Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Josep Maria Massià i Vidiella
Cristianisme
Prelat.
Franciscà 1831, després de l’exclaustració es traslladà a Itàlia 1835 i el 1838 fou ordenat Després de predicar ale Estats Pontificis, el Piemont i Sardenya, el 1853 s'embarcà a Barcelona cap al continent americà De Valparaíso passà a El Callao i després a Lima, on fou comissari general de l’orde al Perú i a l’Equador 1854-1874 Oposat al govern liberal del Perú, el 1874 fou desterrat, i passà a l’Equador, on fou nomenat bisbe de Loja 1876, diòcesi que presidí, després d’una altra interrupció, del 1877 al 1895 El 1909 en fou incoat el procés de beatificació, que tanmateix no…
col·legialitat
Cristianisme
Doctrina teològica segons la qual els bisbes, successors dels apòstols per via de consagració sacramental, són ordenats (per institució divina i col·legialment presos) al servei de tota l’Església, sobre la qual, conjuntament amb el papa, tenen potestat plena i suprema.
En l’Escriptura, els apòstols són anomenats els Dotze , denominació collegial, i collegialment els és donada una tasca a acomplir El fet de la collegialitat és molt antic en la praxi de l’Església ja als s IV i V és emprat el mot collegi per a designar la comunitat dels apòstols, la dels bisbes i preveres, o la de tots els bisbes, i és emprat àdhuc pels papes El concili de Nicea manà de fer dos concilis anuals a les províncies eclesiàstiques, fet que testimonia la vigència de la collegialitat Mantinguda sobretot en les esglésies ortodoxes, la collegialitat fou recollida i…
Alexandre VI
Alexandre VI (detall d’un fresc del Pinturicchio)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Papa (1492-1503; Roderic de Borja).
Pertanyia a una família de la petita noblesa del País Valencià, i era fill d’una germana del també papa Calixt III Destinat d’infant a la carrera eclesiàstica, abans de complir els setze anys ja li havien concedit un benifet a Xàtiva i unes canongies a Sogorb i a València Passà a estudiar a Itàlia el 1449 El 1456 es doctorà en dret canònic a Bolonya aquell mateix any, el seu oncle ascendí al pontificat i el nomenà cardenal diaca de Sant Nicolau in Carcere Tulliano A partir d’aleshores, la seva influència a la cúria romana hagué d’ésser cada dia més gran, si hom té en compte el nombre i les…
província eclesiàstica Tarraconense
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica basada en l’antiga província romana civil de la Tarraconense.
Tot i la presència ja al segle III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses segle V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca o Auca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o Alisana Rioja…
erasmisme
Cristianisme
Moviment ideològic derivat de la doctrina d’Erasme.
L’erasmisme i l’antierasmisme començaren ja en vida d’Erasme Cal distingir un erasmisme filològic d’un altre de caire teològic que, sovint, desembocà en el protestantisme Però en alguns països, sobretot als de la península Ibèrica, l’erasmisme religiós fou un element actiu i renovador dintre l’Església Catòlica L’humanisme cristià neerlandès, centrat al Collegi Trilingüe de Lovaina, fou alhora receptor i difusor de l’erasmisme Frans Craneveldt, N Cleynaert, Clenardus, Martinus Lipsius A la Facultat de Teologia, tot i que hi predominaren els antierasmistes de caire medieval, hi ha també…
arquebisbat de Tarragona

Mapa de l’arquebisbat de Tarragona
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica, que té per capital la ciutat de Tarragona.
És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…