Resultats de la cerca

Canonge de Màlaga, defensà l’alliberament evangèlic de l’home i el diàleg amb el marxisme San Pablo al día 1956, El cristianismo no es un humanismo 1966, Creer es comprometerse 1967, El poder popular, tentación de Jesús 1983 Collaborador de Qüestions de Vida Cristiana , fou una de les figures més decisives del catolicisme espanyol A Ay de mí si no evangelizare 1971 es presenta ell mateix

Anomenat l’Apòstol d’Andalusia , excellí com a predicador popular i es destacà per la defensa intransigent dels principis catòlics Fou beatificat el 1894 La seva festa se celebra el 24 de març

Ordenat sacerdot el 1955, el 1959, a través d’ Agermanament , fou enviat a l’arxidiòcesi d’Antofagasta Xile, on fou administrador apostòlic de la prelatura nullius de Calama, sufragània d’Antofagasta Tornat a Catalunya el 1967, el 1971 fou nomenat bisbe de Zamora i, el 1973, de Màlaga, on promogué iniciatives culturals Museu Diocesà, Centre Diocesà de Teologia Acostumà a tractar els temes actuals de pastoral a través d’uns escrits titulats Cartas a Valerio , que tenien molta acceptació popular El 1991 renuncià el càrrec de bisbe de Màlaga i es retirà a un centre…

Fundà els periòdics El Debate 1910 i Ya 1935 i l’Editorial Católica Organitzà i dirigí l’Acció Catòlica i influí Gil-Robles i la CEDA Ordenat de sacerdot 1940, fou nomenat bisbe de Màlaga 1947 i cardenal 1965

Les tres cases que tenien a Mallorca foren agregades, el 1951, a la congregació de germanes carmelitanes del Sagrat Cor de Jesús , fundades a Màlaga el 1924 per Assumpció Soler i Gimeno, congregació que s’ha estès més per la part d’Andalusia, Castella i Portugal actualment, a part les cases de Mallorca, en tenen una a Quart de Poblet Horta

Abat mitrat de Vilafranca del Bierzo, fou nomenat bisbe de Lleida 1819-24 S'oposà fermament al sistema constitucional Detingut com a represàlia per la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís abril del 1823, fou desterrat a Màlaga i després a Tortosa Restablert l’absolutisme, reuní en un volum els seus escrits anticonstitucionals El 1824 fou nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba

Fill de Joan de Borja i Enríquez, tercer duc borgià de Gandia Canonge de Toledo, fou consultor del Sant Ofici, membre del consell suprem de la inquisició i president del consell de l’arxiduc-cardenal Albert d’Àustria 1594-98

Abat de Sant Pere de la Portella amb residència a Sant Pau del Camp a Barcelona En la guerra del Francès féu repetides donacions a l’erari públic Fou nomenat abat el 1811 per la Regència del Regne Fou president de la Congregació Claustral Tarraconense els anys 1816-19 Durant el Trienni Liberal fou denunciat a l’autoritat eclesiàstica pel fet d’haver proferit expressions antiliberals agost del 1820 i el 1823 fou exiliat a Màlaga, juntament amb el bisbe de Lleida Novament presidí la seva Congregació del 1825 al 1829, i durant el trienni següent fou nomenat vicepresident, però els presidents li…

Sorgí com a ampliació de les fornícules o pasteres on eren collocades als retaules, ja a l’edat mitjana, les imatges exemptes, que, en el cas de les imatges de la Mare de Déu, eren decorades sovint amb àngels d’on ve el nom de cambra angelical amb què també era conegut el cambril Esdevingué un element típic de la litúrgia espectacular de la Contrareforma Sovint és una autèntica capella, de cara a la qual pot ésser girada la imatge, i que sol servir també per a custodiar-ne les vestidures i joies Hi ha notícies del 1568 del cambril existent a l’antiga església romànica del monestir de…

Fou el més prestigiós dels prelats illustrats que regentaren la diòcesi durant la segona meitat del s XVIII La seva personalitat és explicada per una fecunda etapa de formació a València Hi fou rector de la parròquia de Sant Bartomeu, ensems que el primer catedràtic de filosofia a la universitat —on havia estudiat—, mestre de patges de l’arquebisbe Andrés Mayoral i canonge magistral S'hi distingí per la facilitat i la qualitat de la seva predicació, per la seva contundent adhesió a uns principis mal anomenats jansenistes —en realitat, regalistes, rigoristes, i tendents a l’episcopalisme— i…