Resultats de la cerca

Estudiant de psicologia a la Queen's University de Belfast, fou elegida diputat de la Cambra dels Comuns 1969 pel partit Independent Unity fou el membre més jove del Parlament britànic Fou empresonada el 1970 per haver participat en les lluites menades pels catòlics en el Bogside de Belfast agost del 1969 El 1974 perdé el seu escó, la qual cosa l’eclipsà políticament Tanmateix, continuà sostenint una actitud radical en la qüestió d’Irlanda del Nord, si bé evolucionà cap al trotskisme El 1981 fou greument ferida en un atemptat, però se'n refeu Els anys noranta adoptà posicions…

Ingressà a l’orde el 1787 Fou destinat a les missions de l’Alta Califòrnia, a la Nova Espanya El 1793, ingressà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando, on rebien els missioners una prèvia preparació abans d’anar cap als seus destins Marxà primer a San Francisco 1797, i més tard, passà a la missió de San Carlos, on treballà fins el 1800 S’establí algunes setmanes a la missió de San Antonio i després es traslladà a la de San Miguel per ajudar els missioners que hi havien emmalaltit, greument a refer-se Ell es contagià i també es posà malalt aleshores fou retornat a la…

De la família vescomtal d’Osona Essent ardiaca de Barcelona, fou fet presoner per les tropes d’Almansor 985 i rescatat poc temps després Els primers anys del seu episcopat es veieren torbats per Guadald, que pretenia d’ocupar la seu episcopal de Vic el concili romà celebrat l’any 998 solucionà el conflicte confirmant el nomenament d’Arnulf El 1002 anà a Roma amb el comte Ramon Borrell per posar remei a l’escandalosa situació del monestir de Sant Benet de Bages i probablement per tractar de la qüestió vital dels sarraïns Participà amb forces pròpies en l’expedició a Còrdova 1010 preparada per…

Fou canonge-sagristà del capítol de Barcelona A Lleida, el 1157, intervingué com a jutge en el litigi contra Pere de Puigverd Formà part del seguici que acompanyà Ramon Berenguer IV en el viatge a Torí Quan morí el comte a Borgo San Dalmazzo 1162 fou un dels dipositaris del seu testament sacramental Tornat a Catalunya, en donà a conèixer les disposicions en l’assemblea de Catalunya-Aragó Collaborà amb Guillem de Torroja en la repoblació del país A Tarragona heretà el conflicte sorgit entre el seu antecessor, Bernat de Tort, i Guillem de Tarragona, fill de Robert Bordet, per afers de població…

Derivava, amb finalitats reformadores, de la congregació de Saint-Vanne, principalment gràcies a l’obra de dom Grégoire Tarisse, el qual li conferí un caràcter essencialment corporatiu, contra el sistema tradicional d’abadies independents, a fi de sostreure els monestirs als abats comendataris El 1640 la congregació ja tenia 180 monestirs afiliats estesa exclusivament per França, es dividí en sis províncies Els primers maurins donaren a la congregació una forta orientació cultural i de recerca científica, la qual produí una quantitat molt gran d’obres en el camp de les ciències eclesiàstiques…

Monjo cistercenc de Poblet, on ingressà entre el 1384 i el 1387, exercí diversos càrrecs administratius infermer dels pobres, cellerer major i majoral de Vilosell fins que fou rellevat i empresonat, per mala administració Vers el 1411 abandonà el monestir, i durant dos anys menà una vida de disbauxa amb dues dones, una d’elles una exmonja del convent de la Serra de Montblanc Penedit, retornà a Poblet Després es retirà a la cova de la Pena, on féu una llarga penitència i esdevingué famós, fins al punt que, el 1415, Ferran d’Antequera, greument malalt, s’encomanà a la seva pregària…

Fou canonge de Mallorca 1372 i ardiaca de Sant Feliu de Girona 1374 Amic de l’infant Joan, duc de Girona, fou procurador seu a la cúria papal El 1377 fou nomenat bisbe de Vic, on s’enfrontà durament amb el capítol Comprà a Pere III els castells i les jurisdiccions de Sentfores, Voltregà i Nalec El rei, recelós de la seva amistat amb Joan, el féu destituir 1383, i el 1387, en esdevenir rei, Joan I el féu nomenar arquebisbe de Saragossa Tingué una intensa activitat pastoral i política i fou fervent partidari de Benet XIII A la mort de Joan I s’oposà a la candidatura de Mateu de Foix, i en nom…

Fou creada pel decret Pro seminariis expedit pel concili de Trento en el cànon divuit de la sessió XXIII del 1563 per tal d’uniformar i d’estructurar l’ensenyament fins aleshores donat a les escoles catedralícies, a les universitats o collegis universitaris i en escoles posades sota l’autoritat del bisbe El decret manava l’erecció d’un seminari a cada diòcesi dit seminari tridentí o conciliar , però, amb tot, en algunes diòcesis no fou erigit fins a la fi del segle XIX, per incúria o, sovint, a causa de l’oposició d’antics collegis, que es resistien a perdre llurs drets Els primers seminaris…

Foren constituïts en congregació per Pau V el 1617 i en orde religiós per Gregori XV el 1621, que aprovà les constitucions el 1622 d’acord amb el règim propi dels clergues regulars Els escolapis es difongueren molt aviat pels estats italians i per Bohèmia Per desavinences internes Innocenci X els suprimí com a orde el 1646, però no abandonaren les escoles, i el 1656 i el 1669 foren novament elevats a congregació i a orde Continuà l’expansió per tota l’Europa central Polònia, Hongria, Eslovàquia, Àustria, Romania, Lituània i Alemanya, i també Iugoslàvia, Rússia i Suïssa Al segle XVIII…