Els cistercencs, dits monjos blancs a diferència dels negres o benedictins, tenen origen i es constituïren com a orde a partir de Cister (Cîteaux) i de llurs primeres fundacions. Els tres primers abats foren Robert (1098-99), Alberic (1099-1109) i Esteve Harding (1109-33). Aquest darrer fou el veritable fundador de l’orde. Obtingué de Pasqual II el Privilegium Romanum, que permetia al monestir de desenvolupar-se sense témer cap intervenció senyorial o episcopal. La Carta de caritat, obra d’Esteve, és la llei fonamental del Cister (amb la Regla i els Usos) i consagrà l’autonomia de cadascun dels monestirs. El principi de subsidiaritat i el dret de visita que té la casa mare sobre la fundació la delimiten i concreten. Completa el sistema l’obligació que tenen tots els monestirs d’assistir una vegada l’any a capítol general a Cîteaux. El fi perseguit és que “amb una sola caritat i una sola regla visquem tots una vida semblant”. Un cop entrat Bernat com a novici a Cîteaux el 1112, amb els seus companys, començà a donar fruit aquesta flexible legislació, i, a la seva seva mort (1153), les fundacions i afiliacions passaven ja de 350, i l’orde s’estenia per tot Europa.
Es destacà el treball cistercenc de colonització agrícola amb les granges, l’obra d’evangelització de l’Europa central i del nord i llur acció contra els albigesos. Llur creixement portà els primers problemes greus, per la dificultat que la distància suposava per a les visites i l’assistència al capítol general, que s’anà espaiant cada vegada més. Això i el nacionalisme creixent provocaren, des del començament del segle XV, el naixement de les diverses congregacions, entre les quals són destacables, a la península Ibèrica, Castella (1425), Alcobaça o Portugal (1567) i la de la corona d’Aragó i Navarra (1616), amb Poblet i Santes Creus. De l’orde procedeixen també, per mitjà de Tart, el primer monestir femení cistercenc (1120-25), Lume Dieu, Tulebras, els monestirs de Las Huelgas de Burgos i Vallbona de les Monges. La discussió sobre l’abstinència de carn provocà el naixement de l'estricta observança al primer quart del segle XVII, i, el 1667, s’escindí de l’orde l’abat de la Trapa, A. de Rancé. Lleó XIII consagrà aquesta separació el 1892 i donà origen a l’orde cistercenc de l’estricta observança (trapenc).
L’orde cistercenc als Països Catalans
L’ordre cistercenc entrà als Països Catalans a mitjan segle XII, en vida de Bernat de Claravall, amb les fundacions pràcticament simultànies de Santes Creus i del monestir de Poblet, a través de les quals exercí una gran influència en els aspectes social, econòmic, polític i religiós. Els seus establiments agropecuaris poblaren dilatades zones acabades de conquerir als sarraïns a partir de l’acció de Ramon Berenguer IV, i hi introduïren noves tècniques de conreu, de racionalització del treball, de desplegament pecuari, amb l’organització de colònies agrícoles modèliques, i també amb la difusió d’un concepte de viure deslligat dels lligams del feudalisme. El monestir de Valldigna fou el més important del Regne de València i la seva influència fou comparable a la de Poblet i Santes Creus.
Implicats en empreses polítiques, diplomàtiques i guerreres, els monestirs cistercencs intervingueren de manera determinant en la vida del país, amb repercussió especial sobre la noblesa —mantingueren llur jurisdicció sobre els ordes militars de Calatrava i Montesa— i la monarquia i amb vot a les corts. Fins a la primeria del segle XVII els monestirs eren autònoms, amb dependència de l’abat i del capítol general de l’orde, exercida gairebé sempre, a la corona catalanoaragonesa, a través dels abats de Poblet i Santes Creus. L’organització en congregacions apareguda després del 1616 aplegà, amb els del Principat, els monestirs d’Aragó, del País Valencià, de Mallorca i de Navarra. Extingit l’orde per l’exclaustració del 1835, i després dels intents al Mas de Colom de Tàrrega (1899-1918) i de Sant Pau de Casserres, fou restaurat el 1940 a Poblet i, el 1967, s’establí amb estil nou a Solius (Baix Empordà). La branca femenina fou instaurada al segle XII i els seus membres provenien, fins a època recent, de la noblesa.
Monestirs cistercencs als Països Catalans
| Monestirs masculins | ||
| Abadies | ||
| Santes Creus (Alt Camp) | 1152-1835 | instal·lats originàriament a Valldaura i després a Ancosa |
| Poblet (Conca de Barberà) | 1153-1835 i des del 1940 | |
| Clariana (o Jau) (Conflent) | 1162-1603 | abans monestir benedictí |
| Escarp (Segrià) | 1214-1835 | |
| Lavaix (Alta Ribagorça) | 1230-1820 | abans monestir benedictí |
| Benifassà (Baix Maestrat) | 1235-1835 | |
| la Real (Mallorca) | 1235-1835 | |
| Vallbona (Vallespir) | 1242-1603 | incorporat a l’Eula |
| Valldigna (Safor) | 1279-1835 | |
| Sant Bernat de Rascanya (Horta) | 1372-1545 | passà als jerònims |
| Priorats | ||
| Sant Vicent de la Roqueta (València) | 1287-1835 | |
| Natzaret (Barcelona) | 1311-1835 | |
| les Franqueses (Noguera) | 1452-1700 | |
| Sant Pau de Manresa (Bages) | 1472-1700 | |
| el Tallat (Urgell) | 1509-1822 | |
| l’Eula (Perpinyà) | 1567-1790 | abans femení |
| Montsant (Costera) | 1580-1835 | abans femení |
| Solius (Baix Empordà) | des del 1967 | |
| Monestirs femenins | ||
| Valldemaria (Selva) | a. 1158-1492 | abans monestir benedictí |
| Cadins (Alt Empordà) | 1169-1492 | traslladat al Mercadal |
| Vallverd (Noguera) | a. 1172-1474 | |
| Vallbona de les Monges (Urgell) | des d’abans del 1175 | |
| les Franqueses (Noguera) | a. 1186-1452 | passà a priorat masculí |
| la Bovera (Urgell) | a. 1195-1237/49 | traslladat a Vallsanta |
| Sant Hilari (Lleida) | 1204-1717 | traslladat a Tamarit de Llitera |
| Bonrepòs (Priorat) | 1210-1452 | |
| Valldonzella (Barcelona) | des del 1237 | |
| Valldaura (Berguedà) | 1237-1399 | traslladat a Manresa |
| l’Eula (Perpinyà) | a. 1247-1567 | passà a priorat masculí |
| Vallsanta (Urgell) | a. 1249-1589 | incorporat al Pedregal |
| la Saïdia (València) | des del 1268 | actualment a Benaguasil |
| Montsant (Costera) | 1273-1580 | passà a priorat masculí |
| el Pedregal (Urgell) | a. 1276-1604 | s’uní a Sant Hilari de Lleida |
| Montbenet (Berguedà) | 1338-a. 1572 | |
| Valldaura (Manresa, Bages) | 1399-1472 | |
| el Mercadal (Girona) | 1492-1936 | establert després a Salt amb el nom de Sant Feliu de Cadins |
| el Patrocini (Llitera) | 1718-1836 | procedent de Sant Hilari de Lleida |