Resultats de la cerca

Se centrava en el mot homoioúsios gr ' 'mοιοýσιοέ per indicar que el Fill era d’una natura ‘semblant’ al Pare, bé que no hi hagué mai unanimitat en la formulació d’aquesta semblança “en tot”, “en la voluntat”, “segons l’Escriptura”, etc

Sorgí, al s VII, del monoenergisme unitat d’energia o d’operació i representava una nova forma de monofisisme, dins el corrent neocalcedonià que intentava de compaginar les doctrines monofisites amb les afirmacions del concili de Calcedònia Es difongué amb l' Ekthesis , obra redactada pel patriarca de Constantinoble Sergi i promulgada per l’emperador Heracli El monotelisme fou condemnat pel concili III de Constantinoble 680-681

Fou prior de Meià 1770, primer bisbe d’Eivissa 1783 i, després, bisbe d’Astorga 1787 i arquebisbe de Selímbria El 1792 fou nomenat inquisidor general d’Espanya Era un reformista gallicanista que, alhora que aprovava la constitució civil del clergat francès, intentava d’abolir l’organisme que presidia, però fou destituït el 1794, quan els exèrcits revolucionaris francesos ocupaven Catalunya i el País Basc El seu successor, Lorenzana, intentà de processar-lo, però sense resultat Preparà diversos treballs històrics, encara inèdits, sobre monestirs catalans, especialment del Pallars…

Fou prevere i rector de Sant Andreu de Gurb Osona Publicà un Catecisme de totes les festes i solemnitats principals de l’església 1818, en català i en la forma típica de diàleg entre pare i fill, que fou prohibit el 1819 pel bisbe de Vic, Ramon Strauch   L’exposició dels continguts es feia resseguint cronològicament les festes religioses de tot l’any, amb la qual cosa la funció adoctrinadora i pedagògica del catecisme estava assegurada, i s’hi feien propostes reformadores gens habituals en els catecismes que s’havien anat repetint de forma tradicional Intentava fer retrobar l’…

Educat a Roma, una llarga malaltia decidí la seva dedicació, i el 374 passà a Palestina, on es lliurà a l’estudi de l’hebreu i a l’exegesi Ordenat prevere a Antioquia, residí uns quants anys a Constantinoble, i del 382 al 385 a Roma, com a secretari del papa Damas, a la mort del qual s’installà a Betlem 386, totalment dedicat a l’estudi i a la direcció d’un monestir d’homes La seva labor es traduí en una obra copiosa i extraordinària, des de la versió llatina de la Bíblia, dita Vulgata , d’incomptables comentaris a diversos llibres bíblics, amb una exhaustiva aportació de dades geogràfiques i…

De família noble aragonesa, estudià lleis a Avinyó, on residí almenys fins el 1396 al servei de Climent VII i de Benet XIII Obtingué una canongia a Terol, la de xantre de Girona i una altra a València el 1400, on es traslladà i hi obtingué l’ardiaconat el 1408 Treballà per la solució del cisma com a delegat de Benet XIII i, després, de l’arquebisbe de València Hug de Llupià Tres dels cardenals de Benet XIII l’elegiren papa a Peníscola pel juny del 1423 Domènec Bonafè, Eiximèn Dahe i Julià de Loba però se li oposà tenaçment el francès Jean Carrier, que al cap de poc temps es féu elegir també…

Biografia  En morir la seva mare poc després del seu naixement, el seu pare acabà la carrera eclesiàstica i s’ordenà de sacerdot, mentre deixava els fills a familiars Eduard passà a Barbastre amb una de les àvies i, en morir aquesta, a Mataró amb un altre familiar Alumne de retòrica de l’Escola Pia de Santa Anna, demanà entrar a l’orde on vestí la sotana el 27 de novembre de 1859 i professà el 8 de febrer de 1860 Acabat el noviciat a Sabadell anà a Moià per als estudis de filosofia i de teologia, els quals acabà a Sant Antoni de Barcelona El 1869 tornà a Moià com a professor de filosofia Del…