Resultats de la cerca

Refugiat a Niederaltaich Baviera vers 741-743, és possible autor de la Lex Baiuvariorum , molt influïda per la legislació romanovisigòtica

Dins la línia de Wycliffe i Huss, rebutjà tota autoritat, llevat de la del Nou Testament, i negà la necessitat de legislació i govern en la comunitat cristiana condemnà la guerra i predicà el retorn al primitiu ordre cristià Comentà la Bíblia i escriví Sit'víry ‘La xarxa de la fe’, 1520

Sota Enric VII acomplí diverses missions diplomàtiques a Roma, a Flandes, a Escòcia, prop de Maximilià, etc i, en la seva absència, fou nomenat bisbe de Londres 1501 i arquebisbe de Canterbury 1503 Nomenat lord canceller 1504, conservà la seva posició sota Enric VIII, del qual celebrà el matrimoni amb Caterina d’Aragó i la coronació 1509 Fou substituït per Thomas Wolsey 1515 Reconegué el rei com a cap suprem de l’Església d’Anglaterra, bé que féu introduir en la llei de supremacia la clàusula “en tant que ho consent la llei de Crist” i protestà contra la nova legislació eclesiàstica

Estudià al seminari de Girona i s’ordenà el 1916 Després d’exercir el ministeri a Cornellà de Llobregat, Barcelona, etc, es traslladà a França, on estudià metodologia històrica a l’École des Chartes i s’especialitzà en litúrgia, dret canònic i colonització carolíngia Visqué més de cinquanta anys a París, on era conegut de la colònia catalana per la seva generositat i el seu pintoresquisme Fou capellà d’un orfenat i bibliotecari de l’Institut Catholique de Paris Escriví articles erudits, i la seva tesi sobre les fonts de la legislació eclesiàstica en un període de la província tarraconense…

El 1819 fou nomenat canonge de Solsona Durant el Trienni Liberal, un cop el bisbe Benito i Tabernero abandonà la diòcesi, malgrat les protestes d’aquest, obtingué el nomenament de governador de la mitra fou un fidel collaborador del govern liberal, la legislació religiosa del qual glossà laudatòriament en diverses pastorals Suspengué els rectors de la seva diòcesi que havien pres les armes a favor dels absolutistes Després del Trienni passà a Barcelona, on gaudí de la protecció del capità general marquès de Campo Sagrado, cosa que, tot i la insistència del seu bisbe perquè li fos lliurat, li…

Havia estat prior de Cluny, bisbe d’Òstia i legat pontifici a Alemanya En ésser elegit papa, prohibí novament la investidura sínode de Melfi, 1089, bé que arribà a un acord amb França i Anglaterra En el sínode de Clarmont 1095 promogué la primera croada Prengué sota la seva protecció el regne d’Aragó, delimità el territori de la Narbonesa i inicià així la restauració de la Tarraconense 1097 Per contrarestar el pes germànic, afavorí el matrimoni de Matilde de Toscana amb Welf V de Baviera i concedí als normands la legislació papal per a Sicília Venerat com a beat, la seva festa se celebra el…

Hom anomenava minorista el qui havia rebut algun dels ordes menors, i ordenat ‘in sacris’ el qui n'havia rebut un dels majors Actualment, segons les noves disposicions de Pau VI, recollides en el Codi de Dret Canònic del 1983, hom esdevé clergue només amb el diaconat Hom distingeix el clergue secular , que viu sota la seva responsabilitat, del clergue regular, que viu sota una regla La legislació eclesiàstica ha detallat minuciosament les condicions prèvies per a esdevenir clergue clericat, com també les seves conseqüències, que són la incardinació a un bisbat o a una entitat oficial…

Ardiaca de Benasc, capellà d’honor del rei, membre del tribunal de la Rota, canonge de San Isidro de Madrid Fou tingut com el veritable autor del decret regalista d’Urquijo 1799, que deixava a mans del rei l’elecció i la confirmació dels bisbes, i per aquesta causa, exiliat de Madrid, tornà a la seva canongia de Lleida El 1808, acusat de promoure una conspiració contra el general francès Duhesme, hagué de fugir de Barcelona Vocal per Lleida de la Junta Superior de Catalunya, fou elegit per aquesta diputat a les corts de Cadis Hi féu una proposta 1811 de reforma de legislació en sentit…

En un primer temps els monjos es regien pels decrets conciliars, les decretals pontifícies i les lleis civils dictades per a ells Les regles pròpies, sense caràcter oficial, no apareixen fins al tombant dels segles IV-V i coexisteixen amb la legislació oficial Acostumen a tenir tres parts sovint mesclades una de doctrinal, una altra de disciplinària i un ordre de la pregària Les primeres regles, i també les més importants, són les de Pacomi, Basili i Agustí, que juntament amb Joan Cassià i Jeroni influïren en totes les següents El grup gallicà comença amb les regles anònimes de Lerins, que…

Estudià al seminari de Barcelona i a la Universitat Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic Ordenat el 1961, ensenyà dret canònic a la facultat i a l’Institut de Teologia de Barcelona i fou consiliari diocesà de la Unió de Graduats d’Acció Catòlica Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense  1977, vicari general de l’arxidiòcesi de Barcelona 1979, bisbe auxiliar 1989 i bisbe de Tortosa  1991, el 1997 fou nomenat arquebisbe de Tarragona L’any 1996 començà a exercir de consultor del Pontifici Consell per als Laics Des del 1990 fins al 2002 fou president de la Junta…