Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
preternatural
Cristianisme
Dit dels dons atorgats per Déu a l’home en el seu estat original, els quals perdé aquest pel pecat i, a diferència dels dons sobrenaturals, no ha tornat a recuperar malgrat la redempció.
Entre aquests dons destaquen la immortalitat, l’absència de sofriment i el domini de les passions
oblació
Cristianisme
Acció d’oferir quelcom a Déu, especialment el pa i el vi de l’eucaristia.
Malgrat que aquest concepte pot indicar la missa, hom sol restringir-ne l’ús al moment de l'ofertori
teologia dels misteris
Cristianisme
Teologia elaborada per Odo Casel i l’abadia de Maria Laach, basada en l’antiga concepció litúrgica i patrística, segons la qual el misteri no es redueix al seu aspecte intel·lectualista, sinó que és una presència actual de l’acció salvífica de Crist participada pels fidels en la celebració litúrgica.
Malgrat alguna censura eclesiàstica, provocada per referències als cultes mistèrics pagans, constitueix la primera aportació seriosa de teologia a l’incipient moviment litúrgic
panenteisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina ideada per K.C.F. Krause, segons la qual Déu és en tot i tot en Déu.
Malgrat la similitud fonètica, és més a prop del teisme que no del panteisme Hom l’ha considerat també una forma de deisme
marista
Cristianisme
Membre de l’institut de vots simples anomenat Societat de Maria, fundat el 1824 a Lió pel sacerdot francès Jean-Claude Colin i aprovat per Pius IX el 1873, amb una finalitat bàsicament missionera.
Consta de sacerdots i de germans El 1882 fundaren un seminari major a Barcelona, que perdurà deu anys el 1890 hi fundaren un seminari menor, que el 1908 fou traslladat a Malgrat
Joan Facund Sureda i Font
Cristianisme
Eclesiàstic.
Professà el 1754 al convent d’augustinians de Palma Lector de filosofia i de teologia, compongué un Diccionario mallorquín, castellano y latín , en un volum, que no arribà a ésser publicat malgrat l’interès de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País
Pau II
Cristianisme
Nom que adoptà Pietro Barbo en esdevenir papa (1464-71).
Creat cardenal 1440 pel seu oncle Eugeni IV, un cop papa no respectà la capitulació electoral favorable al conciliarisme Encoratjà les arts gràfiques, malgrat l’oposició que trobà entre els cercles humanistes romans, els quals blasmava de paganitzants Hom li deu la disciplina del jubileu
concupiscència
Cristianisme
Tendència espontània, prèvia a l’opció lliure, que inclina la voluntat vers un bé parcial.
Sant Agustí en féu resultat del pecat original Però com que, àdhuc batejat, l’home continua subjecte a la concupiscència, els reformadors en conclogueren que el cristià, justificat, continuava essent pecador El concili de Trento declarà que la concupiscència no era pecat, malgrat que en provenia i hi portava
Guillem de Cerdanya
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1041-75), fill del comte Guifré II de Cerdanya.
El seu germà Guifré, arquebisbe de Narbona, li comprà simoníacament el bisbat d’Urgell 1041 malgrat això, el 1050 s’oposà a les pretensions del seu altre germà, el comte de Cerdanya Ramon I, sobre l’Urgell i, més tard, secundà els processos d’excomunió contra el primer
Antoni Peirí
Cristianisme
Missioner franciscà.
Des del 1796 treballà a Califòrnia, primer al centre de San Luis Obispo i després al de San Luis Rey 1798-1831, que fundà malgrat haver jurat fidelitat a les noves autoritats mexicanes 1826, el 1832 sortí de les missions i anà a Mèxic i després a Barcelona 1834