Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Berenguer Marc
Cristianisme
Mestre de l’orde de Montesa (1392-1409).
Conseller i domèstic de Joan I de Catalunya-Aragó, sobre qui exercí una gran influència Mort aquest, fou inclòs en el procés del Consell de Joan I , però fou perdonat pel rei Martí l’Humà el 1396 Assistí a la coronació del rei Martí 1399 a Saragossa, on duia la bandera reial
Enric de Borja i d’Aragó
Cristianisme
Cardenal (1539).
Fill del primer matrimoni de Joan de Borja i Enríquez, duc de Gandia Fou comanador major de l’orde de Montesa 1537-40 i bisbe de Squillace
Pere Alegre
Cristianisme
Abat de Santes Creus (1309-35).
Gran amic i conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó, que l’honorà amb diverses ambaixades Fou constructor d’obres importants, com el sepulcre d’aquell rei, el claustre gòtic i el cimbori Per delegació pontifícia fundà l’orde de Montesa a Barcelona l’any 1319, i en designà els primers mestres La seva època fou la més pròspera del monestir
Ausiàs Despuig
Cristianisme
Cardenal.
Nebot de Lluís Despuig, mestre de Montesa Fou arquebisbe de Mont-real de Sicília 1458-83 i nomenat canceller abans del 1470 de Ferran II durant el seu regnat a Sicília El 1475 fou nomenat arquebisbe de Saragossa, mitra que hagué de renunciar el 1478 a causa de l’hostilitat de Joan II fou també bisbe de Capaccio, seu sufragània de Salern 1476-83, i abat comendatari de San Pietro d’Èboli Sixt IV el creà cardenal amb el títol de Santa Sabina 1473-83 Per delegació del papa acomplí diverses missions de caire polític i diplomàtic davant de l’emperador Frederic III i de la dieta de…
Vicent Blasco i Garcia
Història
Cristianisme
Teòleg i erudit.
El 1750 es doctorà en teologia Fou mestre 1753 de Montesa Costera i catedràtic de teologia i de filosofia 1763-67 de la Universitat de València, on introduí la filosofia moderna Passà a la cort, on fou nomenat mestre de l’infant Francesc Xavier 1768-80 Obtinguda una canongia a València, hi tornà Nomenat rector de la Universitat 1748-87, aconseguí del rei l’aplicació d’un nou pla d’estudis i el restabliment del patronat, suspès des del 1774 Fou nomenat rector perpetu Arran de la invasió napoleònica, fou vocal de la junta eclesiàstica i d’instrucció pública 1809 i vocal president…
orde militar
Història
Cristianisme
Institució religiosomilitar creada a partir de la fi del segle XI per defensar els pelegrins que anaven a Terra Santa a lluitar contra els infidels.
Els seus membres eren a la vegada monjos i soldats, que vivien sota una regla amb els tres vots clàssics de pobresa, obediència i castedat, a què solien unir el quart vot perpetu de lliurar-se a una guerra santa contra els infidels Foren acceptades i estructurades per l’església al principi del segle XII i cal considerar-los originats en l’esperit de croada que per aquest temps informava la cristiandat Eren un exèrcit permanent, enfront dels croats, que ho eren només temporalment Es fonamentaven en la idea del miles Christi , defensada per sant Bernat, segons el qual el monjo que mor lluitant…
mercedari
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de l’orde de la Mercè, fundat a Barcelona el 1218 per Pere Nolasc, amb l’assessorament de Ramon de Penyafort i l’ajuda del rei Jaume I, arran d’una pretesa aparició de la Mare de Déu, el 2 d’agost de 1218.
Al seu inici, era una confraria de cavallers, ciutadans i clergues que tenien cura de l’hospital de Santa Eulàlia i recaptaven almoines per a rescatar captius els seus membres eren coneguts com a frares de Santa Eulàlia La seva organització s’assemblava a la dels ordes militars i fins a l’any 1317 els seus mestres generals foren cavallers laics Jaume I els concedí per escut les armes reials, que portaven sota la creu de Santa Eulàlia o de la catedral de Barcelona, i facilità llur expansió a les principals ciutats dels Països Catalans Girona 1222, Lleida 1225, Tàrrega 1227, Perpinyà 1228,…
cistercenc | cistercenca
© fototeca.cat
Cristianisme
Monjo de l’orde del Cister.
Els cistercencs, dits monjos blancs a diferència dels negres o benedictins , tenen origen i es constituïren com a orde a partir de Cister Cîteaux i de llurs primeres fundacions Els tres primers abats foren Robert 1098-99, Alberic 1099-1109 i Esteve Harding 1109-33 Aquest darrer fou el veritable fundador de l’orde Obtingué de Pasqual II el Privilegium Romanum , que permetia al monestir de desenvolupar-se sense témer cap intervenció senyorial o episcopal La Carta de caritat , obra d’Esteve, és la llei fonamental del Cister amb la Regla i els Usos i consagrà l’autonomia de cadascun dels…