí amb l’aportació occidental, sobretot protestant És considerat el pare de la teologia sistemàtica russa Escriví un curs de Poètica
Bonaventura
Cristianisme
Teòleg franciscà, de nom Giovanni Fidanza.
Ministre general de l’orde 1257, afrontà els corrents regoristes i espirituals Cardenal i bisbe d’Albano 1273, el 1274 presidí el II Concili de Lió, en el qual s’esforçà per la unió de grecs i llatins D’entre les seves obres, dins una línia platònica, augustiniana i franciscana, cal destacar els Commentarii in IV libros Sententiarum Petri Lombardi 1250-53 i l' Itinerarium mentis in Deum 1259 Canonitzat el 1482 i declarat doctor de l’Església 1857, li és atribuït el sobrenom de Doctor Seràfic La seva festa se celebra el 15 de juliol