Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
apologeta
Cristianisme
Nom donat a cadascun dels escriptors cristians que al s II feren la defensa de llur fe davant els emperadors, els pagans o els jueus.
Llur mètode consistia a mostrar que el cristianisme no era perillós a l’estat, sinó que era moralment i culturalment superior al paganisme Enfront dels jueus volgueren mostrar com les profecies de l’Antic Testament s’acomplien en Crist Els principals foren Aristides, Justí, Tacià, Atenàgores, Teòfil, Minuci Fèlix i Tertullià
carmelitana terciària descalça
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada a Lleida i a Ciutadella el 1860 pel carmelità Francesc Palau i Quer.
A la seva mort, es dividí en dues branques carmelitanes missioneres , amb llur casa provincial a Barcelona i 36 cases als Països Catalans, i carmelitanes missioneres teresianes , amb llur casa generalícia a Tarragona i 46 cases als Països Catalans ambdues congregacions s’han estès molt tenen unes tres-centes cases arreu del món
adoratriu
Cristianisme
Professa d’un orde religiós fundat el 1850 a Madrid per Micaela Desmaisières, vescomtessa de Jorbalán (en religió María Micaela del Santísimo Sacramento) per a acollir i instruir noies considerades com a extraviades o en perill d’extraviar-se.
L’orde, aprovat el 1858, fou anomenat Congregació de Religioses Adoratrius Esclaves del Santíssim i de la Caritat Als Països Catalans tenen casa a Alacant, Barcelona, Badalona, Palma, Girona, Sant Just Desvern i València Actualment han afegit a llur finalitat inicial la de l’educació de les noies desplaçades de llur medi habitual
pobre | pobra
Cristianisme
Denominació adoptada pels membres de diverses congregacions religioses i sectes, per subratllar llur condició de pobresa i, sobretot, llur adhesió a l’esperit de la pobresa evangèlica.
Foren coneguts així, especialment, els valdesos valdès, sobretot després de l’escissió vers el 1205, i hom els anomenà a França pobres de Lió a Itàlia pobres llombards
congregació monàstica
Cristianisme
Unió de diversos monestirs sota un únic superior, tot conservant llur independència.
carisma
Cristianisme
En llenguatge teològic, do especial de Déu, destinat a influir socialment en la comunitat eclesial i atorgat a un cristià prescindint del seu grau jeràrquic.
Les lletres apostòliques, sobretot de Pau, són un testimoni de l’existència i de l’abundància dels carismes gr Χάρισμα , chárisma, 'do’, ‘gràcia’ en l’Església primitiva Però ja aleshores el gran problema fou destriar els autèntics dons de Déu de les imitacions i el d’harmonitzar-los amb la disciplina de la comunitat, i es desenvolupà una doctrina del discerniment dels dons de l’Esperit Segons el Concili Vaticà II, que ha reconegut que els carismes formen part de l’estructura més essencial de l’Església, el judici sobre llur autenticitat i llur bon ús pertany a les…
reparadora
Cristianisme
Nom donat a les religioses de diverses congregacions, entre les quals es destaquen les Reparadores del Sagrat Cor, fundades a Lió, i l’Institut de Maria Reparadora, fundat per Emilie d’Oultremont el 1854.
Eminentment contemplatives, llur finalitat és l’adoració del Santíssim i la penitència
Pere Claver i Sobocano

Pere Claver i Sobocano
© Fototeca.cat
Cristianisme
Missioner jesuïta.
Estudià a la Universitat de Barcelona i al collegi de Cordelles 1596-1601 El 1602 ingressà a la Companyia de Jesús estudià a Girona i a la ciutat de Mallorca 1604-08, on tingué per mestre Alonso Rodríguez Passà a Barcelona, on féu estudis teològics, i aviat se n'anà a Nova Granada com a missioner Acabà la seva formació a Bogotà i s’installà a Cartagena de Indias 1615, que fou des d’aleshores el seu camp de treball S'ocupà dels malalts, dels empresonats i, especialment, dels esclaus negres procedents d’Àfrica, procurant llur formació religiosa i llur millor integració…
teologia dogmàtica
Cristianisme
Part de la teologia, de caràcter sistemàtic, que tracta del dogma i que hom distingeix de la teologia bíblica i de la moral.
En el seu estudi hom insisteix actualment en la necessitat, més ellà d’un simple tractament especulatiu, d’una història del dogmes per a possibiltar llur correcta comprensió
John William Colenso
Cristianisme
Bisbe anglicà de Sud-àfrica.
La seva teoria sobre la no-historicitat del Pentateuc li valgué la deposició, que no acceptà morí a la seva seu Defensor dels zulús, traduí la Bíblia a llur idioma
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina