Resultats de la cerca

D’origen hispanovisigòtic, probablement en temps de Carlemany s’establí de primer amb alguns monjos al Vallespir, en una cella de Sant Martí d’Albera, i tot seguit passà a Sureda, entre el Tec i l’Albera, per a fundar-hi el monestir de Sant Andreu

Era fill de Ramon Berenguer de Tagamanent i d’Ermessenda i fou lliurat pels seus pares a la canònica de Sant Joan el 25 de juny de 1127 Allà habità, amb fama de santedat, fins el 12 de setembre de 1161 A causa de la veneració que hom li professà tot seguit el 1345 li fou construït un sepulcre d’alabastre amb una estàtua jacent i una inscripció que recorda la seva vida Aquest sepulcre fou profanat pels francesos el 1794 i destruït en part el 1936, però ha estat recompost i es guarda a l’església del monestir de Sant Joan També hi ha una vida llatina anònima s XIV que recorda la seva santedat…

Enginyer agrícola especialitzat en desenvolupament rural i diplomat en ordenació territorial, la seva activitat professional ha estat relacionada amb serveis d’estudis socioeconòmics Fou membre fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, diputat al Parlament de Catalunya, conseller d’agricultura del 1984 al 1989 i tres vegades regidor a l’ajuntament de Barcelona Abandonà l’activitat política per fidelitat a la seva condició de catòlic Presideix l’associació E-Cristians i la Convenció de Cristians per Europa Dirigeix el periòdic digital Forum Libertas i collabora en alguns mitjans de…

Filla del comte Delà I d’Empúries Vídua de Miró, de qui tingué els fills Miró, Sunifred i Quintilo, fou nomenada abadessa de Sant Joan 955 Augmentà el patrimoni del monestir amb la cessió de l’indret de Juïgues, a l’Empordà, que rebé de la seva germana Virgília i altres béns a Vallfogona Ripollès i Cerdanya Reedificà i féu consagrar pel bisbe Ató de Vic les esglésies de Vidrà, Llaés, Sora i Vallfogona, situades en les possessions del monestir 960

Fou elegit per la facció dels comtes de Tuscolo i sostingut per l’emperador Otó II Amb assistència d’aquest, convocà dos sínodes per a la reforma de les esglésies romana i germànica, i confià la difusió dels decrets del sínode de Roma 981 al bisbe Miró Bonfill de Girona Entre el 974 i el 979 concedí privilegis a alguns monestirs catalans i a la canonja de Santa Maria de Besalú, fundada per Miró Bonfill, a canvi d’un cens a la Seu Apostòlica El 978, per mitjà de dues butlles, confirmava l’elecció de Frujà com a bisbe de Vic, d’obediència narbonesa, contra Guadall,…

Era fill dels comtes Sunifred I i Ermessenda, d’Urgell-Cerdanya i, probablement, de Barcelona, i germà del comte Guifré I el Pelós Tot i la seva condició clerical era diaca i de monjo no es captingué amb la deguda moderació així, féu costat al seu altre germà, Miró I el Vell, en les incursions devastadores per les terres i les esglésies del Rosselló i de Septimània contra el marquès Bernat de Gòtia, cosa que li valgué una greu admonició del papa Joan VIII el 878 per tal que retornés al seu monestir També ajudà el seu germà Guifré I en el repoblament de la plana de Vic l’alou…

Era d’origen urgellès i germà d’Àtila, un dels monjos que entrà al monestir el 854, ensems amb Protasi La seva entrada fou un xic posterior, però és esmentat com a possessor de béns amb el seu germà des d’aquella data Fou elegit abat poc abans del 865, i regí l’abadia fins als volts del 874 Durant el seu abadiat mantingué sempre una estreta relació amb Protasi, retirat a Cuixà Augmentà els béns de l’abadia amb noves adquisicions i cercà l’amistat i la protecció del comte Miró I de Rosselló

Sota la tutela del bisbe Gomar de Vic i d’un grup de clergues, governà directament l’abadia a partir del 897, per a la qual el 899 obtingué del rei Carles el Simple un precepte d’immunitat i protecció Més de cent documents entre el 902 i el 942 parlen de la seva intensa activitat a favor del patrimoni del seu monestir i del repoblament de les seves terres a Vallfogona de Ripollès, Llaers, Seguries i les valls de Lillet i de Ribes El 913 precisà davant els seus súbdits i el comte Miró els drets jurisdiccionals del seu monestir El 921 cedí els seus quantiosos béns privats a Sant…

Arxipreste del bisbat d’Urgell, probablement d’origen cerdà, el 845 inicià una sèrie de compres a Cuixà i a la vall de Codolet, que el convertiren en senyor del lloc El 854 amb un grup de sis companys, preveres i diaques, de la diòcesi urgellenca es lliurà com a convers al monestir d'Eixalada , donant-li l’església de Sant Germà de Cuixà i el seu alou on ell residia amb els seus companys, convertida en casa monàstica filial d’Eixalada Quan la riuada de la Tet 878 s’emportà el monestir d’Eixalada, els monjos que se salvaren del desastre es traslladaren a Cuixà, on sota la direcció de Protasi,…

A mesura que l’Església romana s’anà organitzant, sorgiren les escoles catedralícies o episcopals , organitzades pels bisbats, i les conventuals o monacals , assignades d’antuvi a la promoció dels futurs monjos i en les quals la instrucció incloïa l’estudi de l’Escriptura, música, càlcul del calendari eclesiàstic i treballs manuals Als Països Catalans, les primeres escoles destinades a la formació de nous clergues es formaren, sobretot, entorn de personalitats com ara el bisbe Ató de Vic o el bisbe Miró Bonfill de Girona segle X Els escolars, fins al segle XI, havien de conèixer…