Resultats de la cerca

El filioque fou rebutjat per l’Església oriental com a illícit D’origen probablement visigòtic, fou certament usat a partir del tercer concili de Toledo 589 i fou incorporat a la litúrgia eucarística Introduït a França per ordre de Carlemany, fou defensat per Teodulf d’Orleans davant les primeres acusacions orientals Al s XI passà a la litúrgia romana El concili de Ferrara-Florència n'abordà el tema teològic processió de l’Esperit Sant ''del Pare i del Fill’, enfront dels orientals, que defensaven la fórmula ''del Pare pel Fill’ En la butlla d’unió, aquest afegitó fou establert…

Els bisbes d’Augsburg, que residien des del 1258 a Dillingen, perderen la jurisdicció sobre la ciutat el 1316 El principat fou secularitzat pel Reichsdeputationshauptschluss 1803 i incorporat a Baviera

S'estenia per l’alta vall del Main i per les valls baixa i mitjana del Regnitz, possessions que foren acumulades per la seu exempta de Bamberg durant el s XIII, mentre que Villach, a la Caríntia, fou venut el 1759 a Àustria El principat fou secularitzat i incorporat a Baviera l’any 1803

Estudià a Solsona i a Vic Incorporat a l’exèrcit liberal 1833, desertà i es passà al bàndol carlí, i es formà a l’acadèmia militar de Ripoll Acabada la guerra 1840, inicià estudis eclesiàstics a Bèlgica i a Perpinyà, on conegué Antoni M Claret, amb el qual anà a Cuba En tornar a Perpinyà reorganitzà l’arxiconfraria de la Cort de Maria

L’any 1791 ingressà en l’orde dominicà Exercí la càtedra de filosofia i el càrrec de mestre d’estudiants al Collegi de Sant Vicenç i Sant Ramon Incorporat a la província de les Filipines, en la missió d’Ituy, l’any 1806 fou nomenat vicari de Bayombong, i passà després a la missió de Fujian, a la Xina Fou consagrat bisbe titular d’Isòpolis, el 1821

S'afilià a la partida de Tomàs Costa, dit el Misses , però, fet presoner pels liberals que defensaven Blanes —les cases de molts dels quals Costa havia saquejat i cremat—, fou executat a Barcelona el 18 de juliol El personatge fou incorporat al teatre per Josep Robrenyo en el primer dels seus sainets bilingües de propaganda liberal La heroica defensa del fuerte de Blanes y presa de mosén Pedro 1822

Després es convertí en un llibre litúrgic pròpiament dit, no sempre ben distingit del leccionari-sermonari Ressalten el d’Alà de Farfa i el de Pau Diaca, incorporat substancialment en el breviari Es conserva també íntegre l’homiliari toledà Entre els rars còdexs sencers conservats a Catalunya, cal esmentar l’homiliari de Beda Museu d’Art de Girona i el leccionari-homiliari Sambola, de la collecció FCapdevila Barcelona Entre els fragmentaris, destaca el que conserva les Homilies d’Organyà

Diferenciat de les mateixes bíblies i dels capitularia lectionum , dit també comes o commicus en l’antiga litúrgia hispànica i dividit més tard en l’epistolari i l’evangeliari modernament tornats a unir o incorporat al breviari i al missal la nova edició del missal l’exclou, a causa de l’enriquiment postconciliar, del sistema de perícopes A la Catalunya medieval, com en altres llocs, els leccionaris de l’ofici anaven combinats amb els homiliaris El leccionari de la missa més antic en ús a Catalunya que hom coneix de tipus romà, dels segles IX-X, conservat fragmentàriament a…

Jesuïta 1922 i sacerdot 1932, fou deixeble de MHeidegger 1934-36 Dedicat a la cura pastoral durant l’època nazi, fou professor de dogmàtica a Pullach 1945, a Innsbruck 1949, a Munic 1964, a Münster 1967 i novament a Munic 1971 Influí decisivament en el concili II del Vaticà, on fou cridat com a expert 1963 Entre la seva prolífica producció es destaquen Geist in Welt ‘Esperit en el món’, 1939, Hörer des Wortes ‘Oïdor de la paraula’, 1953, Sendung und Gnade ‘Missió i gràcia’, 1959, Kirche und Sakramente ‘Església i sagraments’, 1961 Els seus escrits han estat recollits a Schriften…

Usats des dels primers segles cristians, n'hi ha d’argila i vidre, com les ampullae , que contenien roba xopada amb sang dels primers màrtirs de vori, com les píxides píxide del Museu de Berlín s IV d’or i argent, amb relleus, esmalts i pedreria en forma d'arqueta, com l’anomenada de Carlemany s XIII conservada a Aquisgrà o la de Sant Patllari s XV, a Camprodon Des de l’edat mitjana adoptaren les formes arquitectòniques de les esglésies romàniques, gòtiques i renaixentistes i sovint augmentaven les proporcions fins a poder contenir cossos sencers Un exemple gòtic és el del reliquiari de sant…