Resultats de la cerca

Al tribunal de la inquisició el reu relapse mereixia automàticament l’empresonament i, a partir de mitjan s XIII, havia d’ésser condemnat a mort i relaxat Tanmateix, en la pràctica, hi hagué heretges reconciliats dues i tres vegades

Hom parla d' error teològic en contraposició a l' heretgia

Iniciada per Donat, bisbe cismàtic de Cartago, sostenia l’exclusió dels pecadors de l’Església i la invalidesa dels sagraments —especialment del baptisme i l’orde— administrats per ministres indignes, suspectes de traditio traïció a la fe durant la persecució de Dioclecià Arribà a posseir un gran nombre de seus episcopals, principalment a Numídia, i de seguidors L’afrontament amb els catòlics, agreujat per friccions polítiques, ètniques i socials, assolí una extrema violència Sofrí alternativament èpoques de repressió i de tolerància per part del poder polític, fins a la seva disgregació amb…

Bé que suspectes d’heretgia, foren tolerats Practicaven obres de misericòrdia i encoratjaven els fidels amb pregàries

Successor de Víctor I, combaté l’heretgia adopcionista i afavorí el sabellianisme És venerat com a màrtir La seva festa se celebra el 26 d’agost

Defensà un panteisme i la inexistència de l’infern El sínode de París del 1210 el condemnà per heretgia, i deu dels seus deixebles foren cremats

Aquest traspàs de la jurisdicció eclesiàstica a la secular tenia lloc sobretot al tribunal de la inquisició quan el reu era condemnat a penes de sang També tenia lloc quan un clergue havia delinquit heretgia, falsificació de butlles papals, calúmnia contra el seu ordinari i era degradat i traspassat a la justícia secular

Franciscà, experimentà la influència d’Angela da Foligno i de Giovanni da Parma La seva obra més important és Arbor vitae crucifixae , en què exposa idees escatològiques i reformistes, plenes d’intransigència i rigorisme Defensor acèrrim dels espirituals de Toscana, fou acusat d’heretgia, però aconseguí d’escapolir-se i trobà aixopluc entre els partidaris de Lluís de Baviera

Bisbe de Tui 1239-49 —i dit, per això, el Tudense—, combaté l’heretgia albigesa en De altera vita fideique controversiis adversus albigensium errores libri tres publicada el 1612 Escriví la Vita Sancti Isidori i el Chronicon mundi 1236, que constitueix un intent d’història general de la península Ibèrica fins el 1236 És una obra acrítica, però important per a l’estudi de l’èpica castellana

El primer a ésser acusat de triteisme fou Marció, al s II, i posteriorment ho fou també un sector dels monofisites a l’alta edat mitjana el canonge i nominalista Roscelin, el bisbe de Poitiers i mestre de l’escola de Chartres Gilbert de la Porrée 1076-1154 i el monjo cistercenc Joaquim de Fiore foren condemnats per l’Església 1092, 1146 i 1215, respectivament d’una tal heretgia