Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Eulàlia Anzizu i Vila
Cristianisme
Nom de religió de la monja clarissa Mercè Anzizu i Vila.
Filla única d’una de les famílies de l’alta societat barcelonina, els Anzizu-Vila, amb vincles amb els Bacigalupi, els Girona i els Güell, quedà òrfena en l’adolescència, primer dels pares i després dels avis Estigué sota la protecció de l’industrial Eusebi Güell i la seva esposa Isabel López, filla dels marquesos de Comillas , mecenes d’Antoni Gaudí i de Jacint Verdaguer , el qual es convertí en el seu mentor i encoratjà la seva vocació religiosa i literària El 1893 inicià la seva obra poètica, que continuà fins el 1909 Pòstumament, el 1919, en fou publicada una part amb el títol de Poesies…
mercedari

Convents de mercedaris als Països Catalans
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de l’orde de la Mercè, fundat a Barcelona el 1218 per Pere Nolasc, amb l’assessorament de Ramon de Penyafort i l’ajuda del rei Jaume I, arran d’una pretesa aparició de la Mare de Déu, el 2 d’agost de 1218.
Al seu inici, era una confraria de cavallers, ciutadans i clergues que tenien cura de l’hospital de Santa Eulàlia i recaptaven almoines per a rescatar captius els seus membres eren coneguts com a frares de Santa Eulàlia La seva organització s’assemblava a la dels ordes militars i fins a l’any 1317 els seus mestres generals foren cavallers laics Jaume I els concedí per escut les armes reials, que portaven sota la creu de Santa Eulàlia o de la catedral de Barcelona, i facilità llur expansió a les principals ciutats dels Països Catalans Girona 1222, Lleida 1225, Tàrrega 1227, Perpinyà 1228,…
comanador | comanadora
Cristianisme
Superior d’algunes cases religioses, especialment de l’orde de la Mercè.
Bernat Armengol i de Folch
Cristianisme
Teòleg i predicador de l’orde de la Mercè, al qual ingressà el 1680.
Doctor en teologia a la Universitat de València, es dedicà a l’ensenyament i a la predicació Fou elegit provincial 1720 i definidor general de l’orde És autor d' Evangelio, tesoro de perfecciones varias en cuatro virtudes solas ponderado 1718, i deixà inèdita una collecció de Sermones panegíricos y morales
Francesc de Boïl
Cristianisme
Bisbe de l’Alguer (1653-55).
Mercedari, ensenyà teologia a Salamanca i a Barcelona fou jutge del Sant Ofici i predicador de Felip IV de Castella Introduí a l’Alguer l’orde de la Mercè
Nadal Gàver
Cristianisme
Frare mercedari, mestre en arts i en teologia.
Actuà d’ambaixador d’Alfons IV a la cort pontifícia Fou prior 1429 i mestre general 1442 del convent de la Mercè de Barcelona Escriví, entre altres obres, que no es conserven, uns annals del seu orde titulats Speculum fratrum Sacri Ordinis Sanctae Mariae de Mercede
Pere Ermengol
Cristianisme
Mercedari.
Estudià a Cervera i a Vic, i es dedicà algun temps al bandidatge Ingressà a l’orde de la Mercè 1258, treballà en el rescat de presoners als regnes de Granada i de Múrcia i a Alger, on s’oferí com a ostatge Considerat sant, Innocenci XI n'aprovà el culte el 1686 La seva festa se celebra el 27 d’abril
mercedària
Cristianisme
Religiosa de l’orde de la Mercè o d’un dels diferents instituts creats modernament amb aquest nom.
La branca femenina de l’orde fou fundada, a Barcelona, el 1261, per Maria de Cervelló Entre els s XVI i XVIII foren molt nombroses a Espanya i a Amèrica les monges de clausura Actualment tenen una vintena de convents a l’Estat espanyol units en federació, i es dediquen a la contemplació i a la docència
Pere Pasqual
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
De família de mossàrabs, fou canonge de la seu de València i el 1250 prengué l’hàbit de l’orde de la Mercè El 1253 s’encarregà de l’educació de l’infant Sanç i en ser aquest nomenat arquebisbe de Toledo 1267 sembla que l’acompanyà i l’assistí fins el 1276 Tradicionalment, s’ha identificat amb Pere, abat de São Miguel de Trasmiras de la diòcesi de Braga Portugal, el qual el 1296, a Roma estant, fou nomenat bisbe de Jaén Aquest bisbe Pere, mentre visitava la seva diòcesi de Jaén el 1297, fou fet presoner pels àrabs i patí captiveri a la ciutat de Granada, on finalment fou…
,
Senior
Cristianisme
Bisbe de Saragossa (855-d 863).
Només se'n sap que s’apropià el cor de sant Vicenç màrtir, portat de València el 855 per Audald, monjo de Conques i després de Castres, i que l’hagué de restituir, a causa de l’interès que hi posà el comte Salomó de Cerdanya, el 863/864 L’autoritat del bisbe es trobava aleshores a mercè del califa de Còrdova a través del valí de Saragossa Al seu temps consta que l’església de Santa Maria era la principal de la ciutat