Resultats de la cerca

Frare menor observant, obtingué 1525 de Climent VII el privilegi de vestir hàbit amb caputxa d’on ve que els seus seguidors rebessin el nom de caputxins, de predicar arreu, d’observar estrictament la regla franciscana i de viure en una pobresa integral Elegit vicari general 1529 i no havent estat la seva intenció de fundar cap nou orde, reprengué la predicació ambulant i tornà amb els observants

Això implicava que els conversos de la gentilitat havien de passar primer per la circumcisió Aquesta actitud, defensada per Jaume, cap de la comunitat de Jerusalem, topà amb la forta resistència de Pau, i donà lloc al concili de Jerusalem, relatat pel llibre dels Actes dels Apòstols Els dissidents es refugiaren amb Simó, successor de Jaume, pels volts de Jerusalem Posteriorment a la dispersió dels jueus, se'n coneixen dues sectes, els jesseus i els ebionites , que professaven unes mateixes doctrines i actituds, però aquests darrers practicaven, a més, nombroses ablucions i servaven l’…

A vegades és basada en els texts de Pau referents a l’abolició de la llei antiga i a la justificació per la fe Entre els antics, són antinomianes algunes sectes gnòstiques, com els nicolaïtes i els ofites L’antinomisme reapareix al moment de la reforma protestant, sobretot amb els anabaptistes

Es doctorà en teologia el 1644 i fou ordenat sacerdot l'any següent Fou beneficiat i vicari general de la seu Mallorca Publicà obres religioses amb la finalitat expressa d’igualar la llengua catalana a les altres En català publicà els opuscles  Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la Missa resada conforme les Rubricas del Missal Roma, y explicació de graves Autors  Palma 1684 i 1697, que inclou un poema en llatí i Breu però vertadera explicació de una qüestió necesaria para quietud de las conciencias de los habitadors de esta isla y Regne de Mallorca  Palma…

Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús el 1626, però l’abandonà aviat per estudiar dret a l’Estudi General Lullià Doctor en dret, sergent major de la ciutat de Mallorca, i comptador Fou jurat per l’estament dels ciutadans militars del Regne de Mallorca 1646, 1650 i síndic del municipi prop del rei sobre la immunitat eclesiàstica 1651 Durant quaranta-set anys, desenvolupà el càrrec d’enginyer de fortificacions del regne de Mallorca El 1662 projectà l’ampliació del castell de Sant Carles de Palma i el 1670 feu construir una obra exterior que reforçà l’entrada en el fossat del torrent de…

Estudià a l’Institut Balear i el 1865 començà la carrera eclesiàstica al seminari de Palma —que hagué de seguir com a extern, atesa la seva condició de xueta— i als de Menorca i València, i el 1872 fou ordenat de sacerdot a Ciutadella Optà per denunciar públicament les actituds hostils i injustes de la societat envers els xuetes i promogué un gran enrenou la polèmica que sostingué amb Miquel Maura i que recollí en el llibre Algo sobre el estado religioso y social de la isla de Mallorca 1877 Per això no aconseguí d’obtenir una canongia de la seu de Mallorca i, finalment, el 1878, hagué d’…

Vida i obra Fill de Paulí Valls i Martí, notari de Rupià, i de Narcisa Geli, el 1763 es doctorà en teologia a la Universitat de Gandia Després de prendre els ordes religiosos fou rector, consecutivament, a Santa Cristina d’Aro, Borgonyà i Aiguaviva Una vegada abolit l’ensenyament dels jesuïtes, el 1769 fou cridat pel bisbe de Girona Lorenzo de Taranco per a ocupar la càtedra de retòrica al collegi tridentí i fou afavorit alhora amb un benefici a la catedral El 1777 deixà la càtedra en mans d’un substitut adduint raons de salut però, l’any següent, fou nomenat qualificador del Sant Ofici de la…

Històricament han estat nombrosos els monestirs i els grups, els ordes i les congregacions monàstics que han pres la regla de sant Benet com a norma de vida Benet de Núrsia, però, no fundà cap orde, sinó alguns monestirs, que desaparegueren amb la invasió longobarda d’Itàlia al segle VI La seva regla fou una de les moltes de què, durant els segles VI al VIII, els abats prenien normes de vida monàstica, i fou a la Gàllia meridional on hom començà a observar-la amb una certa exclusivitat, sobretot a partir del segle VIII Des d’Anglaterra, al començament del segle VIII, sant Bonifaci la difongué…