Resultats de la cerca

Doctor en dret i canonge de Barcelona, essent bisbe d’Elna asistí al concili de Trento i s’oposà a la seva suspensió Fou amic del futur cardenal Granvelle, amb el qual sostingué correspondència Durant el seu pontificat a Urgell residí sovint a Barcelona A Lleida, i dins l’esperit de Trento, fundà el Collegi de la Concepció, a la Roqueta, amb rendes pròpies, per a la formació de preveres, i convocà un sínode a la ciutat el 1557 Projectà un pla de reforma per a l’estudi general de Lleida, que portà a terme el seu successor Antoni Agustí Féu publicar a Barcelona 1556 el Stylus capibreviandi de…

Ingressà a l’orde caputxí el 1755, professà el 1757 amb el nom de Miquel de Petra , i l’any 1765 s’ordenà de prevere Estudià filosofia, matemàtiques i dibuix Fou professor de filosofia i teologia al convent dels caputxins de Palma on fou el primer a ensenyar filosofia experimental basant-se en Ramon Llull També ensenyà matemàtiques a l’escola de la Societat Econòmica d’Amics del País i a la Universitat Literària de Mallorca Organitzà el museu d’antiguitats i d’història natural i la biblioteca conventual, que continuà Lluís de Vilafranca Com a arquitecte desenvolupà la seva…

Estudià a Barcelona, on vers el 1525 entrà al servei de fra Joan de Quintana, abat de Montaragó i confessor de Carles V, el qual acompanyà a Itàlia amb motiu de la coronació de l’emperador Bolonya, 1530 Estudià lleis a Tolosa, al Llenguadoc, però n’hagué de fugir, perseguit per la inquisició Viatjà, aleshores, per Basilea i Estrasburg, on entrà en contacte amb alguns reformadors Johannes Oecolampadius , Martí Bucer , etc i publicà De trinitatis erroribus libri septem 1531 i Dialogorum de trinitate libri duo 1532, intent d’aclarir els punts més controvertits sobre la Trinitat tanmateix, es…

Biografia Començà el noviciat a l’Escola Pia d’Oliana el primer de juliol de 1703 i professà a l’orde el 2 juliol de 1704 Estudià a la Universitat d’Osca i fou ordenat de sacerdot el 21 de setembre de 1709 a Barcelona En esclatar la guerra de Successió els escolapis sards marxaren a la seva terra i a Catalunya només quedà un reduït grup de catalans amb algun aragonès que assumiren la continuïtat de l’Escola Pia El pare Miquel fou un dels religiosos fonamentals d’aleshores esdevingué rector de Castellbò 1711-12 i de Moià 1712-24, mentre ensenyava filosofia, teologia, llatí o…

Entrà al convent franciscà de Perpinyà i completà estudis a Girona 1652, a Reus i a Vic, on fou ordenat de prevere 1654 Fou lector de filosofia a Vic i de teologia a Girona, a Tarragona i a Barcelona, guardià i custodi de Tarragona, visitador dels convents de Sardenya i de València i provincial de Catalunya 1684-86 Essent bisbe, féu construir la gran escala d’accés a la catedral gironina Es remarcà en l’ordenació i apaivagament d’antigues discòrdies en el capítol gironí i féu erigir el convent franciscà de Sant Salvi de Cladells Selva 1690 i restaurar l’església de les clarisses de Girona…

Fou catedràtic de poesia a la Universitat de València 1515 Compongué uns goigs a la Mare de Déu, anteriors al 1490 i desapareguts, i el 1511 participà en un certamen poètic celebrat a València amb un poema de versos decasíllabs “Fort i guarnit, castell inexpugnable” recollit al llibre Obres fetes en llaor de la seràfica santa Caterina de Siena València 1511

Fou becari a Magúncia, on estudià amb Salzinger Publicà un Dialogus1 Magúncia 1740, on, seguint la idea lullista, defensa la possibilitat de demostrar les veritats de la fe mitjançant la raó natural Féu també una versió llatina del Llibre de santa Maria i una introducció a l’art lullià, inèdites

Ingressà a l’orde el 1565 Fou elegit provincial del Regne de Mallorca el 1567 El 1571 participà en l’expedició de Lepant com a confessor i consultor de Joan d’Àustria Escriví un Diario de los sucesos de la armada de la liga mandada por el Serenísimo Señor Don Juan de Austria que restà inèdit fins el 1847

Quan el 1458 fou elegit abat de Poblet, era abat comendatari de Sant Salvador de Breda i ja havia acomplert diverses missions diplomàtiques a Itàlia per encàrrec d’Alfons el Magnànim Des del 1460 actuà intensament al servei de Joan II i de la generalitat ambaixada reivindicativa a Joan II arran de l’empresonament de Carles de Viana, negociacions de Vilafranca del Penedès, etc, però en produir-se el trencament entre el rei i la generalitat 1462 seguí la causa del monarca, mentre que la comunitat de Poblet es mantenia fidel a aquella La divisió entre el cenobi i el seu abat durà fins que Joan…

De família noble, la seva amistat amb Constantí IX Monòmac li valgué el patriarcat Consumà la ruptura amb Roma 1054, que es congriava des de feia dos segles Cisma d'Orient La seva formació neoplatònica l’inclinà a combinar la política amb el misticisme