Resultats de la cerca

Marí, o, segons altres llegendes, soldat o bisbe, sobre el seu sepulcre, sempre molt visitat, Joan Cassià feu construir el monestir de Sant Víctor de Marsella ~415 Li fou dedicada 1113 també l’abadia parisenca de Saint Victor victorí

S'inicià en el monaquisme a Betlem i a Egipte Fou ordenat secerdot a Roma el 405 Vers el 415 fundà el monestir de Sant Víctor a Marsella, en el qual romangué fins a la mort Fundà altres monestirs, femenins, a la regió En les seves Collationes criticà la doctrina augustiniana de la gràcia, dins la línia teològica semipelagiana Escriví també De Institutis cenobiorum La seva obra influí en la regla de sant Benet

Era abat de Montserrat el 1451, com a successor d’Antoni d’Avinyó Doctor en dret, dictà constitucions i capítols per als monjos, els ermitans i la confraria de Montserrat Tingué el càrrec de bibliotecari reial, i fou amic personal dels papes Nicolau V i Calixt III Aquest li conferí, el 1456, el comandament d’una galera pontifícia que havia de lluitar contra els turcs Aquell mateix any hom el troba en constants actuacions contra les extralimitacions del governador Galceran de Requesens i del mateix Magnànim i en defensa de les Constitucions de Catalunya El 1461 era president de la generalitat…

Fou secretari del seu oncle Custodio Merino, bisbe de Cartagena de Indias 1809 Novament a Castella, escriví una Impugnación de los diálogos argelinos , que no gosà publicar, i collaborà en la Biblioteca de la Religión des del 1826 Nomenat bisbe, hagué d’exiliar-se el 1837 per haver-se negat a jurar la constitució

Des del 1949 ensenyà a la Sorbona Bon coneixedor de la patrística i en especial de sant Agustí, sobre el qual escriví àmpliament De Saint Augustin et l’augustinisme , 1957, que fou traduït al català, dirigí la Nouvelle Histoire de l’Église 1963-77 i hi collaborà La seva reflexió pacient i minuciosa fou completada per la vocació a esperonar investigacions científiques collectives Patristica sorbonensia , entre les principals Tenia una concepció global del coneixement històric presentat sobretot a Théologie de l’histoire , 1968 que el féu comprometre's en el present de la història, al moment…

Legat dels papes a Catalunya i a la resta de regnes hispànics, fou abat de Sant Víctor de Marsella, bisbe d’Albano i arquebisbe de Narbona Era fill del vescomte Ricard II de Millau i de Gavaldà i de Ricsenda de Narbona Home zelós i actiu, fou un protegit de Gregori VII, que molt jove encara el féu cardenal i el trameté com a legat als regnes hispànics 1078 Com a legat reuní sínodes als diversos regnes, sobretot als castellans, on introduí la litúrgia romana Mort Gregori VII 1085, entrà en conflicte amb Víctor III, que l’arribà a excomunicar 1087, però serví de nou Urbà III i…

Entrà a l’orde el 1825 i s’ordenà el 1833 Dos anys després, a causa de l’exclaustració, marxà a Itàlia i més tard 184244 residí a Marsella, on tingué cura dels treballadors espanyols Després d’haver tornat a Barcelona 1844, serví com a sacerdot diocesà a les parròquies de Mataró i d’Arenys de Mar El 1863 obrí una casa missió a Arenys de Mar, que el 1879 es convertí en el primer convent caputxí del país després de l’exclaustració És autor d’unes Notas biográficas que es publicaren el 1891

Féu estudis a Girona i a Montpeller Entrà al convent dominicà de Girona, d’on fou lector de lògica, però renuncià el càrrec i es retirà a fer penitència i vida eremítica a la cova de Marsella reclamat al convent a causa de la manca de salut, es retirà de nou en una cova propera a Girona, on es lliurà a grans mortificacions fins a la mort, després de la qual fou venerat com a sant i beatificat per Innocenci XIII La seva festa se celebra el 25 de setembre

Estudià a Bolonya Fou paborde de la catedral de Tortosa 1639 Publicà Milicia angélica de santo Tomás de Aquino 1643, Fruits espirituals del Via-Crucis 1646 i Noves rimes en llaor de la Mare de Déu 1649 Es mostrà contrari a Felip IV de Castella durant l’ocupació francesa de Tortosa 1648-50 i hagué de fugir a Barcelona en caure la ciutat El 1651 anà a Tolosa Llenguadoc en el seguici de Pèire de Marca El 1668 passà a Marsella, però naufragà davant Toló i hi morí poc després

Una tradició medieval narra que el seu cos, portat d’Orient per uns mercaders cap a Marsella, hagué d’ésser dut a Barcelona a causa d’una tempestat Hom el venerà a l’església de Sant Fruitós, al peu del Montjuïc, esdevinguda de Santa Madrona El seu culte fou molt popular, i fou traslladada sovint, fins que fou fixat en el convent de Sant Agustí Alguns biògrafs tardans la feren filla de Barcelona Té capelles en uns altres indrets del Principat, com a Seva Osona, on una tradició local la fa una pastoreta d’aquest lloc La seva festa se celebra el 15 de març