Resultats de la cerca

Usats des dels primers segles cristians, n'hi ha d’argila i vidre, com les ampullae , que contenien roba xopada amb sang dels primers màrtirs de vori, com les píxides píxide del Museu de Berlín s IV d’or i argent, amb relleus, esmalts i pedreria en forma d'arqueta, com l’anomenada de Carlemany s XIII conservada a Aquisgrà o la de Sant Patllari s XV, a Camprodon Des de l’edat mitjana adoptaren les formes arquitectòniques de les esglésies romàniques, gòtiques i renaixentistes i sovint augmentaven les proporcions fins a poder contenir cossos sencers Un exemple gòtic és el del reliquiari de sant…

L’eremitisme sorgí al segle III Hom considera Pau de Tebes el primer eremita conegut i Antoni, seguidor seu, a propagador de la vida eremítica a l’Alt Egipte, des d’on s’estengué per tot l’Orient Un dels seus deixebles, Hilarió, portà l’eremitisme a Palestina Gregori Nazianzè i Basili el Gran l’implantaren a la Capadòcia Com a forma general de vida monàstica, l’eremitisme fou substituït pel cenobitisme, fundat per Pacomi a l’Egipte i implantat més tard a l’Occident per obra d’Atanasi, Jeroni, Rufí, Cassià i Benet de Núrsia Als segles XII i XIII, hom troba encara a l’Occident molts eremites…

Cal una mort o una renúncia per a cessar en el càrrec La dignitat papal és, en principi, vitalícia, bé que en la història de la institució s'han donat alguns casos de renúncia per motius diversos Precedit del papa renunciant Celestí V 1294, el qual justificà la seva decisió en no sentir-se capaç d'encapçalar l'Església Catòlica, Bonifaci VIII 1294-1303 contemplà expressament la renúncia papal en les Decretals recollides en el Corpus Iuris Canonici, reformulades en el Codi de dret canònic que impulsà Pius X l'any 1904 La renúncia ha de complir diverses condicions ha de respondre a…

Publicà un breu abolint la Companyia de Jesús 1773, allegant polèmiques amb altres ordes i amb la jerarquia, intromissions polítiques, maniobres comercials, tolerància dels usos pagans a les missions i ensenyament moral relaxat Els motius reals foren, però, les pressions polítiques de França, Espanya i Portugal

Arran del canvi polític del 1868 es traslladà al Perú on acabà els estudis i inicià els treballs de missioner popular i a Terra Santa 1878, d’on fou procurador general Anà també a Xipre i a Turquia Nomenat definidor general de l’orde, no ocupà aquest càrrec per motius de salut

El més cèlebre fou sant Simeó Estilita

Era oncle de Vicent Ferrer, futur sant Mestre en teologia i almoiner de Joan I essent prior de Poblet, fou elegit abat Obtingué, en litigi amb Montserrat, que fossin enterrats a Poblet Pere III i Joan I Fou visitador dels monestirs cistercencs de Catalunya El 1409, per motius de salut, dimití, i obtingué de Benet XIII que el succeís Jaume Carbó, procurador seu, sense intervenció de la comunitat, fet insòlit fins aleshores

A Catalunya, alguns monestirs que havien obtingut butlles papals d’exempció als segles X i XI es consideraren nullius no sense discussions i protestes de part dels bisbes Així ho foren Ripoll, Cuixà, Sant Pere de Rodes, Sant Cugat del Vallès, Sant Benet de Bages, Sant Pere de Besalú, Banyoles, Santes Creus, etc, i posteriorment, per altres motius, Montserrat, els priorats de Meià i Sant Miquel del Fai, i l’arxiprestat d’Àger Les que quedaven a Catalunya foren suprimides durant el segle XIX i sotmeses a les diòcesis on eren enclavades

Professor de Nou Testament a Bonn, en fou acomiadat el 1933 per motius polítics i el 1939 li fou negada la nacionalitat alemanya pels nazis Professor a Basilea 1935-53, fou un dels capdavanters de la Formgeschichte , després d’una primera època en què es mantingué prop de la teologia dialèctica Editor dels Theologische Blätter des del 1922 i redactor en cap de la Theologische Zeitschrift , accentuà la responsabilitat social i política dels cristians Obres Der Rahmen der Geschichte Jesu ‘El marc de la història de Jesús’, 1919, Die Verkündigung der Kirche in der Welt ‘La proclama…

Fou ordenat sacerdot a Madrid al maig del 1956 L’any 1985 fou nomenat bisbe titular de Nona i auxiliar de Madrid-Alcalá Al juliol del 1992 hom li atorgà la titularitat de la diòcesi de València amb el càrrec d’arquebisbe, càrrec al qual renuncià l’any 2009 per motius d’edat El 2007 fou nomenat cardenal pel papa Benet XVI Dirigí activament una campanya contra la Llei de parelles de fet de les Corts Valencianes el 2001 Els darrers anys destacà per la seva posició de radical condemna a ETA, i accentuà el seu posicionament contra els terroristes, sobretot a partir de l’atemptat de l’…