Resultats de la cerca

Estudià lleis a Salamanca Nomenat auditor de la Rota per la corona catalanoaragonesa, visqué uns vint anys a Roma, fins que fou nomenat arquebisbe de Tarragona 1653 Celebrà dos concilis provincials el 1654 i el 1659 El 1663 fou traslladat a Àvila i posteriorment a Cartagena Les seves Decisiones Sacrae Rotae foren impreses a Lió el 1662

Fill de Miquel Gord, secretari de Felip II de Castella Es doctorà en dret civil i el 1601 professà a la cartoixa d’Escaladei, d’on fou arxiver i sagristà Fou prior de la Vall de la Misericòrdia Lisboa i Scala Coeli Évora, on morí És autor d’obres històriques sobre la cartoixa a Espanya Dues d’elles foren impreses i quatre restaren manuscrites, entre les quals Historia de la Cartuja en España i un Catálogo de fundaciones

El 1560 professà al convent de predicadors de València, del qual fou elegit prior Publicà en castellà i en llatí Entre les seves obres cal esmentar Dialectarum Institutionum 1572, reimprès a Venècia 1582 i a Colònia 1617, Vida y historia del apostólico predicador San Vicente Ferrer 1575 i Verdadera relación de la vida y muerte del P Fr Luis Bertrán 1582, totes dues obres traduïdes i impreses a Itàlia Mantingué correspondència amb Luis de Granada i deixà inèdita una Historia de la Inquisición

Estudià al seminari de Perpinyà, on s’ordenà el 1828 Professor d’ètica i moral fins el 1855 Des del 1841 era canonge de Perpinyà i vicari general honorari de la diòcesi el 1857 És autor de quatre obres importants, en francès, sobre teologia i apologètica, impreses entre el 1849 i el 1867 La més popular fou el Dictionnaire de théologie morale 1857, molt estesa per França La seva doctrina es troba sobretot condensada en els quatre volums de Les conférences théologiques, dogmatiques et morales 1867

Ingressà a l’orde a Osca el 1662 i després completà estudis a la Seu d’Urgell, Manresa i Saragossa professà a València el 1676 S'especialitzà en la predicació de missions i juntament amb Joan Baptista Català recorregué predicant el Principat i el País Valencià El 1686 anà a Madrid a predicar una missió El 1695 deixà la predicació per a encarregar-se de la fundació del collegi d’Oriola El 1697 es traslladà definitivament a Madrid, com a confessor de la marquesa de Llombai, on residí fins a la seva mort És autor de moltes obres en castellà i sermons, obres piadoses i alguna biografia, …

El mot “quaresma” deriva del llatí quadragesima Al principi, tenia un caràcter marcadament baptismal es tractava d’un temps destinat a la preparació dels catecúmens a la solemne cerimònia del baptisme, que tenia lloc la nit de la vetlla pasqual A la fi del segle IV adoptà també un caire penitencial, en un doble sentit era el temps que els penitents públics acomplien les penitències necessàries per a obtenir la reconciliació amb l’Església, que s’esdevenia el Dijous Sant i era l’època en què tots els cristians practicaven el dejuni i l’abstinència, com a preparació…

Vida i obra Feu servir el pseudònim de Sebastià Driala Estudià al monestir de Sant Pau del Camp 1800-03, de Barcelona, d’on fou després professor També fou paborde d’Àger, monjo del monestir de Ripoll i el darrer arxiver d’aquest monestir Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, fa una afectuosa i sentida ponderació de la personalitat d’aquest erudit que havia estat amic seu A la guerra del Francès tingué una activa participació contra els invasors i durant el Trienni Liberal fou diputat a corts Subministrà importants notícies sobre el monestir de…

Vida i obra Fill d’una família menestral d’Igualada, fou el seu avi patern qui s’ocupà de la seva formació Es doctorà en teologia i filosofia al collegi jesuïta de Cordelles, a Barcelona Visità el monestir de Sant Cugat del Vallès acompanyat per Josep de Pons, vicari general del bisbat de Vic, i, pel que sembla, fou allà on descobrí la seva vocació d’historiador El 1742 decidí ingressar al monestir premostratenc de Bellpuig de les Avellanes Noguera, del qual fou abat els triennis de 1754-57 i 1766-69 Es desconeixen les causes de la seva decisió, ja que en aquell moment el cenobi passava per…

Vida i obra Provinent d’una família benestant, realitzà els estudis de retòrica i gramàtica al collegi dels escolapis de Moià Posteriorment es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera 1758 L’any 1759 ingressà al monestir premostratenc de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes, on ràpidament establí contacte amb Jaume Caresmar Arribà a ser-ne prior 1795, 1801 i abat 1789 Al llarg de la seva vida realitzà diversos viatges per Catalunya, Aragó i Navarra per tal de cercar documents, restes arqueològiques i monedes antigues Juntament amb els seus germans d’orde Caresmar…

Completà els estudis del seminari a la Universitat de Cervera, on es doctorà en teologia 1835 Fou ordenat de sacerdot a Vic 1834, on ensenyà matemàtiques i s’interessà per la literatura Però les seves preferències en aquest període de la seva vida, passat a Catalunya del 1841 al 1844, a Barcelona, s’orientaren envers l’apologètica i la sociologia, aquella, tractada en opuscles i en llibres sistemàtics, i aquesta, en revistes i assaigs publicats en les revistes barcelonines La Religión , La Civilización  publicada per ell en 1841-43 en collaboració amb Roca i Cornet i amb Ferrer i Subirana i…