Resultats de la cerca

Quan és una capella separada, hom sol anomenar-la també capella fonda

Reminiscència de la penitència pública, ha quedat reduïda normalment a la recitació d’algunes pregàries

Aquesta funció era normalment exercida pel cabiscol i sovint pel primicer Solia tenir també cura de la biblioteca i l’arxiu

Normalment consten de cinc denes, bé que alguns, com els que acostumen a portar cenyits alguns religiosos en llurs hàbits, tenen les quinze denes

Normalment, les colleccions de trops van unides amb les de les proses, i fins i tot mesclades d’acord amb la disposició amb què els texts han d’ésser interpretats Moltes vegades els trops són inserits en els llocs corresponents dels graduals

En la tradició bizantina, aquesta expressió com també la de “divina litúrgia” és molt corrent, per tal com la celebració litúrgica és vista sempre com una imatge de la del cel, i apareix com a tema iconogràfic en la decoració de les esglésies, normalment la cúpula

S'ha fet normalment sempre amb la imposició de les mans sobre l’ordenand, tot invocant la gràcia de l’Esperit Sant L’Església llatina medieval posà l’accent en la traditio instrumentorum o lliurament dels objectes sagrats calze i patena El ritual romà d’ordenació de bisbes, preveres i diaques fou reformat l’any 1968

L’oferiment s’acompanya amb una pregària que normalment lliga el sentit de les ofrenes amb la festivitat que hom celebra En la litúrgia romana es troba després de la litúrgia de la paraula, a l’inici de la litúrgia del sacrifici En les litúrgies orientals, el pa i el vi, preparats abans de la celebració, són portats a l’altar en aquest moment

Fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada El 1520 el capítol de València l’elegí arquebisbe, però l’elecció no fou acceptada ni per Lleó X ni per Carles V Bisbe de Sogorb, residí normalment a València i fou un dels personatges de la cort de la reina Germana de Foix Assistí al concili de Trento 1551-52, però la seva manca de salut l’obligà a tornar a València

Orador en llatí i en castellà, jesuïta del 1763 al 1773 i del 1814 al 1825 Exiliat a Itàlia el 1767, visqué normalment a Ferrara Retornat a Tarragona 1798-1801, fou novament exiliat Des del 1815 ensenyà les humanitats a València i a Barcelona Durant el trienni liberal 1820-23 residí al palau dels marquesos de Moja El 1823 fou nomenat rector del collegi de Manresa A València publicà sis peces oratòries Deixà inèdit un comentari de la inscripció de Rosetta