Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
tocar a morts
Cristianisme
Tocar les campanes amb un so greu per anunciar la mort d’algú.
novacià | novaciana
Cristianisme
Membre d’una secta rigorista originada en el cisma de Novacià, que acabà accentuant talment el seu rigorisme, que denegà a l’Església el poder de perdonar els pecats i de readmetre els caiguts en les persecucions (lapsi).
Home de talent, Novacià organitzà bé el seu partit, els membres del qual reberen el nom de “purs” καϑαροί, oposats al perdó de tot pecat greu Resistiren tan bé l’excomunió del sínode romà del 251 que, benvists pel concili de Nicea com a homoousians, sobrevisqueren en tot l’imperi Romà, almenys fins al s VII
Ingobert
Cristianisme
Bisbe d’Urgell, successor de Galderic (878), des d’abans del 885.
L’any 886, a causa d’una greu malaltia seva, el prevere cerdà Esclua usurpà la diòcesi urgellenca i el deposà El 890 assistí al concili de Port, prop de Nimes, convocat pel metropolità Teodard, i en aquest concili fou retornat al bisbat ja reintegrat, consagrà 891 les esglésies de Cerdanya d’Ardòvol, a Talló, i Baltarga L’any 893 encara era bisbe
Honori I
Cristianisme
Papa (625-638).
Deixeble de Gregori I, es mostrà actiu i destre com a conciliador qüestió dels Tres Capítols, administrador i constructor, i s’interessà per les missions anglosaxones Es comprometé amb unes formulacions desgraciades a propòsit de la controvèrsia dels monoteletes i escriví que en Crist hi ha una sola voluntat Per això fou condemnat pel concili II de Constantinoble 680-681, condemna confirmada per concilis posteriors i reconeguda pel papa Lleó II, la qual cosa provocà una greu preocupació entre els teòlegs a causa de la doctrina de la infallibilitat
Makàrios
Cristianisme
Arquebisbe i etnarca de Xipre, de nom Mikhail Khristodulu Muskos.
Inicialment fou un dels promotors de l' enosi amb Grècia Defensor del dret d’autodeterminació dels xipriotes, fou deportat a les illes Seychelles 1956, i tornà a Xipre després de la independència 1959 Elegit president de la república 1960, procedí a la revisió de la constitució Entrà en conflicte amb la minoria turca, i provocà un greu conflicte entre Atenes i Ankara 1963 S'allunyà gradualment del projecte de l’enosi, i topà amb els grups annexionistes, encapçalats pel general Georgios Grivas Escapà amb vida del cop d’estat dirigit per la dictadura atenesa 1974 Ocupat un 40% del…
Guillem Rovirosa i Albet
Literatura
Cristianisme
Escriptor i propagandista catòlic.
Fou un tècnic en electricitat, però, en convertir-se a trenta-sis anys al catolicisme, sentint una prèdica del cardenal Verdier, es lliurà del tot a l’apostolat i promogué la Internacional Obrera Catòlica Fundà, en els temps difícils del franquisme, les Germandats Obreres d’Acció Catòlica GOAC, més conegudes per les sigles del seu nom castellà, HOAC i la seva personalitat es destacava per la seva dialèctica en el camp social i el seu arborament místic que suggestionava la gent Fou l’iniciador del comunitarisme Visqué, després d’un greu accident, a Montserrat i publicà, entre d’…
unció dels malalts
Cristianisme
Ritu de les esglésies cristianes, que consisteix a ungir els diversos òrgans dels sentits dels malalts o algunes parts del cos, acompanyant l’acció amb unes pregàries que imploren l’alleujament de la malaltia i la remissió dels pecats.
Coneguda ja pels primers cristians al Nou Testament n'hi ha referències, era considerada una ajuda amb vista a la guarició corporal, símbol de la guarició de l’ànima Des del segle X, a Occident, hom n'explica el sentit dins la teologia dels sagraments, i Pere Llombard, que fou el primer a anomenar-la extrema unctio ‘extremunció’, la considerà un dels set sagraments de l’Església, doctrina que fou acceptada pel concili de Trento Entre els ortodoxos coneguda per εψχέλαιον, ‘oli de pregària’ és administrada per set, cinc o tres preveres com a preparació per al viàtic Durant molt de temps ha…
Sunifred
Cristianisme
Abat de Santa Maria d’Arles (d 878-890/891).
Era fill dels comtes Sunifred I i Ermessenda, d’Urgell-Cerdanya i, probablement, de Barcelona, i germà del comte Guifré I el Pelós Tot i la seva condició clerical era diaca i de monjo no es captingué amb la deguda moderació així, féu costat al seu altre germà, Miró I el Vell, en les incursions devastadores per les terres i les esglésies del Rosselló i de Septimània contra el marquès Bernat de Gòtia, cosa que li valgué una greu admonició del papa Joan VIII el 878 per tal que retornés al seu monestir També ajudà el seu germà Guifré I en el repoblament de la plana de Vic l’alou…
Ramon Muntanyola i Llorach
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
El 1936 anà a França, essent seminarista, i passà la guerra civil a Mallorca Fou un dels pocs sacerdots que mantingué a la primera postguerra una actitud crítica i de defensa de la llengua i la cultura catalanes Es relacionà amb els nuclis del catalanisme no creient, la qual cosa li comportà una greu sanció del seu ordinari Publicà La Veu de la Parròquia 1948-50 i la revista popular Ressò 1950-52, suprimida governativament Fou rector en diversos llogarets, i també a la Selva del Camp i a Salou, on exercí amb èxit una pastoral oberta, contrapuntada amb el nacionalisme Predicador i…
Josep M. Vila i Camparol
Cristianisme
Eclesiàstic franciscà i missioner.
Inicià els estudis religiosos al collegi de missions de Sant Tomàs de Riudeperes El 1868 fou destinat a Amèrica, al Perú, on l’any següent, professà al noviciat franciscà de Lima Acabats els estudis eclesiàstics, se n'anà a l’Amazònia, on exercí el seu treball pastoral Arran d’una greu malaltia, el 1880 tornà a Catalunya Després d’un temps i ja restablert, el 1882 passà a les missions franciscanes de la Xina i exercí el seu ministeri al nord de Shandong Fou testimoni excepcional de la revolta dels bòxers 1900 i també presencià la lluita contra les missions cristianes El 1910…