Resultats de la cerca

Cardenal 1138 i sovint legat pontifici a Alemanya, sempre favorable al partit germànic, fou elegit com a successor d’Adrià IV, en una elecció tumultuosa, per part de nou cardenals, del prefecte de Roma i dels fautors de Barbaroja, el qual reuní un sínode a Pavia 1160 on imposà Víctor IV com a papa legítim, enfront d' Alexandre III Ambiciós i poc hàbil, aviat perdé la confiança dels prínceps europeus, la majoria dels quals reconegueren Alexandre III en el sínode de Beauvais 1160 Refugiat a Cremona i a Lucca, morí pràcticament abandonat dels seus seguidors

Continuador de la política teocràtica d’Innocenci III, deposà, l’any 1245, Frederic II i Conrad IV Refugiat a Lió, hi convocà el concili I de Lió

Jurista a la cort de Lluís IX de França Vidu, prengué l’estat eclesiàstic el 1247 Confirmà Carles d’Anjou com a rei de Sicília i excomunicà Conrad IV, emperador romanogermànic, per la seva campanya italiana Refusà el divorci de Jaume I de Catalunya-Aragó

Demanà l’ajut de Frederic Barba-roja contra Guillem I de Sicília i Arnaldo de Brescia, condemnat per ell a mort El 1155 coronà emperador Barba-roja, però l’any següent, abandonat del seu aliat, hagué de reconèixer el reialme sicilià El 1158 regulà les relacions del nou estat catalanoaragonès amb l’Església i concedí privilegis a Ramon Berenguer IV, tot eximint-lo dels convenis amb els ordes militars que pretenien Aragó Els projectes de Barba-roja sobre Itàlia provocaren l’aliança contra aquest del papa amb Bizanci, Milà i Sicília Adrià morí quan es disposava a excomunicar l’…

Curial des del 1527, fou bisbe de Ragusa 1545 i cardenal 1549 El seu esforç més important fou la convocatòria de la tercera etapa del concili de Trento , la seva conclusió 1562-63, l’aprovació 26 de gener de 1564, i la primera implantació, en la qual l’ajudà el seu nebot Carlo Borromeo

Franciscà, en ésser elegit papa era general de l’orde i cardenal Intentà d’organitzar una croada en ajut dels bizantins, per la unió dels quals havia treballat en l’etapa preparatòria del concili de Lió En la qüestió siciliana es mostrà contrari als interessos de la casa d’Aragó i féu costat als Anjou

El 901 atorgà la corona imperial a Lluís, rei de Provença Lluità contra la perversió dels costums, fomentada per les faccions romanes

Fou imposat per Teodoric i acceptat per la clerecia romana Condemnà el semipelagianisme en una carta adreçada als concilis de Valença 528 i d’Aurenja 529, que aquest darrer convertí en cànons La seva festa se celebra el 24 d'abril

Hagué d’enfrontar-se amb les tesis conciliaristes dels pares del concili de Basilea , el qual fou traslladat pel papa a Ferrara 1437 i més tard a Florència 1439, ciutats on s’havia refugiat amb motiu de la preponderància de la família Colonna, a partir del 1434 En el concili de Florència , Eugeni aconseguí una unió temporal amb l’Església grega i amb d’altres Esglésies orientals Mentrestant, els pares que havien romàs a Basilea condemnaren Eugeni i elegiren Fèlix V S'oposà a les pretensions d’Alfons el Magnànim 1439 a la sobirania de Nàpols, que reclamava ell mateix, seguint la política…

Cardenal, fou elegit papa pels Pierleoni, partidaris del difunt antipapa Anaclet II però, després de consultar-ho amb Bernat de Claravall, se sotmeté al papa legítim, Innocenci II, i posà terme al cisma d’Anaclet